Dimarts 15 Juliol 2025
Xavier Pastor, expert en resolució de conflictes i mediador.
Publicat al Diari de Girona
6 de juliol de 2025
Vagi per endavant que igual que sóc un home de ciència, també sóc un animal de gimnàs. De ben jovenet, llegint els clàssics vaig descobrir que és important entrenar el cervell i el cos.
Dit això, també sóc un usuari habitual de les xarxes socials digitals, en concret d’instagram. M’agrada veure i llegir el que explica la gent, el que fa, el què diu i amb imatges molt millor. Una imatge val més que mil paraules. Precisament en aquest article vull parlar d’una imatge. Una imatge que es repeteix darrerament i malauradament en els gimnasos del nostre país i de fora, i que al meu entendre és un símptoma del funcionament de la nostra societat i dels comportaments negatius habituals de la gent jove i no tan jove.
M’explico. Mirant Instagram, he trobat la foto d’un company i amic en el gimnàs. Un selfie: una foto d’un mateix a través del mirall. Estava assegut amb uns pesos a les mans, com fent un exercí de bíceps. Bé, fins aquí tot bé. Penso que el meu company s’ha vist en ganes de comunicar-nos que ha anat al gimnàs, potser no hi ha anava feia temps i ha tornat, o fa temps que volia apuntar-se i ho ha fet. Bravo. Tot el que ajudi a la salut, benvingut sigui.
On està el problema? Que a la foto surten crec recordar tres persones més al seu voltant. Aquestes persones volien sortir a la foto? Saben que el meu company l’ha fet i apareixen? Haurien de saber que s’ha fet la foto? Es pot fer una foto en un gimnàs sense permís de les persones que surten? Què diu la normativa? Contesto, perquè li he preguntat al company. La gent del voltant no saben que s’ha fet la foto, no se’ls comunicat que s’havia fet, no els ha demanat permís, diu que arran del meu comentari privat els hi demanarà, i la normativa dels gimnasos prohibeix les fotografies i les gravacions en vídeo en general.
Això que acabo d’explicar malauradament no és una anècdota, al contrari, s’ha convertit en una categoria. I dir-vos també que com podeu imaginar aquestes situacions generen confrontacions intenses i conflictes importants entre els usuaris i que sovint acaben amb crits, insults, mòbils volant pel gimnàs o trencats. Més control per part del personal del gimnàs ajudaria, però el personal tampoc disposa de les habilitats i les tècniques per gestionar i resoldre aquest tipus de situacions, fins i tot a vegades les fan escalar, perquè desconeixen al normativa.
Cal recordar que el gimnàs també és un espai social i comunitari, on la gent va, es troba, fa exercici, parla amigablement i estableix relacions amb altres. Gravar-se quan no es pot fer i amb la mirada posada en la comunitat digital, posa en tensió les relacions socials físiques, presencials, ja que no es respecte la finalitat principal de l’espai i els drets d’imatge de les persones.
Publicat al Diari de Girona
6 de juliol de 2025
Vagi per endavant que igual que sóc un home de ciència, també sóc un animal de gimnàs. De ben jovenet, llegint els clàssics vaig descobrir que és important entrenar el cervell i el cos.
Dit això, també sóc un usuari habitual de les xarxes socials digitals, en concret d’instagram. M’agrada veure i llegir el que explica la gent, el que fa, el què diu i amb imatges molt millor. Una imatge val més que mil paraules. Precisament en aquest article vull parlar d’una imatge. Una imatge que es repeteix darrerament i malauradament en els gimnasos del nostre país i de fora, i que al meu entendre és un símptoma del funcionament de la nostra societat i dels comportaments negatius habituals de la gent jove i no tan jove.
M’explico. Mirant Instagram, he trobat la foto d’un company i amic en el gimnàs. Un selfie: una foto d’un mateix a través del mirall. Estava assegut amb uns pesos a les mans, com fent un exercí de bíceps. Bé, fins aquí tot bé. Penso que el meu company s’ha vist en ganes de comunicar-nos que ha anat al gimnàs, potser no hi ha anava feia temps i ha tornat, o fa temps que volia apuntar-se i ho ha fet. Bravo. Tot el que ajudi a la salut, benvingut sigui.
