Nombre de resultats 25
per a nit
25/09/2024 - 21a edició Postgrau Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària
21a edició Diploma d'expertesa semipresencial de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària. Atenció! Només 15 places.
Si estàs interessada o interessat en millorar les teves competències i habilitats en la gestió i la resolució de conflictes a nivell personal o laboral o et vols dedicar professionalment a la conflictologia i la mediació, aquest és la teva formació ideal.
%20D%2BH.png)
Consulta la informació del curs a:
https://www.fundacioudg.org/ca/diploma-postgrau-resolucio-conflictes-publics-mediacio-comunitaria.html
> Calendari
> Requisits d'admissió
> Sortides professionals
> Objectius
> Metodologia
> Sistema d'Avaluació
> Programa
> Pràctiques o projectes
> Sessions presencials
> Visites a serveis de mediació i gestió de conflictes
> Descomptes i projectes i entitats col·laboradores i per fer pràctiques
Els excel·lents i espectaculars professors i professores del Diploma d'Expertesa (postgrau) de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Universitat de Girona són un element diferencial respecte molts altres postgraus i són una de les marques de qualitat d'aquesta formació.
Des del 2005, formació pionera i única a Catalunya en l'anàlisi, tractament i intervenció en el conflicte públic i en la conflictivitat pública en tota la seva extensió: en l'espai públic, polítics, de govern, socials, educatius, de seguretat, en les comunitats, esportius, ambientals, en zones d'oci nocturn, etc.
Per aquest postgrau han passat i s'han format més de 300 professionals durant aquests anys millorant les seves carreres professionals i incorporant-se laboralment o liderant serveis i projectes de prevenció, mediació, gestió i Resolució de conflictes a Catalunya.
El postgrau s'iniciarà el 18 d'octubre de 2024 amb la primera sessió presencial i finalitzarà el cap de setmana del 5 de juliol de 2025
Durant aquests 10 mesos es desenvoluparà el treball al campus virtual i en les 7 sessions presencials a Girona, Barcelona, Figueres (Castell de Sant Ferran) i Madrid
Més informació, preu i matrícula
> Requisits d'admissió
> Sortides professionals
> Objectius
> Metodologia
> Sistema d'Avaluació
> Programa
> Pràctiques o projectes
> Sessions presencials
> Visites a serveis de mediació i gestió de conflictes
> Descomptes i projectes i entitats col·laboradores i per fer pràctiques
Els excel·lents i espectaculars professors i professores del Diploma d'Expertesa (postgrau) de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Universitat de Girona són un element diferencial respecte molts altres postgraus i són una de les marques de qualitat d'aquesta formació.
Aquest Diploma està homologat i dóna accés al registre de mediadors i mediadores del Centre de Mediació en Dret Privat del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.
Des del 2005, formació pionera i única a Catalunya en l'anàlisi, tractament i intervenció en el conflicte públic i en la conflictivitat pública en tota la seva extensió: en l'espai públic, polítics, de govern, socials, educatius, de seguretat, en les comunitats, esportius, ambientals, en zones d'oci nocturn, etc.
Per aquest postgrau han passat i s'han format més de 300 professionals durant aquests anys millorant les seves carreres professionals i incorporant-se laboralment o liderant serveis i projectes de prevenció, mediació, gestió i Resolució de conflictes a Catalunya.
El postgrau s'iniciarà el 18 d'octubre de 2024 amb la primera sessió presencial i finalitzarà el cap de setmana del 5 de juliol de 2025
Durant aquests 10 mesos es desenvoluparà el treball al campus virtual i en les 7 sessions presencials a Girona, Barcelona, Figueres (Castell de Sant Ferran) i Madrid
Més informació, preu i matrícula
25/09/2024 - Excel·lents professors per a la millor formació de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària
Aquests i aquestes són els excel·lents i espectaculars professors de la 21a edició del Diploma d'Expertesa semipresencial de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Universitat de Girona que us ajudaran a desenvolupar-lo amb èxit.
Durant el curs, altres bons professionals participaran també en la docència del postgrau en funció de l'actualitat o l'interès de la temàtica.
04/10/2023 - El petit miratge de la cohesió
Els principals problemes de convivència als municipis i/o barris son l’incivisme (45,8% de les persones enquestades) i la immigració (30,9%). Quan no coneixem a l’altre, quan no hi tenim contacte, ens en distanciem.
Amb el treball comunitari i la mediació comunitària, treballem per refer aquelles relacions trencades, promoure la cohesió en aquells espais on tothom pensa que no hi ha res a fer. Fer-los protagonistes dels seus propis canvis.
EDUARD CARRERA
04/10/2023
La cohesió social és un dels gran reptes al qual s’enfronten les ciutats per garantir el benestar dels seus ciutadans.
Rutger Bregman, en el seu llibre "Utopia per a realistes" ens explica com cada vegada hem acumulat més riquesa, però en canvi els índexs de pobresa no paren de créixer any rere any.
De fet, el que ens diuen les dades, és que a pesar de viure en una època de riquesa sense precedents, aquesta no acaba repercutint en la població. Així, les desigualtats augmenten al mateix ritme que la diversitat.
Com ho poden aguantar les ciutats això? Com es pot promoure la cohesió social en un societat cada vegada més fragmentada, més segregada?
Si ens fixem en l’enquesta de polarització i convivència elaborada el 2022 per l’Institut Català de la Pau, el 7,2% de les persones enquestades valora com a positiva la convivència al seu barri. Si eixamplem la mirada a la comunitat passa a ser d’un 7%, però en canvi si ampliem l’horitzó a tot l’Estat cau fins a un 5,9%.
Quan més llunyana l’estructura, més sensació de descohesió, de fragmentació. L’escala, acaba cobrant una importància cabdal. Com més petita, com més propera, més sensació de convivència. Amb les relacions, passa exactament el mateix.
Els principals problemes de convivència als municipis i/o barris son l’incivisme (45,8% de les persones enquestades) i la immigració (30,9%). Quan no coneixem a l’altre, quan no hi tenim contacte, ens en distanciem.
Estructures i relacions, barris i veïns i veïnes. En els darrers anys s’han anat esquerdant poc a poc, i tot i que hi ha una gran part de persones que valoren com a positiva la convivència, hi ha un grup prou important que la considera un repte. Estem realment cohesionades? Com podem abordar els múltiples conflictes que se’n poden derivar?
Les dades ens posen damunt de la taula una qüestió essencial: la importància de generar espais de trobada, de trencar amb la tendència que cronifica la fragmentació. Per això és essencial el treball comunitari, la mediació comunitària. L’acció als barris. L’acompanyament a processos on la convivència, la cohesió i les estructures cobren protagonisme
En els propers anys, l’acció comunitària esdevindrà essencial perquè és la única que pot garantir recuperar els vincles entre la ciutadania.
Ens hem acostumat en excés a distanciar-nos de l’altre quan ens molesta, quan no el coneixem, quan no el sentim com “nosaltres”. Hem deixat de banda la vella costum de l’encontre, de la necessitat i l’interès de configurar un “nosaltres”.
Des de la mediació comunitària podem permetre’ns acostar-nos a aquesta complexitat des d’una perspectiva renovada. Aquella que dona la veu a les protagonistes, les veïnes. Aquella que defuig de les taules de coordinació per abordar un problema i que s’esmuny pels carrers del barri, per les places, per les comunitats veïnals. Fer mentre pensem, mapejar la fragmentació per trencar-la des de la organització col·lectiva.
Com si d’un petit miratge es tractés, potser, d’aquesta manera, l’acció no serà la desconfiança, sinó que passarà a convertir-se en allò més poderós del que disposem les persones: el reconèixer a l’altre. Fer-lo sentir part de la comunitat. Aquella que ens identifica a totes.
21/09/2023 - Com assolir la Pau? 1a part
Com a director del Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Universitat de Girona, Fundació UdG, m’agradaria dir-vos que només contractant mediadors i mediadores que actuïn en conflictes de tota mena es pot aconseguir la Pau.
Aquesta afirmació en part és veritat, però només en part, hi ha altres accions que poden ajudar-nos a assolir l’objectiu abans amb possibilitats d’èxit. De què estic parlant?
XAVIER PASTOR
21/09/2023
Dia Internacional de la Pau
Avui 21 de setembre de 2023, celebrem el Dia Internacional de la Pau. Aquesta jornada està destinada a commemorar i enfortir els ideals de Pau.
Però, què és la Pau? Es diu que la Pau no és l’absència de conflicte, sinó de violència, de qualsevol tipus de violència.
Per regla general es pensa en la violència física i en conflictes armats, però hi ha moltes altres que serveixen com a factors que predisposen l’aparició de l’agressió.Johan Galtung, mediador internacional, ens parla, per exemple, que hi ha creences, valors i ideals que justifiquen la violència o la pau. També ens diu que hi ha normes, lleis i regles socials que també ens porten cap un o altre escenari i que sustenten comportaments violents o pacífics.
