Cada vegada més hi ha increment de les desigualtats, fent-se evident en barris de poblacions catalanes; dificultats econòmiques per part de les famílies, reflectit en una taxa d’atur molt elevada; increment dels llançaments i desnonament, en llars sense cap mena d’ingrés.

El dilluns 18 de gener de 2016 a l'Espai Francesca Bonnemaison de la Diputació de Barcelona es va celebrar la jornada anual “Promovent la convivència veïnal als municipis”. En aquestes jornades es presenten els resultats dels diferents serveis municipals de mediació de la demarcació de Barcelona.

Amb aquest objectiu, enguany ens varen convidar per fer de moderadors relators en una taula rodona, que es titulava "Convivència entre veïns. Una mirada al paper de la gestió de conflictes en les comunitats veïnals"
 
En la taula, a través dels seus participants, destacaven dues visions dels actors que tenen un paper en la comunitat:

Però més enllà d’aquestes dues visions, hem de tenir en compte el context en el qual ens trobem i que predisposa a un increment de la conflictivitat en les comunitats veïnals, i això és precisament el que defensava en la relatoria d’aquesta taula rodona. Quin és aquest context? Algunes dades rellevants, apunten a que:

1) Cada vegada més hi ha un increment de les desigualtats, fent-se evident precisament en molts dels barris de les ciutats i poblacions Catalanes.

2) Dificultats econòmiques per part de moltes famílies reflectit en una taxa d’atur molt elevada (19,88%), en la destrucció permanent de la ocupació, en un increment de la taxa de morositat en les comunitats (el 2011 la morositat va créixer un 60%), en un increment dels llançaments i desnonament, i en un increment de les llars sense cap mena d’ingrés (95.100 el 2014).

3) Ens trobem també amb comunitats veïnals que reflecteixen la diversitat de la societat. Actualment el % d’immigració es situa al 15,7% però en molts dels barris de les ciutats, com per exemple a Salt, aquest % es pot multiplicar de forma exponencial.
 
Per tant, ens trobem davant un context que predisposa a un increment en les dificultats de les famílies d’arribar a finals de mes – i això inclou dificultats evidents per pagar les quotes de la comunitat- , a que es produeixi un increment de les desigualtats no només entre barris sinó que ens trobem amb símptomes de desigualtats evidents en les comunitats, i en un augment de les problemàtiques que afronten els nostres veïns a causa de l’augment de l’individualisme.

 

En conseqüència, actualment tenim la visió d’una comunitat aparentment molt allunyada dels seus veïns i veïnes. Una comunitat on les persones no compleixen tres elements essencials del que seria una pauta convivencial: proximitat, coneixença i confiança. Però aquesta no és ben bé la realitat, sinó que és el que es visualitza no el que realment existeix, i precisament les experiències de projectes de gestió alternativa o els serveis de mediació contraposen aquesta idea.
 
En definitiva, des de la gestió positiva de conflictes i des dels serveis de mediació es posa la mirada en els veïns, en les seves relacions i en aquelles dificultats i problemàtiques que enquisten la convivència veïnal. Per tant, s’ha de tenir en compte que la gestió alternativa de conflictes és una oportunitat per els municipis per treballar aspectes fonamentals com: la transformació social i la participació dels veïns en la gestió de les seves problemàtiques, en la difusió de un nou tipus de veïnatge basat en la proximitat i en l’atenció a les dificultats dels veïns, en la capacitació a les persones en la gestió de les seves problemàtiques i en promoure la convivència i el respecte a l’altre.
 
Així doncs, i per acabar, la gestió alternativa de conflictes esdevé una oportunitat per fer protagonista al veí, per treballar en què aquest sigui el que agafi les regnes de la comunitat i la convivència, i una manera de construir un nou model d’atenció al ciutadà. Un model que s’ha de basar en la transparència, en l’atenció a les causes i factors dels conflictes, i en l’exigència d’oferir a la ciutadania uns serveis públics de qualitat.

Durant tots aquests anys per a explicar que és la mediació, com funciona i els seus avantatges, entre d’altres aspectes i respecte altres processos i procediments de resolució de conflictes, ens hem dotat d’arguments que, en moltes ocasions, han esdevingut tòpics per a molts de nosaltres i per a diferents àmbits de la societat, inclús per als ciutadans i ciutadanes. En canvi, després ens trobem que aquestes idees o frases no es corresponen 100% amb la realitat.  Sovint, les ganes de fer mediació han fet que volguéssim vendre la seva pràctica mitificant un procediment que té les seves particularitats i que cal explicar bé.