On està el problema? Que a la foto surten crec recordar tres persones més al seu voltant. Aquestes persones volien sortir a la foto? Saben que el meu company l’ha fet i apareixen? Haurien de saber que s’ha fet la foto? Es pot fer una foto en un gimnàs sense permís de les persones que surten? Què diu la normativa? Contesto, perquè li he preguntat al company. La gent del voltant no saben que s’ha fet la foto, no se’ls comunicat que s’havia fet, no els ha demanat permís, diu que arran del meu comentari privat els hi demanarà, i la normativa dels gimnasos prohibeix les fotografies i les gravacions en vídeo en general.
On està el problema? La gent del voltant no saben que s’ha fet la foto, no se’ls comunicat que s’havia fet, no els ha demanat permís, i la normativa dels gimnasos prohibeix les fotografies i les gravacions en vídeo en general.
Això que acabo d’explicar malauradament no és una anècdota, al contrari, s’ha convertit en una categoria. I dir-vos també que com podeu imaginar aquestes situacions generen confrontacions intenses i conflictes importants entre els usuaris i que sovint acaben amb crits, insults, mòbils volant pel gimnàs o trencats. Més control per part del personal del gimnàs ajudaria, però el personal tampoc disposa de les habilitats i les tècniques per gestionar i resoldre aquest tipus de situacions, fins i tot a vegades les fan escalar, perquè desconeixen al normativa.
Cal recordar que el gimnàs també és un espai social i comunitari, on la gent va, es troba, fa exercici, parla amigablement i estableix relacions amb altres. Gravar-se quan no es pot fer i amb la mirada posada en la comunitat digital, posa en tensió les relacions socials físiques, presencials, ja que no es respecte la finalitat principal de l’espai i els drets d’imatge de les persones.
Hi ha por al no i a resoldre problemes, i en aquest sentit una dificultat i ganes de comunicar-se.
I mirin els diré una cosa, la meva experiència en la resolució de conflictes i en els gimnasos em demostra que la gent és amable, que si expliques que vols fer, una foto o una gravació puntual, i demanes permís, la gent te’l dona, però l’has demanar.
Perquè no es fa? Hi ha por al no i a resoldre problemes, i en aquest sentit una dificultat i ganes de comunicar-se. L’usuari que grava, perquè acostuma ser un home, pensa el mòbil, amb les seves aplicacions, m’ho ha “resolt”. Però abans ja has generat un conflicte innecessari. I t’has creat l’animadversió de la resta d’usuaris i, fins i tot, potser, l’aparició d’enemics en un espai pensat per a les persones i per la salut física i social, i que has convertit, volen o sense voler, en un lloc de guerra amb càmeres incloses.
Foto: Diario del Alto de Aragón de Laura Ayerbe.
Dilluns 7 Juliol 2025
El passat 28 de juny vam dur a terme la 7a i darrera sessió presencial del postgrau de Resolució de Conflictes Públics, Mediació Comunitària i Pràctiques Restauratives. En aquesta ocasió vam realitzar la tradicional foto de grup. Habitualment al Castell de Sant Ferran, però aquest cop a les instal·lacions de la Fundació UdG.
Sí, precisament, hi ha alguna cosa que caracteritza aquest postgrau, entre d'altres elements, és pel nivell i nombre de sessions que realitzem fora de l’aula visitant serveis i professionals de la mediació a Catalunya i fora: L’Hospitalet de Llobregat (mediació comunitària i mediació nocturna), Rubí, Olot, Barcelona, Madrid (distrito de Villaverde és un dels més poblats).En les visites als serveis i professionals de mediació (on els alumnes poden realitzar les seves pràctiques) tenim l’oportunitat de veure i de conèixer de primera mà en què, com i en quins contextos treballen els mediadors i mediadores. I aquest sens dubte és un fet i un signe que ens distingeix com a formació en resolució de conflictes i mediació a Catalunya i ens fa ser referent respecte a altres formacions durant tots aquests anys.