Christopher Moore, expert en resolució de conflictes, ens parla de la importància de saber detectar les causes dels conflictes, per exemple, la manca d’informació, les deficiències en la comunicació, l’aparició d’interessos percebuts com a incompatibles, les diferències de valors i l’aplicació de determinats rols, estructures o usos del poder.
El que ens diuen els autors és que aquests factors i causes són presents i es poden trobar a qualsevol tipus de conflicte: armats, polítics, socials, en les organitzacions, familiars, personals, etc. Per aquest motiu és important disposar de mediadors i mediadores que ens ajudin a recuperar la comunicació i arribar a acords, però encara més que totes i tots sapiguem aplicar aquests principis, mètodes i tècniques per a la gestió eficaç i satisfactòria dels nostres conflictes quotidians.
Tots els conflictes són iguals o quasi
Eduard Vinyamata, conflictòleg internacional, afirma que tots els conflictes s’assemblen, que tots els conflictes i les manifestacions de violència són més o menys iguals. Tots els conflictes es generen per algun o alguns dels factors i causes que hem esmentat. Precisament com són iguals o quasi, els mètodes de resolució de conflictes serveixen per a uns i per als altres.
Per aquest motiu, si aconseguim que el conjunt de la població d’un territori o països sàpiguen detectar, abordar i gestionar a temps i de forma satisfactòria un conflicte, hi ha més possibilitats d’assolir i mantenir la Pau.
D’entrada aconseguir això pot semblar difícil, però només cal pensar que totes i tots desenvolupem la nostra activitat laboral o de servei en algun tipus d’organització, en una administració, en una empresa o en una entitat sense afany de lucre. I en aquestes organitzacions públiques o privades hi ha plans de formació destinats als seus treballadors i membres per millorar la seva actuació. És dins d’aquest marc formatiu que es poden donar aquestes competències i habilitats per saber gestionar i resoldre conflictes sense l´ús de cap mena de violència i enfortir els idelas i la pràctica de la Pau.
Al cap i a la fi, aquests mètodes, com per exemple, la mediació, parteixen de la premissa que les persones són capaces de resoldre els seus conflictes, perquè elles o ells han fet o deixat de fer, han dit o deixat de dir alguna cosa o coses que ha permès la seva aparició i intensificació.
Per tant si tenim la capacitat de detectar i analitzar individual i conjuntament els factors i causes de la violència en un conflicte amb l’ajuda d’un expert també podem revertir la situació i trobar per nosaltres mateixos el que hem de fer i hem de dir per assolir la solució. Així el conflicte depèn de nosaltres, del que fem i el que diem en cada situació.
Per aquest motiu, sembla que si les persones saben utilitzar aquests mètodes tindrem més possibilitats de : 1) evitar l’aparició de conflictes innecessaris; 2) frenar l’escala del conflicte i l’aparició de la violència; i 3) assolir nivells més de Pau.
05/09/2023 - Excel·lents i espectaculars professors per al millor Postgrau de Resolució de Conflictes i Mediació
Aquests i aquestes són els excel·lents i espectaculars professors de la del Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Universitat de Girona que us ajudaran a desenvolupar-lo amb èxit.
Durant l'any, altres bons professionals en funció de l'actualitat o l'interès de la temàtica participen també en la docència del postgrau, com per exemple, en el mòdul 3 sobre els conflictes públics i polítics, en Francesc Sànchez ens parla dels conflictes en la refundació dels partits polítics; en el mòdul 2, sobre la articulació professional dels mediadors i mediadores, la Txell Costa ens donarà eines per construir la nostra marca professional i la Núria Picornell per elaborar un curriculum vitae atraient i imbatible i preparar la nostra entrevista de feina d'èxit; en el mòdul 7 d'àmbits transversals de la mediació, en Javier Latorre ens explicarà com funciona i s'aplica el servei de mediació de Conflictes de la Federació Catalana de Futbol; i en Juanjo Capdevila i en Josep Maria Corominas ens mostraran els projectes de mediació en clubs esportius.
31/08/2023 - 20a edició Postgrau Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària
20a edició Postgrau semipresencial de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària. Atenció! Només 15 places.
Si estàs interessada o interessat en millorar les teves competències i habilitats en la gestió i la resolució de conflictes a nivell personal o laboral o et vols dedicar professionalment a la conflictologia i la mediació, aquest és la teva formació ideal.
Apunta't a la sessió informativa: clica aquí
Consulta la informació del postgrau a:
https://www.fundacioudg.org/ca/diploma-postgrau-resolucio-conflictes-publics-mediacio-comunitaria.html
> Calendari
> Requisits d'admissió
> Sortides professionals
> Objectius
> Metodologia
> Sistema d'Avaluació
> Programa
> Pràctiques o projectes
> Sessions presencials
> Visites a serveis de mediació i gestió de conflictes
> Descomptes i projectes i entitats col·laboradores i per fer pràctiques
Els excel·lents i espectaculars professors i professores del Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Universitat de Girona són un element diferencial respecte molts altres postgraus i són una de les marques de qualitat d'aquesta formació.
Des del 2005, formació pionera i única a Catalunya en l'anàlisi, tractament i intervenció en el conflicte públic i en la conflictivitat pública en tota la seva extensió: en l'espai públic, polítics, de govern, socials, educatius, de seguretat, en les comunitats, esportius, ambientals, en zones d'oci nocturn, etc.
Per aquest postgrau han passat i s'han format més de 300 professionals durant aquests anys millorant les seves carreres professionals i incorporant-se laboralment o liderant serveis i projectes de prevenció, mediació, gestió i Resolució de conflictes a Catalunya.
El postgrau s'iniciarà el 20 d'octubre de 2023 amb la primera sessió presencial i finalitzarà el cap de setmana del 5 de juliol de 2024
Durant aquests 10 mesos es desenvoluparà el treball al campus virtual i en les 7 sessions presencials a Girona, Barcelona, Figueres (Castell de Sant Ferran) i Madrid
Més informació, preu i matrícula
> Requisits d'admissió
> Sortides professionals
> Objectius
> Metodologia
> Sistema d'Avaluació
> Programa
> Pràctiques o projectes
> Sessions presencials
> Visites a serveis de mediació i gestió de conflictes
> Descomptes i projectes i entitats col·laboradores i per fer pràctiques
Els excel·lents i espectaculars professors i professores del Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Universitat de Girona són un element diferencial respecte molts altres postgraus i són una de les marques de qualitat d'aquesta formació.
Aquest postgrau està homologat i dóna accés al registre de mediadors i mediadores del Centre de Mediació en Dret Privat del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.
Des del 2005, formació pionera i única a Catalunya en l'anàlisi, tractament i intervenció en el conflicte públic i en la conflictivitat pública en tota la seva extensió: en l'espai públic, polítics, de govern, socials, educatius, de seguretat, en les comunitats, esportius, ambientals, en zones d'oci nocturn, etc.
Per aquest postgrau han passat i s'han format més de 300 professionals durant aquests anys millorant les seves carreres professionals i incorporant-se laboralment o liderant serveis i projectes de prevenció, mediació, gestió i Resolució de conflictes a Catalunya.
El postgrau s'iniciarà el 20 d'octubre de 2023 amb la primera sessió presencial i finalitzarà el cap de setmana del 5 de juliol de 2024
Durant aquests 10 mesos es desenvoluparà el treball al campus virtual i en les 7 sessions presencials a Girona, Barcelona, Figueres (Castell de Sant Ferran) i Madrid
Més informació, preu i matrícula
23/08/2023 - Tocar-se els genitals, un petó a la boca sense consentiment i insultar quan et critiquen.
En les situacions d’alta intensitat emocional és quan es veu qui som, com pensem i responem i des d’on ho fem. Els valors i els principis que guien les nostres percepcions, interpretacions de la realitat i les nostres respostes i posteriors conductes. I això és encara més evident en moments de conflicte que en ocasions es donen en breus segons i minuts.
XAVIER PASTOR PÉREZ
11/08/2023
Amb el tocament dels seus genitals a la tribuna de l’estadi, el petó a la boca a una de les jugadores de la selecció espanyola a peu de gespa sense el seu consentiment i insultant amb les seves declaracions a aquells que el critiquen - per cert tots tres actes en públic-, el president de la Federació Espanyola de Futbol, Luis Manuel Rubiales, ens ha mostrat qui és, com pensa i quina és la seva manera de celebrar una victòria esportiva i el que és més preocupant el que ell creu que és normal que succeeixi i que s’hagi de fer en aquestes situacions d’alta intensitat emocional positiva.