Molts d’aquests tòpics estan relacionats amb la forma d’entendre el conflicte i sobretot en la manera de gestionar-lo. Sovint es parteix de posicionaments o s’apliquen tècniques amb l’objectiu de “ sí o sí” assolir una solució satisfactòria, com per exemple, que:

Aprofitant que el 21 de gener és el Dia Europeu de la Mediació i partint de la premissa que aquest tipus de celebracions han de servir per donar a conèixer els sistemes alternatius de gestió i resolució de conflictes, entre els quals està la mediació, a la ciutadania perquè siguin les persones les que vegin les seves potencialitats i els vulguin fer servir i utilitzar, proposem que diferents persones de distints àmbits de coneixement i professions que han tocat o toquen la mediació, que l’apliquen o l’estan aplicant, que s’han format o és una de les seves eines de treball, expliquin amb un vídeo d’entre 30 i 60 segons algun d’aquests tòpics i tractin de desmentir-lo acabant de posar llum sobre el que realment és i aportar la mediació de debò.

Article publicat al Diari de Girona del professor i expert internacional en Conflictologia Eduard Vinyamata en motiu de la conferència de presentació de l'11 edició del Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària i de la 1a del Postgrau de Conflictes i Mediació Familiar Sistèmica de la UdG.

Què fer amb els conflictes
EDUARD VINYAMATA

«Tots els conflictes poden ser resolts si disposem de la formació i els recursos necessaris»

 Tothom sap que no ens manquen conflictes a tot arreu, a la família, a la feina i, en particular, en l'àmbit públic i polític. Però el més preocupant és que, sembla, no existeixen solucions efectives en aquests conflictes. El malestar és evident i creixent. Sovint les «solucions» no són altra cosa que la seva postergació, l'increment de la tensió o mesures provisionals i improvisades que aviat esdevenen insuficients.

La cultura humana acumula infinitat de criteris i de mètodes per resoldre satisfactòriament els conflictes de la vida de cada dia i de la vida en societat, rarament disposem d'aquests coneixements que ens ajudin a trobar solucions pràctiques i efectives. Parlant la gent s'entén, però també es baralla.

Problemes de convivència a les ciutats i pobles, a les associacions culturals o cíviques, als llocs de treball, entre les administracions públiques i els ciutadans. Els estaments de Mediació recentment creat aporten algunes solucions a les baralles familiars o entre veïns però clarament resulten insuficients.

Els conflictes són molt diversos, els protagonistes, les causes i orígens de la conflictivitat també i, per això, convé conèixer què és el que succeix quan es genera un conflicte, així com les diverses maneres de procurar per solucions durables i efectives, solucions que només poden partir del coneixement de les causes dels conflictes i d'una observació acurada, científica i pragmàtica.

La formació en resolució de conflictes, en conflictologia, resulta imprescindible. Una formació que es fonamenta en criteris científics i metodològics pluridiciplinaris i, alhora, fàcils d'entendre i d'aplicar. En ocasions, la manca de reconeixement a la persona o als col·lectius pot ser la causa d'un conflicte, en altres serà una comunicació defectuosa, un cúmul de malentesos o degut a una comunicació violenta o degut a una organització laboral, social o de caràcter específic que no respecta la necessària racionalitat que generarà malestar i conflicte.

En els conflictes intervenen molts aspectes d'estudi propis de l'antropologia, la psicologia, sociologia o filosofia per només citar-ne alguns. En ocasions el problema radica en el plantejament mateix del problema o conflicte. Modificant el seu plantejament sovint es resolt un conflicte irresoluble aparentment. Tots els conflictes poden ser resolts si disposem de la formació i els recursos necessaris i sabem quin mètode és millor per aplicar en un cas determinat. De mètodes n'existeixen molts més que la simple mediació que, si en alguns casos és el millor sistema en altres cal fer ús d'altres.

A la Universitat de Girona disposen d'un postgrau de Resolució de Conflictes Públics i de Mediació Comunitària que tracta de facilitar la solució de conflictes reals, de manera pràctica i efectiva en aquest àmbit tan sensible com són les relacions socials, que afecten, en ocasions greument, el ?benestar personal i la convivència que arriba a definir una ciutat en la qual paga la pena viure.