És més ens fa sentir orgullosos veure com en els 102 serveis de mediació comunitària de Catalunya hi ha treballant exalumnes del postgrau i d’altres especialitzacions en Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària i Pràctiques Restauratives de la Universitat de Girona, Fundació UdG, com a coordinadors o coordinadores o com a tècnics i/o tècniques mediadors.
Això mostra la capactitat i la idoneïtat d'aquesta formació per incorporar professionalment persones en aquest àmbit de treball. Penso, per exemple, en els serveis que presten els ajuntaments i els consells comarcals en els diferents àmbits de la mediació comunitària.
És així en base a la pràctica dels nostres estudiants, treballant des dins i sobretot des de fora de l’aula que aconsegueixen assolir les competències per a ser uns bons i bones gestores de conflictes.
Precisament, en la darrera sessió del postgrau, els alumnes en grup o bé individualment van presentar els seus treballs d’investigació i d’aplicació dels mètodes en resolució de conflictes públics a situacions reals i actuals. Aquest és un altres dels nostres trets característics com a formació especialitzada, la de fer que els alumnes treballin amb conflictes reals i d’actualitzat contactant i amb les parts implicades, com si fos un procés de mediació.
Els estudiants d’aquesta edició han presentat els següents treballs: "Elaboració d’un protocol com a eina de resposta als conflictes entre les administracions en motiu de l’obertura de centres d’acollida"; "Narratives des de la mediació comunitària en espais ambientals per a la prevenció i la gestió de conflictes amb èxit"; "Estudi de cas: aplicació de la mediació i processos de resolució de conflictes en matèria d'habitatge". Volem agrair des d'aquí a tots els alumnes la feina fet i els plantejaments pràctics aportats a través de la seva investigació durant mesos.
Si bé les estudiants encara no han finalitzat la seva formació de postgrau, ja que ara tenen que presentar els seus informes de pràctiques o bé el seu projecte final de postgrau, amb la 7a sessió presencial ja han acabat les classes presencials i online.
En aquest postgrau se surt de l’aula per conèixer de primer mà com treballen els mediadors i les mediadores, els alumnes treballen amb conflictes reals contactant amb les persones i grups que tenen conflictes i aplicant els coneixements en l’anàlisi, la prevenció i la resolució de conflictes.
Dimecres 18 Juny 2025
Des del passat 6 de juny ja podeu formalitzar la matrícula de la 22a edició del Postgrau sempresencial de Resolució de Conflictes Públics, Mediació Comunitària i Pràctiques Restauratives de la Universitat de Girona, Fundació UdG.
Aquest postgrau, amb 21 edicions impartides ininterrompudament en diferents modalitats, amb més de 400 professionals en actiu, pioner en l’anàlisi i el tractament de la conflictivitat pública, és encara avui és l’únic dedicat exclusivament a aquesta àrea de coneixement i d’intervenció.Es parteix de la premissa que el conflicte és inherent a les nostres vides, forma part de la quotidianitat, i que el fa ser d’una manera o d’una altra i ens permet assolir solucions exitoses és el seu tractament, la seva gestió i resolució i que impliqui el màxim d’agents afectats des d’una visió positiva i amb criteris de gestió de qualitat.
En els darrers 25 anys a Catalunya i a l’Estat Espanyol – abans a altres països europeus i del món- s’han dut a terme projectes i programes de gestió i resolució de conflictes públics per part d’institucions públiques i organitzacions privades que han facilitat un corpus de coneixement i unes fórmules d’intervenció en aquest camp.
Avui són molts els professionals formats que desenvolupen aquest treball per mitjà de diferents processos en institucions públiques i organitzacions privades en l’espai públic i social en el nostre país.