Amb aquest exemple, entre d’altres aspectes, es pot copsar lo transcendental que és evitar la generació de conflictes innecessaris, especialment amb actituds i comportaments positius i respectuosos, i encara més important, un cop s’han donat, saber-los gestionar de forma satisfactòria, adequada i idònia.
La gestió presidencial de Rubiales al capdavant de la federació suma ja uns quants escàndols. En darrera queda, entre d’altres, per exemple, el negoci de la celebració de la Supercopa d’Espanya a l’Aràbia Saudita amb la implicació d’un jugador professional en aquell moment en actiu o les converses off de record de jugadors de futbol per a ser convocats a la selecció a dit o el cop d'autoritat mantenint l'actual entrenador de la selecció en contra de l'opinió i la voluntat de les jugadores.
I és que com Al Capone, un dels mafiosos més perillosos de la seva època, que va acabar a la presó per un delicte evasió fiscal, i no per liderar una organització violenta criminal i pels seus assassinats; Rubiales podria haver de dimitir o acabar sent destituït del seu càrrec per tocar-se els genitals en públic i dóna un petó a la boca d’una jugadora de futbol de la selecció espanyola sense el seu consentiment.
Tornant a la gestió del conflicte, amb aquest cas podríem analitzar les causes que han generat el conflicte, les que faciliten les actituds i comportaments conflictius. Precisament aquest tipus d’anàlisi són les que es treballen i s’aprenen en el Postgrau Semipresencial de Resolució de Conflictes Públics i mediació de la Universitat de Girona (UdG) o en el Màster i Postgraus Online de Gestió i Solució de conflictes de la UOC.
Precisament, a través d’aquest cas, en concret de la seva comunicació, podem saber què i com el senyor Rubiales entén i actua a l’hora de celebrar un victòria i copsar quina és la seva actitud professional i personal en públic. Es toca els genitals en la tribuna d’un estadi ple de gent, dóna un petó a una dona sense el seu consentiment a la gespa (comunicació no verbal) i insulta a la ràdio aquells que critiquen els seus comportaments (comunicació verbal).
Si en condicions normals la bona comunicació és essencial, en una situació de conflicte encara ho és més. I és que és a través de la comunicació, verbal i no verbal, que tard o d’hora que haurem d'abordar, gestionar i resoldre el conflicte.
Així que, malgrat no siguem prou conscients, en funció de com sigui la nostra comunicació - actitud i comportaments- aquesta pot produir i produeix conflictes en pocs segons. I això és especialment important en públic, però també en privat, ja que la resta de persones que ens estan escoltant i veient, analitzen la nostra actitud i emeten un judici de nosaltres que pot ser en la majoria d’ocasions determinant, negativament determinant i condicionant.
15/08/2023 - “Si poses mediadors o mediadores nocturns en el teu municipi, la qualitat de vida dels ciutadans i de les ciutadanes i de l’activitat de l’oci nocturn milloraran.”
Avui moltes mediadores i mediadores formats treballen tot l’any prevenint i gestionant conflictes en les zones i activitats de l’oci nocturn.
XAVIER PASTOR PÉREZ
11/08/2023
Ser mediadora o mediador nocturn ha esdevingut una de les activitats professionals i de treball amb més possibilitats de trobar feina per a les persones formades en la Resolució de conflictes públics i la mediació comunitària a Catalunya.
La mediació nocturna, com a servei, va néixer a petició d’un ajuntament, de la seva policia, l’any 2016. Des de les aleshores, altres ajuntaments s’han sumat en la contractació d’aquests professionals. La petició d’aquell primer ajuntament va sorgir d’una necessitat, poder prevenir i gestionar a temps i en el moment conflictes que es poden donar i es donen en les zones d’oci nocturn i en les activitats relacionades, com per exemple, el botellot.
Amb el temps i la posada en marxa de la mediació nocturna, avui aquest és un dels serveis amb més impacte per reduir les queixes dels veïns i les veïnes, millorar la qualitat del seu descans i l’oferta de l’oci nocturn del municipi.
Durant aquests anys, la mediació nocturna ha estat capaç de reduir, segons el municipi, entre un 80% i un 100% les queixes dels veïns i veïnes en les zones i activitat de l'oci nocturn.
Però aquest servei no només aborda els conflictes i fa compatible els descans dels ciutadans i ciutadanes del municipi amb les ganes de festa de la gent que surt de nit, sinó que també proveeix d’informació i de propostes als ajuntaments per intervenir en els factors que predisposen a l’aparició d’aquests conflictes i a les causes que els generen.
Així, el servei de mediació nocturna té un caràcter preventiu, reactiu i estratègic davant de les conseqüències negatives, dels conflictes, en les zones i activitats de l’oci nocturn.
Enguany, L’Hospitalet del Llobregat l’ha tornat a posar en pràctica una tercera vegada, un altre cop sota l’epígraf de facilitació nocturna, ja que ja disposen d’un servei de mediació durant el dia, i ampliant les zones de treball i durant tots els dies de la setmana.
Barcelona va començar amb una prova pilot al 2022 en una zona de la ciutat i avui ha esdevingut un servei permanent i amb activitat a tres districtes.
Abans Badalona, Calella, Camprodon, Cambrils, Castelldefels, Girona, Platja d'Aro, Sant Cugat, Tossa de Mar han aplicat o continuen aplicant aquest servei.
I és que un servei de mediació que va néixer per donar resposta als conflictes que es donen en les zones d’oci nocturn en el cap de setmana i en els mesos d’estiu, s’ha convertit en una activitat professional durant tots els dies de la setmana i els 365 dies de l’any.
Per aquest motiu, aquest servei és un dels àmbits de la mediació amb un recorregut més ràpid i amb majors probabilitats d’incorporar professionals de la resolució i la gestió de conflictes actualment.
Per a treballar en aquests serveis s'ha d'estar format. Hi ha dues formacions que destaquen pel seu plantejament i les competències que ofereixen per a l'abordatge i la gestió del conflicte en l'àmbit nocturn, comunitari, social i públic, com són: el Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Universitat de Girona, Fundació UdG, i del Màster i postgraus de Gestió i Solució de Conflictes de la Universitat Oberta de Catalunya.
30/07/2022 - Matrícula oberta de la 19a edició Postgrau Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària
Oberta la inscripció a la 19a edició Postgrau Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària. Atenció! Només 15 places.
Ja pots consultar la informació del postgrau a:
https://www.fundacioudg.org/ca/diploma-postgrau-resolucio-conflictes-publics-mediacio-comunitaria.html
> Calendari
> Requisits d'admissió
> Sortides professionals
> Objectius
> Metodologia
> Sistema d'Avaluació
> Programa
> Pràctiques
> Sessions presencials
> Visites a serveis de mediació i gestió de conflictes
Els excel·lents i espectaculars professors i professores del Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Universitat de Girona són un element diferencial respecte molts altres postgraus i són una de les marques de qualitat d'aquesta formació.
Aquest postgrau està homologat i dóna accés al registre de mediadors i mediadores del Centre de Mediació en Dret Privat del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.
Des del 2005, formació pionera i única a Catalunya en l'anàlisi, tractament i intervenció en el conflicte públic i en la conflictivitat pública en tota la seva extensió: en l'espai públic, polítics, de govern, socials, educatius, de seguretat, en les comunitats, esportius, ambientals, en zones d'oci nocturn, etc.
Per aquest postgrau han passat i s'han format més de 300 professionals durant aquests anys millorant les seves carreres professionals i incorporant-se laboralment o liderant serveis i projectes de prevenció, mediació, gestió i Resolució de conflictes a Catalunya.
El postgrau s'iniciarà el 14 d'octubre de 2022 amb la primera sessió presencial i finalitzarà el cap de setmana de l'1 de juliol de 2023
Durant aquests 10 mesos es desenvoluparà el treball al campus virtual i en les 7 sessions presencials a Girona, Barcelona, Figueres (Castell de Sant Ferran) i Madrid
Més informació, preu i matrícula
09/05/2022 - El postgrau de Girona a Madrid
Els i les alumnes i l'equip de direcció de la 18a edició del postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària visiten Madrid.
Aquest visita correspon a la 5a de les 7 sessions presencials del postgrau. Aquestes sessions presencials tenen un caràcter pràctic i aplicat. L’objectiu és conèixer i entrar en contacte amb la pràctica de la resolució de conflictes públics i/o de la mediació comunitària per mitja dels professors experts i de les visites a serveis actuals.
El programa d’aquesta sessió presencial es va iniciar amb la visita al distrito 21 de Madrid, de Villaverde, per conèixer de primera mà la intervenció que es fa des del Servei de Prevenció i Mediació (SPM) de conflictes de Villaverde. Els mediadores i mediadores d’aquest servei van ser els encarregats de la presentació. Durant aquesta presentació, dues veïnes d’aquest districte ens van explicar de primera mà el recurs que ha suposat per elles el fet de disposar d’un servei de mediació d’aquestes característiques i els conflictes en els que han participat i han intervingut.A continuació, Carlos Giménez, doctor i professor en Antropologia Social de la Universidad Autónoma de Madrid i assessor del servei de prevenció i mediació de Villaverde, ens va introduir en una fascinant sessió a la mediació intercultural i els principis bàsics per a la intervenció en conflictes en el que ets factors i trets culturals són peça clau de la gestió i la resolució del conflicte.
A la tarda, vam visitar in situ les instal·lacions del Servei de Prevenció i Mediació de Conflictes en el barri de Butarque. En aquestes instal·lacions, Ana Criado, mediadora i presidenta de l’Asociación Madrileña de Mediadores (AMM), ens va explicar alguns dels conflictes de caràcter familiar en el context comunitari en els que ha hagut d’intervenir.El dia següent, vam poder seguir d’aprop per mitjà de la Daniela Montes i l’Ana Camargo de la Asociación La Rueca els projectes i intervencions d’aquesta associació a nivell de mediació comunitària en el districte de Villaverde i en concret en la “mesa comunitaria de #rosales, #villaverdebajo #espino #oroquieta. Molt interessant va ser la presentació de la guia de mediació comunitària que elles han confeccionat i que apliquen en les seves intervencions.
Volem agrair els companys i companyes del servei de #prevencion #mediacion de #villaverde i de l’Asociación de la Rueca, l’acolliment dels estudiants i de l’equip de direcció del postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Universitat de Girona (Fundació UdG) durant la visita al districte de Villaverde i el programa de visites i sessions que ens van preparar.Sessions com aquesta també tenen com a finalitat compartir totes i tots plegats viatge i moments distesos i apropar-nos i coneixe’ns una mica més les unes amb els altres i generar vincles que després professionalment ens poden ajudar.
25/01/2022 - Taller de Mediació Comunitària, online i 100% pràctic
Quantes vegades has pensat que et caldria tenir més pràctica per a desenvolupar un procés de mediació amb més condicions d'èxit?
Si és així, aquesta és la teva oportunitat.
La Societat Catalana de la Conflictologia organitza, per mitjà dels conflictòlegs i mediadors Xavier Pastor i Eduard Carrera, un Taller de Mediació Comunitària online 100% pràctic.
Objectius
Aquest taller de mediació et permetrà posar-te a prova en un conflicte com a mediador/a.
També posar en pràctica i reconèixer la correcta aplicació d'eines, dinàmiques i recursos bàsics per al desenvolupament amb èxit d'un procés de mediació.
També posar en pràctica i reconèixer la correcta aplicació d'eines, dinàmiques i recursos bàsics per al desenvolupament amb èxit d'un procés de mediació.
A partir de la pròpia experiència viscuda i de la resta de companys en les diferents etapes i sessions del procés de mediació, es generarà un intercanvi d'impressions i una anàlisi conjunta de la intervenció efectuada per cadascun i, a continuació, un detall de propostes per a la millora de la nostra actuació mediadora individual.
Requeriments necessaris
En aquest taller només es practicarà mediació i tècniques de gestió de conflictes.
En conseqüència, si estàs interessat i/o interessada en el taller, per poder accedir, cal tenir prèviament coneixements sobre l'anàlisi del conflicte, sobre la comunicació verbal i no verbal i respecte el procés negociador i/o mediador i els diferents models.
En conseqüència, si estàs interessat i/o interessada en el taller, per poder accedir, cal tenir prèviament coneixements sobre l'anàlisi del conflicte, sobre la comunicació verbal i no verbal i respecte el procés negociador i/o mediador i els diferents models.
En el formulari d'inscripció, se us demana que indiqueu quins d'aquests coneixements disposeu i on els heu adquirit.
Dia i hora
Taller setmanal: Dijous 3 de març de 2022 de 17.30 a 20.30 hores.
Taller cap de setmana: Dissabte, 5 de març de 2022 de 10.00 a 13.00 hores.
Taller cap de setmana: Dissabte, 5 de març de 2022 de 10.00 a 13.00 hores.
Modalitat
Online per Zoom
Preu
90 €
Preu
90 €
Termini i formulari d'inscripció
El termini per inscriure's a un dels dos tallers de mediació comunitària és el 25 de febrer de 2022
Formulari d'inscripció
24/01/2022 - Taller de mediació comunitària al Postgrau de Resolució de Conflictes Públics Universitat de Girona (Fundació UdG)
El passat 15 de gener en Xavier Pastor i l'Eduard Carrera van dur a terme conjuntament el taller de mediació comunitària del Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Universitat de Girona (Fundació UdG).Aquest taller presencial de 6 hores de durada s'emmarca dins del tema 3, sobre mediació, del mòdul 2 de Procediments i eines de Gestió de Conflictes: Negociació, Mediació, Facilitació, Joc, Música, Cinema, Teatre.
A partir d'un conflicte comunitari, que es treballa des de l'inici de curs, els i les alumnes es posen a prova com a futurs i futures mediadores aplicant els coneixements fins ara assolits.
L'objectiu del taller és reconèixer la correcta aplicació d'eines, dinàmiques i recursos bàsics per al desenvolupament amb èxit d'un procés de mediació a través de la pràctica d'una simulació.
A partir de la pròpia experiència viscuda, i de la resta de companys, en les diferents etapes i sessions del procés de mediació, es genera un intercanvi d'impressions i una anàlisi conjunta de la intervenció efectuada per cadascun i cadascuna i, a continuació, s'elabora un detall de propostes per a la millora de la nostra actuació mediadora.
Aquest taller és una tipologia de classes pràctiques que es fan en les 7 sessions presencials del postgrau.
13/06/2021 - Matrícula oberta de la 18a edició Postgrau Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària
Oberta la inscripció a la 18a edició Postgrau Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària. No t'esperis!
Ja pots consultar la informació del postgrau a: https://www.fundacioudg.org/ca/diploma-postgrau-resolucio-conflictes-publics-mediacio-comunitaria.html
Calendari, Requisits d'admissió, Sortides professionals, Objectius, Metodologia, Sistema d'Avaluació, Programa, Docents, Pràctiques, Sessions presencials, etc.
12/02/2021 - Com podem ser millors persones?
Xavier Pastor
Especialista en gestió de conflictes Públics, Socials i Esportius. Director del Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Universitat de Girona (Fundació UdG). Professor del Programa de Gestió de Conflictes i Mediació dels Estudis de Dret i Ciència Política de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Premi Civisme Serra i Moret 2014 de la Generalitat de Catalunya. Premi al millor projecte de mediació a Espanya 2019 de l'AMMI (Asociación Madrileña de Mediadores).
Article publicat al Diari de Girona el 31 de desembre de 2020.
"La capacitat de resoldre el conflicte satisfactòriament ens fa millor persona, perquè així és com ens veuen els altres i ens valoren."
La pandèmia ha posat al descobert com som. Ens ha posat a prova. Ens ha posat contra les cordes i ens ha fet viure situacions intenses amb nosaltres mateixos i amb el demés, especialment amb els veïns i veïnes i amb els nostres companys de la feina.
Durant la pandèmia, en concret en l'estat d'alarma, vaig decidir investigar una mica. Mentre preguntava als meus companys i companyes de professió que treballen en els serveis municipals de mediació ciutadana del país, vaig fer en paral·lel una breu enquesta de 24 hores a les xarxes socials digitals, per saber si havia més o menys conflictes i la percepció de la gent davant d'aquest fenomen.
En concret vaig formular tres preguntes, però per mi la més important va ser la darrera.
Vaig optar per les xarxes socials digitals següents: Facebook, Twitter i Instagram. Es van donar variacions en els percentatges de les respostes, però en totes es donava una marcada tendència.
Vaig preguntar, primer: «Creieu que ara hi ha més o menys conflictes entre els veïns». Respostes: guanyava el sí, la situació ho propiciava. Després: «A la teva comunitat o escala ara hi ha més o menys conflictes entre els veïns». Resposta: menys conflictes. I finalment si: «Està ben vist tenir conflictes i que se sàpiga?». Respostes: no està ben vist i els percentatges eren contundents. Així que trobem molt normal tenir conflictes, però no es donen a casa nostra i si apareixen qui els té i no els resolts és vist negativament pels altres. Així som els humans, molt comprensius, però jutjadors de mena.
I és que la resposta a aquesta darrera pregunta amaga una realitat interessant. Els humans valorem l'estabilitat, la tranquil·litat, les bones maneres, el saber fer, el no cridar gaire i tot plegat defensant per damunt de tot els nostres interessos. És a dir, si algú té un conflicte amb el veí és normal, però valorem molt que el vulgui resoldre i sàpiga fer-ho i si m'ho permeten ràpid i en silenci. Dit d'una altra manera, si el té i el resol és vist com una persona agradable i eficaç que pensa en ell i en la resta de mortals. Per contra, aquell que té contínuament conflictes, perquè no aconsegueix resoldre'ls, és vist com una persona conflictiva, egoista i maldestra, ja que té el conflicte (viu en tensió) i no es capaç de trobar una solució (no en sap o li prenen el pèl).
I és que de conflictes, encara que no en vulguem, en tindrem. Precisament per aquest fet, hem de dotar-nos d'habilitats necessàries per prevenir-los i saber-los gestionar, no només per a nosaltres, sinó perquè la resta de persones ens valoraran pitjor o millor com a individus i com a ciutadans en funció d'aquestes habilitats i resultats. No en tinguin cap dubte. Pensin en les seves comunitats, sovint hi ha un veí que cau bé a tothom, perquè quasi mai té problemes, quan els té els resol i a més té temps per ajudar els altres a no tenir-los. El típic senyor o senyora que regala consells que funcionen. I funcionen. És com si aquest veí o veïna actués en el rol de mediador. I la mediació en aquesta cas ens fa millors persones.
Així que darrere d'aquesta afirmació hi ha un fet constatat, per als altres que siguem capaços d'abordar i resoldre els nostres conflictes ens fa als seus ulls millor persona, però també per als nostres ulls, ja que prenem decisions encertades en cada moment sense la càrrega psicològica de les emocions «negatives» de la confrontació i la lluita, i això és especialment així quan ho encarem pensant que ha de perdre una persona perquè guanyi l'altra. I no hi ha cosa que ens faci més ràbia i ens penalitzi a la vida que perdre una i una altra vegada. Potser que comencem a guanyar, oi?
Durant la pandèmia, en concret en l'estat d'alarma, vaig decidir investigar una mica. Mentre preguntava als meus companys i companyes de professió que treballen en els serveis municipals de mediació ciutadana del país, vaig fer en paral·lel una breu enquesta de 24 hores a les xarxes socials digitals, per saber si havia més o menys conflictes i la percepció de la gent davant d'aquest fenomen.
En concret vaig formular tres preguntes, però per mi la més important va ser la darrera.
Vaig optar per les xarxes socials digitals següents: Facebook, Twitter i Instagram. Es van donar variacions en els percentatges de les respostes, però en totes es donava una marcada tendència.
Vaig preguntar, primer: «Creieu que ara hi ha més o menys conflictes entre els veïns». Respostes: guanyava el sí, la situació ho propiciava. Després: «A la teva comunitat o escala ara hi ha més o menys conflictes entre els veïns». Resposta: menys conflictes. I finalment si: «Està ben vist tenir conflictes i que se sàpiga?». Respostes: no està ben vist i els percentatges eren contundents. Així que trobem molt normal tenir conflictes, però no es donen a casa nostra i si apareixen qui els té i no els resolts és vist negativament pels altres. Així som els humans, molt comprensius, però jutjadors de mena.
Els humans valorem l'estabilitat, la tranquil·litat, les bones maneres, el saber fer, el no cridar gaire i tot plegat defensant per damunt de tot els nostres interessos. És a dir, si algú té un conflicte amb el veí és normal, però valorem molt que el vulgui resoldre i sàpiga fer-ho i si m'ho permeten ràpid i en silenci.
I és que la resposta a aquesta darrera pregunta amaga una realitat interessant. Els humans valorem l'estabilitat, la tranquil·litat, les bones maneres, el saber fer, el no cridar gaire i tot plegat defensant per damunt de tot els nostres interessos. És a dir, si algú té un conflicte amb el veí és normal, però valorem molt que el vulgui resoldre i sàpiga fer-ho i si m'ho permeten ràpid i en silenci. Dit d'una altra manera, si el té i el resol és vist com una persona agradable i eficaç que pensa en ell i en la resta de mortals. Per contra, aquell que té contínuament conflictes, perquè no aconsegueix resoldre'ls, és vist com una persona conflictiva, egoista i maldestra, ja que té el conflicte (viu en tensió) i no es capaç de trobar una solució (no en sap o li prenen el pèl).
Aquell que té contínuament conflictes, perquè no aconsegueix resoldre'ls, és vist com una persona conflictiva, egoista i maldestra, ja que té el conflicte (viu en tensió) i no es capaç de trobar una solució (no en sap o li prenen el pèl).
I és que de conflictes, encara que no en vulguem, en tindrem. Precisament per aquest fet, hem de dotar-nos d'habilitats necessàries per prevenir-los i saber-los gestionar, no només per a nosaltres, sinó perquè la resta de persones ens valoraran pitjor o millor com a individus i com a ciutadans en funció d'aquestes habilitats i resultats. No en tinguin cap dubte. Pensin en les seves comunitats, sovint hi ha un veí que cau bé a tothom, perquè quasi mai té problemes, quan els té els resol i a més té temps per ajudar els altres a no tenir-los. El típic senyor o senyora que regala consells que funcionen. I funcionen. És com si aquest veí o veïna actués en el rol de mediador. I la mediació en aquesta cas ens fa millors persones.
Per als altres, que siguem capaços d'abordar i resoldre els nostres conflictes ens fa, als seus ulls, millor persona.
Així que darrere d'aquesta afirmació hi ha un fet constatat, per als altres que siguem capaços d'abordar i resoldre els nostres conflictes ens fa als seus ulls millor persona, però també per als nostres ulls, ja que prenem decisions encertades en cada moment sense la càrrega psicològica de les emocions «negatives» de la confrontació i la lluita, i això és especialment així quan ho encarem pensant que ha de perdre una persona perquè guanyi l'altra. I no hi ha cosa que ens faci més ràbia i ens penalitzi a la vida que perdre una i una altra vegada. Potser que comencem a guanyar, oi?
20/08/2020 - El temps no soluciona res
Xavier PastorEspecialista en gestió de conflictes Públics, Socials i Esportius. Director del Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Universitat de Girona (Fundació UdG). Professor del Programa de Gestió de Conflictes i Mediació dels Estudis de Dret i Ciència Política de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Premi Civisme Serra i Moret 2014 de la Generalitat de Catalunya. Premi al millor projecte de mediació a Espanya 2019 de l'AMMI (Asociación Madrileña de Mediadores).
Article publicat al Diari de Girona el 19 d'agost de 2020
El temps per si sol no soluciona res. El temps, els segons, els minuts, les hores, els dies, les setmanes, els mesos, els anys, les dècades, els mil·lennis no fan que les coses passin. Si les coses passen, és perquè durant aquest temps les persones, els grups, les organitzacions, les empreses, els governs han fet o han deixat de fer coses.
Quantes vegades hem escoltat que “El temps ho arregla tot”, quan aquesta afirmació en el sentit estricte de les paraules sabem que és falsa. Quan realment el que hauríem de dir és “Deixa de fer el que fas (tal com ho fas no dóna resultats) o no et preocupis més per aquesta qüestió (que no està sota el teu control) o no pensis o parlis amb aquella persona (s’ha produït un conflicte i aquesta persona està dolguda i no pot o no vol parla ara amb tu), etc.
El temps, els segons, els minuts, les hores, els dies, les setmanes, els mesos, els anys, les dècades, els mil·lennis no fan que les coses passin.
Aleshores, per què diem que “el temps ho arreglarà tot” quan no arregla o arreglarà res?
Ho fem sobretot en les nostres relacions personals, perquè sabem que si deixem passa el temps en les nostres relacions laborals, productives, de negocis, d’empresa o polítiques, l’únic que passarà és que el temps ens arrossegarà cap el fracàs traduït en la pèrdua de la feina, de diners, d’oportunitats de mercat, de crítiques dels nostres usuaris o accionistes, de crítiques dels nostres ciutadans, de pèrdua d’electors, de sortida del govern o de no guanyar una eleccions.
Les nostres relacions personals properes, familiars, de parella són molt intenses, molt estretes, molt constants i el fet de pensar que un “temps” (en el que fem o deixarem de fer coses o d’estar junts) pot ajudar a millorar la relació que s’ha vist afectada per situacions de tensions i conflictives intenses, estretes i constants, és perquè momentàniament aquests aspectes negatius de la parella, a través de l’allunyament psicològic i físic, desapareixen, s’eliminen. Però amb aquesta distància física i sentimental també afecta a les característiques positives que desapareixen i s’eliminen durant un “temps”.
És a dir que quan es diu deixar que “el temps ho arregli” el que volem dir és que en aquestes relacions intenses, estretes i constants les tensions i conflictes s’aturin perquè les característiques que identifiquen la relació deixin per un moment d’existir mentalment i de materialitzar-se físicament. És a dir, si no hi ha el dia a dia de la relació, tampoc hi ha el dia a dia dels conflictes de la relació.
Les nostres relacions personals són molt intenses, molt estretes, molt constants, i el fet de pensar que un “temps” pot ajudar a millorar la relació afectada per conflictes intensos, estrets i constants, és perquè momentàniament aquests aspectes negatius, a través de l’allunyament psicològic i físic, desapareixen, s’eliminen. Però també les característiques positives.
Per tant, perquè això passi, que no és la millor de les solucions, potser d’entrada la menys bona, les persones implicades han hagut de fer alguna cosa i, en conseqüència, el temps no és una causa de la solució, sinó un efecte de les nostres accions en forma d’allunyament i de distància sentimental, psicològica i fins i tot física de les persones.
Deia més a munt que en una altra esfera de relacions, la frase “El temps ho arreglarà tot” es veu més clarament que no arreglarà res i que costa encara més d’interpretar i d’utilitzar. Potser també és donen les característiques d’intensitat, de proximitat estreta i de constància, però ja no són entre persones directament, sinó entre persones i organitzacions i en les quals no totes les parts comparteixen tots els mateixos interessos. Per exemple, entre els socis d’un club esportiu i el club esportiu i els seus jugadors.
Penso aquests dies en el FC Barcelona i en la seva derrota en els quarts de finals de la competició europea. Penso en les derrotes successives d’aquests últims anys en les grans eliminatòries, i com els responsables del club han anat dient amb fets i paraules, directa o indirectament, que tard o d’hora “el temps ho acabaria arreglant tot” perquè amb els jugadors (Messi + fitxatges) i el cos tècnic que tenien els títols arribarien i no ha estat així, fins a demostrar que el temps no arregla res. Bé, en aquest cas, davant de la inoperància de les persones responsables del club i de deixar que el temps passi és demostra que no s’arregla res, al contrari que el temps fa malbé inexorablement les coses (perds els partits) i les persones (envelleix els jugadors).
Penso en les derrotes successives d’aquests últims anys en les grans eliminatòries, i com els responsables del club han anat dient amb fets i paraules que tard o d’hora “el temps ho acabaria arreglant tot” perquè, amb els jugadors (Messi + fitxatges) i el cos tècnic, els títols arribarien i no ha estat així, fins a demostrar que el temps no soluciona res.
Al cap i a la fi, el temps pot jugar a favor nostre si sabem en cada moment quina és la millor opció entre totes les opcions, on deixa passar el temps és la menys millor.
09/09/2019 - 15a edició del Postgrau de Resolucio de Conflictes Públics i Mediació Comunitària
Amb aquest postgrau assoleixes els coneixements i habilitats necessàries per gestionar conflictes amb èxit, t'ajuda a millorar la teva carrera professional o t'obre les portes com a especialista per treballar en la Resolució de Conflictes i la mediació.
Aquest postgrau dóna accés al registre de mediadors i mediadores del Centre de Mediació en Dret Privat del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.Des del 2005, formació pionera i única a Catalunya en l'anàlisi, tractament i intervenció de la conflictivitat pública en tota la seva extensió: en l'espai públic, polítics, de govern, socials, educatius, de seguretat, en les comunitats, esportius, ambientals, en zones d'oci nocturn, etc.
Per aquest postgrau han passat i s'han format més de 250 professionals durant aquests anys millorant les seves carreres professionals i incorporant-se laboralment o liderant serveis i projectes de prevenció, mediació, gestió i Resolució de conflictes a Catalunya.
El postgrau s'iniciarà el 18 d'octubre de 2019 amb la primera sessió presencial i finalitzarà el cap de setmana del 4 de juliol de 2020.
Durant aquests 10 mesos es desenvoluparà el treball al campus virtual i en les 8 sessions presencials a Girona, Barcelona, Olot, Vic i Figueres i una al País Basc.
Per superar aquest postgrau s'ha d'elaborar un projecte professionalitzador o efectuar unes pràctiques en serveis, projectes i programes de resolució de conflictes i mediació.Per exemple, en algun dels diferents serveis de mediació ciutadana que hi ha a Catalunya que al capdavant tenen com a coordinadors o mediadors a exalumnes del Postgrau.
En despatxos de mediació de professors i professores del postgrau.
En els projectes pilot de mediació esportiva posats en marxa en clubs de futbol com la Unió Esportiva Sant Andreu i en el Girona FC o en el waterpolo en el Club Natació San Andreu han nascut del postgrau i han permès als estudiants l'aplicació dels coneixements adquirits.
En els diferents serveis de mediació nocturna- Platja d'Aro, Callela, Badalona, Castelldefels, L'Hospitalet de Llobregat, Cambrils, Girona, Camprodon- que des del 2015 estem impulsant.
Any rera any, aquest postgrau obté valoracions molts positives dels seus estudiants. Les podeu consultar al canal de Youtube ResolucioconflicteTV.
Més informació, preu i matrícula.
05/09/2019 - Matrícula oberta 15a edició Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària
01/10/2018 - 14a edició del Postgrau de Resolucio de Conflictes Públics i Mediació Comunitària: Matrícula oberta
Amb aquest postgrau assoleixes els coneixements i habilitats necessàries per gestionar conflictes amb èxit, t'ajuda a millorar la teva carrera professional o t'obre les portes com a especialista per treballar en la Resolució de Conflictes i la mediació.
Aquest postgrau dóna accés al registre de mediadors i mediadores del Centre de Mediació en Dret Privat del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.Des del 2005, formació pionera i única a Catalunya en l'anàlisi, tractament i intervenció de la conflictivitat pública en tota la seva extensió: en l'espai públic, polítics, de govern, socials, educatius, de seguretat, en les comunitats, esportius, ambientals, en zones d'oci nocturn, etc.
Per aquest postgrau han passat i s'han format més de 200 professionals durant aquests anys millorant les seves carreres professionals i incorporant-se laboralment o liderant serveis i projectes de prevenció, mediació, gestió i Resolució de conflictes a Catalunya.
El postgrau s'iniciarà el 19 d'octubre de 2018 amb la primera sessió presencial i finalitzarà el cap de setmana del 29 de juny de 2019.
Durant aquests 10 mesos es desenvoluparà el treball al campus virtual i en les 8 sessions presencials a Girona, Barcelona, Olot, Vic i Figueres i una al País Basc
Per superar aquest postgrau s'ha d'elaborar un projecte professionalitzador o efectuar unes pràctiques en serveis, projectes i programes de resolució de conflictes i mediació.Per exemple, en algun dels diferents serveis de mediació ciutadana que hi ha a Catalunya que al capdavant tenen com a coordinadors o mediadors a exalumnes del Postgrau.
En despatxos de mediació de professors i professores del postgrau.
En els projectes pilot de mediació esportiva posats en marxa en clubs de futbol com la Unió Esportiva Sant Andreu i en el Girona FC o en el waterpolo en el Club Natació San Andreu han nascut del postgrau i han permès als estudiants l'aplicació dels coneixements adquirits.
En els diferents serveis de mediació nocturna- Platja d'Aro, Callela i Badalona- que des del 2015 estem impulsant.
Any rera any, aquest postgrau obté valoracions molts positives dels seus estudiants. Les podeu consultar al canal de Youtube ResolucioconflicteTV.
Més informació, preu i matrícula.
16/05/2018 - Article d'opinió "L'autèntica batalla del Fornite"
Article d'opinió de Liliana Arroyo a El Periódico de Catalunya que analitza quins mecanismes fan servir els dissenyadors dels videojocs per tenir-nos "engantxats" al joc.Si hi ha un videojoc que en aquests moments sigui polèmic és Fortnite i el seu Battle Royal. Des que va sortir al juliol no ha parat de trencar esquemes, i s’ha convertit en el joc gratuït més descarregat. Ha seduït més de 45 milions de jugadors i famosos influencers, fins al punt que han sorgit diverses peticions recollint firmes perquè es retiri del mercat per haver causat ruptures de parelles o condemnat adolescents al fracàs escolar. (...)
És innegable que els dissenyadors tenen molt estudiat què reté les persones jugant durant més estona, quina música els porta a arriscar més i en quin moment poden mostrar l’anunci de l’opció freemium perquè paguin. Aquesta és la funció dels estudis de mercat, tant si s’apliquen a botigues de roba com a marques de xocolata. Coneixent els mecanismes de com prenem decisions i què ens embogeix posen la temptació a les nostres mans. Però que hi caiguem o no és cosa nostra.
23/04/2018 - #Bilbao: 5a presencial dels postgraus
El cap de setmana del 20 i 21 d'abril, els alumnes dels postgraus de Resolució de Conflictes i Mediació de la Universitat de Girona (Fundació UdG) han visitat Bilbao per conèixer de primera mà projectes i serveis de gestió de conflictes en distints àmbits.
Els postgraus de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària i de Resolució de Conflictes i Mediació Familiar Sistèmica són de caracter semipresencial, i combinen 8 sessions presencials durant l'any amb l'activitat i el treball online.
Una d'aquestes sessions presencials, té com a objectiu desplaçar-se al País Basc, en concret a Bilbao, per conèixer projectes i serveis d'educació per la pau, mediació intrajudicial, mediació familiar, mediació comunitària, intervenció en la gestió de conflictes públics i a les organitzacions de la mà de diferents experts i expertes de reconegut prestigi i de la Fundació Gizagune, amb la Maria Eugenia Ramos i la Yolanda Muñoz al capdavant.
Una d'aquestes sessions presencials, té com a objectiu desplaçar-se al País Basc, en concret a Bilbao, per conèixer projectes i serveis d'educació per la pau, mediació intrajudicial, mediació familiar, mediació comunitària, intervenció en la gestió de conflictes públics i a les organitzacions de la mà de diferents experts i expertes de reconegut prestigi i de la Fundació Gizagune, amb la Maria Eugenia Ramos i la Yolanda Muñoz al capdavant.
L'estada dels estudiants, com en d'altres ocasions, és una oportunitat per compartir estones entre tots i gaudir de la rica gastronomia basca.
22/09/2017 - Píndoles de Resolució de Conflictes i sessió informativa postgraus UdG
21/06/2017 - Seminari d'estiu de Mediació Nocturna de la UOC
"La necessitat de fer compatible la diversió i la festa nocturna amb el descans de les persones ha esdevingut una feina de mediació amb un gran futur professional" Xavier Pastor
El proper 28 de juny la UOC organitza un seminari sobre la Mediació nocturna o en zones d'oci nocturn.Aquest seminari ofereix els coneixements necessaris per abordar i intervenir en els conflictes que es deriven de l'activitat de l'oci nocturn i en aquestes zones, fent compatible festa i descans.
Aquesta mediació ja ha estat anteriorment provada amb èxit a Catalunya, en concret durant els mesos de juny a setembre de 2016 al municipi de Castell d'Aro-Platja d'Aro-S'Agaró amb molts bons resultats, tal com afirmen els diferents operadors. Aquest estiu, Platja d'Aro torna a oferir el servei i ho amplia als conflictes d'incivisme que es produeixen en horari de tarda.
També aquest estiu el projecte de mediació nocturna s'aplicarà a Calella de Mar i Badalona durant el mateix periode de temps
Aquest curs està orientat a poder fer aquesta feina per part dels mediadors i gestors de conflictes. Tenint en compte que el turisme i l'oci nocturn és un "àmbit de treball" de molta gent del nostre país, queda clar que la mediació nocturna, ben aplicada, esdevindrà una feina de mediació amb un gran futur.
Més informació sobre el curs
28/04/2017 - Mediació nocturna, intervencions i professionals
En la mediació nocturna, que és molt exigent, es requereixen els millors professionals de la mediació i la gestió de conflictes.
El passat 18 d'abril, en el programa "Som, fem i viatgem" que condueix Gabriela Rodríguez a Ràdio Arrels a Catalunya Nord, es va realitzar una entrevista a Xavier Pastor en relació al curs d'especialització en mediació nocturna o gestió de conflictes en zones d'Oci nocturn que aquestes setmanes organitza la Fundació Universitat de Girona sota la direcció de l'Eduard Carrera.
En l'entrevista s'explica com va néixer aquesta iniciativa, en concret a partir del projecte de mediació nocturna al municipi de Platja d'Aro, el per què i el com d'aquest tipus d'intervencions mediadores, la formació, els coneixements i habilitats que han de tenir els professionals que intervenen.
Clickant a l'imatge podeu escolatr integrament l'entrevista, des del minut 13.45 fins al 24.15.
En l'entrevista s'explica com va néixer aquesta iniciativa, en concret a partir del projecte de mediació nocturna al municipi de Platja d'Aro, el per què i el com d'aquest tipus d'intervencions mediadores, la formació, els coneixements i habilitats que han de tenir els professionals que intervenen.
Clickant a l'imatge podeu escolatr integrament l'entrevista, des del minut 13.45 fins al 24.15.
19/01/2017 - Les 7 claus bàsiques per a la gestió de conflictes a l'esport base
El Consell de l’Esport Escolar de Barcelona i l’Institut Barcelona Esports (Ajuntament de BCN) posa en marxa 3 xerrades-tallers per donar a conéixer els principis i claus bàsiques per a la gestió i la prevenció de conflictes en l'esport base.
Entre els mesos de novembre de 2016 i gener de 2017, s'han dut a terme 3 xerrades-tallers per tractar els conflictes que es donen en la pràctica de l'esport base i aprendre a abordar-los a partir dels principis i les tècniques de la conflictologia o Resolució de conflictes.
Els encarregats de desenvolupar aquestes sessions amb el títol "Les 7 claus bàsiques per a la gestió dels conflictes amb èxit en la pràctica de l'esport base" han estat en Xavier Pastor i l'Eduard Carrera, ja que des de fa un parell d'anys estan impulsant l'aplicació de projectes de mediació esportiva en clubs de catalunya de diferents modalitats: futbol, handbol, waterpolo, futbol sala, basquet.
Destacar de les sessions el gran interès per part dels participants i sobretot el nombre i qualitat de les consultes dels entrenadors, monitors esportius, coordinadors al final de les sessions presentant els seus casos i demanant assessorament als especialistes. Això denota que hi ha una important necessitat per part dels preparados físics, entrenadors i staff esportiu enfornt les situacions que actualment provoquen conflicte en la pràctica esportiva infantil o de base.
Xavier Pastor és politòleg i conflictòleg. Expert en la prevenció, gestió i resolució de conflictes. Guanyador del Premi Civisme 2014 i 2015. Director del Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la UdG (Fundació UdG). Professor en el Programa de conflictologia dels Estudis de Dret i Ciència Política de la UOC. Impulsor dels projectes pilot en mediació esportiva a clubs de futbol sala, futbol, handbol i waterpolo.
Eduard Carrera és economista i conflictòleg. Expert en la prevenció, gestió i resolució de conflictes. Mediador Comunitari a Olot. Guanyador del Premi Civisme 2014 i 2015 en la modalitat d’assaig. Coordinador del Diploma de Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Universitat de Girona (Fundació UdG). Professor col·laborador del Màster en conflictologia de la UOC. Impulsor dels projectes pilot en mediació esportiva a clubs de futbol sala, futbol, handbol i waterpolo
Entre els mesos de novembre de 2016 i gener de 2017, s'han dut a terme 3 xerrades-tallers per tractar els conflictes que es donen en la pràctica de l'esport base i aprendre a abordar-los a partir dels principis i les tècniques de la conflictologia o Resolució de conflictes.Els encarregats de desenvolupar aquestes sessions amb el títol "Les 7 claus bàsiques per a la gestió dels conflictes amb èxit en la pràctica de l'esport base" han estat en Xavier Pastor i l'Eduard Carrera, ja que des de fa un parell d'anys estan impulsant l'aplicació de projectes de mediació esportiva en clubs de catalunya de diferents modalitats: futbol, handbol, waterpolo, futbol sala, basquet.
Destacar de les sessions el gran interès per part dels participants i sobretot el nombre i qualitat de les consultes dels entrenadors, monitors esportius, coordinadors al final de les sessions presentant els seus casos i demanant assessorament als especialistes. Això denota que hi ha una important necessitat per part dels preparados físics, entrenadors i staff esportiu enfornt les situacions que actualment provoquen conflicte en la pràctica esportiva infantil o de base.
Xavier Pastor és politòleg i conflictòleg. Expert en la prevenció, gestió i resolució de conflictes. Guanyador del Premi Civisme 2014 i 2015. Director del Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la UdG (Fundació UdG). Professor en el Programa de conflictologia dels Estudis de Dret i Ciència Política de la UOC. Impulsor dels projectes pilot en mediació esportiva a clubs de futbol sala, futbol, handbol i waterpolo.
Eduard Carrera és economista i conflictòleg. Expert en la prevenció, gestió i resolució de conflictes. Mediador Comunitari a Olot. Guanyador del Premi Civisme 2014 i 2015 en la modalitat d’assaig. Coordinador del Diploma de Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Universitat de Girona (Fundació UdG). Professor col·laborador del Màster en conflictologia de la UOC. Impulsor dels projectes pilot en mediació esportiva a clubs de futbol sala, futbol, handbol i waterpolo
14/11/2016 - Article d'opinió: "Sense violència, no hi ha simulació"
Xavier Pastor
Expert en gestió de conflictes i professor de la UOC i de la UdG
Article publicat al Diari de Girona el 30 d'octubre de 2016 i a la secció d'Esport del Diari Ara el 26 d'octubre de 2016
"Si ens ocupem de la violència i som capaços d'eliminar-la dels camps de futbol o de qualsevol espai de la nostra societat, ja no ens haurem d'ocupar dels jugadors o de les persones que suposadament simulen agressions, perquè la violència no s'haurà produït".
He seguit atentament per les xarxes socials digitals i als mitjans de comunicació els comentaris sobre l'agressió patida pels jugadors del Futbol Club Barcelona a l'estadi del València en els darrers minuts del partit de lliga de la jornada passada, i la recent decisió del comitè de competició. Tot plegat, preocupant.
De les xarxes socials digitals, cap sorpresa, ja que quan hi ha un conflicte, en aquesta esfera la gent es polaritza, és a dir, els que són del Barça defensen els seus jugadors i critiquen el que va passar al camp del València; i els valencianistes es riuen de la reacció dels jugadors del FC Barcelona i critiquen l'actuació de l'àrbitre. Al finals uns i altres quan es troben s'insulten.
Als mitjans, jo en destacaria dues reaccions pel mateix motiu. La primera la d'un periodista, actor i còmic, Sergi Mas. La segona, la del màxim responsable de la Liga Profesional de Futbol, Javier Tebas.
El primer em va sorprendre negativament quan en la seva secció del programa El club de la mitjanit d'en Francesc Garriga va fer mofa de la reacció dels jugadors agredits per l'ampolla d'aigua. Lamentable. Venia a fer entendre a partir de la gesticulació -es va tirar a terra de l'estudi emulant els jugadors del Barça- que aquests van exagerar les seves reaccions. Cal recordar que als estadis de futbol es retiren els taps de les ampolles d'aigua, ja que fermades i amb líquid, si són llançades, provoquen un fort impacte.
Però encara són pitjors les declaracions del màxim mandatari de la Liga de Futbol Profesional, que ha afirmat que els jugadors del FC Barcelona que van ser agredits haurien de ser sancionats per simulació del dolor i efectes de l'agressió.
Finalment, la decisió del comitè de competició que ha establert que disparar una ampolla d'aigua a un jugador de futbol, sigui Messi, Neymar o Suarez, costa -multa-
1.500 €?. Per cert avui és un jugador, demà pot ser un àrbitre.
Davant d'aquests fets, paraules i decisions, és urgent que el futbol d'una vegada per totes busqui solucions al problema de la violència física i verbal a les grades. Aquesta violència ja ha traspassat als partits de nens i nenes dels cap de setmana, entre entrenadors, i entre pares i mares dels equips, esdevenint un fet normalitzat que tothom condemna, però que no se li busca i troba solució.
En aquest sentit, cal recordar que les mesures sancionadores no estan donant els resultats esperats i que calen altres mesures. Hem d'ocupar-nos dels comportaments violents, però sobretot de les idees i pensaments que els justifiquen i els promouen en les ments de la gent. Fer fora dels camps de futbol els aficionats violents, no assegura que desapareixerà la violència, ja que altres ocuparan el lloc del que ha estat sancionat.
El que cal és treballar de forma global amb i dins dels clubs i amb aquests aficionats -que els clubs coneixen i tenen l'obligació de saber qui són- que tenen reaccions violentes i agressives, com s'ha fet en aquest i en altres esports. Com? Per exemple, articulant una grada d'animació positiva, sense insults, sense agressions, sense violència, animant l'equip. Fent un seguiment continu. O amb els aficionats agressius, proposant-los que si volen entrar en el camp de futbol, han de seguir una formació obligatòria de gestió emocional o gestió de conflictes. Els serà molt útil dins i fora del camp de futbol. Els clubs són entitats privades i poden exigir aquestes condicions en l'accés de les seves instal·lacions. Treballant amb l'aplicació d'un valors i d'unes pautes de comportament per part de totes els professionals que formen el club, més enllà del lluïment de cinc segons de pancartes de campanyes federatives abans d'un partit. Aplicant els codis de conductes que es troben en els calaixos de les oficines.
Al cap i a la fi, si ens ocupem de la violència i som capaços d'eliminar-la dels camps de futbol o de qualsevol espai de la nostra societat, ja no ens haurem d'ocupar dels jugadors o de les persones que suposadament simulen agressions, perquè la violència no s'haurà produït. Si gestionem el primer, el segon no existirà, si és que alguna vegada ha existit.
Expert en gestió de conflictes i professor de la UOC i de la UdG
Article publicat al Diari de Girona el 30 d'octubre de 2016 i a la secció d'Esport del Diari Ara el 26 d'octubre de 2016
"Si ens ocupem de la violència i som capaços d'eliminar-la dels camps de futbol o de qualsevol espai de la nostra societat, ja no ens haurem d'ocupar dels jugadors o de les persones que suposadament simulen agressions, perquè la violència no s'haurà produït".
He seguit atentament per les xarxes socials digitals i als mitjans de comunicació els comentaris sobre l'agressió patida pels jugadors del Futbol Club Barcelona a l'estadi del València en els darrers minuts del partit de lliga de la jornada passada, i la recent decisió del comitè de competició. Tot plegat, preocupant.De les xarxes socials digitals, cap sorpresa, ja que quan hi ha un conflicte, en aquesta esfera la gent es polaritza, és a dir, els que són del Barça defensen els seus jugadors i critiquen el que va passar al camp del València; i els valencianistes es riuen de la reacció dels jugadors del FC Barcelona i critiquen l'actuació de l'àrbitre. Al finals uns i altres quan es troben s'insulten.
Als mitjans, jo en destacaria dues reaccions pel mateix motiu. La primera la d'un periodista, actor i còmic, Sergi Mas. La segona, la del màxim responsable de la Liga Profesional de Futbol, Javier Tebas.
El primer em va sorprendre negativament quan en la seva secció del programa El club de la mitjanit d'en Francesc Garriga va fer mofa de la reacció dels jugadors agredits per l'ampolla d'aigua. Lamentable. Venia a fer entendre a partir de la gesticulació -es va tirar a terra de l'estudi emulant els jugadors del Barça- que aquests van exagerar les seves reaccions. Cal recordar que als estadis de futbol es retiren els taps de les ampolles d'aigua, ja que fermades i amb líquid, si són llançades, provoquen un fort impacte.Però encara són pitjors les declaracions del màxim mandatari de la Liga de Futbol Profesional, que ha afirmat que els jugadors del FC Barcelona que van ser agredits haurien de ser sancionats per simulació del dolor i efectes de l'agressió.
Finalment, la decisió del comitè de competició que ha establert que disparar una ampolla d'aigua a un jugador de futbol, sigui Messi, Neymar o Suarez, costa -multa-
1.500 €?. Per cert avui és un jugador, demà pot ser un àrbitre.Davant d'aquests fets, paraules i decisions, és urgent que el futbol d'una vegada per totes busqui solucions al problema de la violència física i verbal a les grades. Aquesta violència ja ha traspassat als partits de nens i nenes dels cap de setmana, entre entrenadors, i entre pares i mares dels equips, esdevenint un fet normalitzat que tothom condemna, però que no se li busca i troba solució.
En aquest sentit, cal recordar que les mesures sancionadores no estan donant els resultats esperats i que calen altres mesures. Hem d'ocupar-nos dels comportaments violents, però sobretot de les idees i pensaments que els justifiquen i els promouen en les ments de la gent. Fer fora dels camps de futbol els aficionats violents, no assegura que desapareixerà la violència, ja que altres ocuparan el lloc del que ha estat sancionat.
El que cal és treballar de forma global amb i dins dels clubs i amb aquests aficionats -que els clubs coneixen i tenen l'obligació de saber qui són- que tenen reaccions violentes i agressives, com s'ha fet en aquest i en altres esports. Com? Per exemple, articulant una grada d'animació positiva, sense insults, sense agressions, sense violència, animant l'equip. Fent un seguiment continu. O amb els aficionats agressius, proposant-los que si volen entrar en el camp de futbol, han de seguir una formació obligatòria de gestió emocional o gestió de conflictes. Els serà molt útil dins i fora del camp de futbol. Els clubs són entitats privades i poden exigir aquestes condicions en l'accés de les seves instal·lacions. Treballant amb l'aplicació d'un valors i d'unes pautes de comportament per part de totes els professionals que formen el club, més enllà del lluïment de cinc segons de pancartes de campanyes federatives abans d'un partit. Aplicant els codis de conductes que es troben en els calaixos de les oficines.Al cap i a la fi, si ens ocupem de la violència i som capaços d'eliminar-la dels camps de futbol o de qualsevol espai de la nostra societat, ja no ens haurem d'ocupar dels jugadors o de les persones que suposadament simulen agressions, perquè la violència no s'haurà produït. Si gestionem el primer, el segon no existirà, si és que alguna vegada ha existit.
| Amb el suport | |
 |
| Col·labora: | ||
 |
 |
 |
  |
  |
  |
  |
  |
  |
  |
  |
  |