Aquesta formació contínuament actualitzada dona resposta a les necessitats formatives i professionals que exigeixen les lleis catalanes i espanyoles en aquesta matèria, en concret, la Llei 5/2012, de 6 de juliol, de mediació en assumptes civils i mercantils; el Decret 135/2012, de 23 d'octubre, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei 15/2009, del 22 de juliol, de mediació en l'àmbit del dret privat; i “la Ley 5/2012, de 6 de julio, de mediación en asuntos civiles y mercantiles” i la “Ley Orgánica 1/2025, de 2 de enero, de medidas en materia de eficiencia del Servicio Público de Justicia”, respectivament.
Precisament, les exigències de la Llei Orgànica 1/2025 de mesures en matèria d’eficiència en el Servei Públic de Justícia comporta una empenta laboral important d’aquests professionals, ja que obliga a utilitzar els Mètodes Adequats de Resolució de Controvèrsies (MASC), com la mediació, la conciliació, dret col·laboratiu, l’oferta vinculant i l’opinió experta abans d’un judici en conflictes civils, mercantils i alguns de caràcter familiar.
A partir d’ara, el Diploma també incorpora el conjunt de continguts i processos de les pràctiques restauratives. Aquestes Pràctiques per la prevenció, la gestió i la resolució de conflictes i de la convivència treballen des de la premissa que les persones en conflicte col·laboren en la seva solució de manera col·lectiva, oberts al diàleg, amb una actitud participativa i fent front a les conseqüències que se li derivin conjuntament. Les pràctiques restauratives es basen en la justícia restaurativa.
> Per sabetr-ne més sobre el Programa, docents, metodologia, avaluació, sessions presencials (7), requisits, pràctiques i preu:
https://postgraumediacioconflictes.fundacioudg.org/
>> La matrícula d'aquest curs és susceptible de BONIFICAR-SE a través de FUNDAE. Consulta-ho.
Dimecres 18 Juny 2025
El 25 de juny a les 19.00 hores tenim una nova sessió de l’espai d’actualitat i divulgatiu a internet “El Parlament de mediadors” del Diploma d’expert de Resolució de Conflictes Públics, Mediació Comunitària i Pràctiques restauratives de la Universitat de Girona, Fundació UdG amb Pau Canaleta, expert en comunicació política.
Pau Canaleta és consultor de comunicació estratègica especialitzat en governs i institucions. Professor de la UPF, Universitat Oberta de Catalunya i del Postgrau de Resolució de Conflictes Públics, Mediació Comunitària i Pràctiques Restauratives de la UdG, Fundacio UdG. Autor de llibres sobre comunicació política i institucional i la construcció del relat. Amb en Pau parlarem sobre la gestió de conflictes través de la comunicació i en la política i el paper de la mediació precisament en aquestes situacions, abans, durant i després."Parlament de Mediadors” és un espai d’actualitat i divulgatiu per internet. Dóna a conèixer als mediadores i mediadors del nostre país. Fa familiar i visible el treball i la professió de la Resolució de Conflictes a Catalunya i d’altres professionals que tenen la necessitat d’aplicar aquests coneixements i habilitats.
"Parlament de Mediadors" són entrevistes breus a mediadors i mediadores i professionals de la Resolució de conflictes. Amb una durada d’uns 30 minuts i 15 per preguntes i debat. Per videoconferència (ZOOM). Directes a la informació, conceptes clars, sense embuts i entretingudes.
No t'ho perdis, el proper dimecres, 25 de juny a les 19.00 hores per videoconferència per parlar de Conflictes i comunicació i el paper dels mediadors i mediadores amb Pau Canaleta, expert en comunicació política.
Per assistir-hi, cal inscriure's a través del següent formulari:
https://docs.google.com/forms/d/e/1FAIpQLSeovgZasSUaSL10vBtK6GZk9Jp2nrHf1-s3cj9dtRrygRt2zQ/viewform
Diumenge 15 Juny 2025
Article d'opinió publicat al Diari de Girona
13/06/2025
Christian Pulgar i Xavier Pastor
Començem amb dades. Fa un any en el marc del Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Universitat de Girona, Fundació UdG, que dirigeix el conflictòleg i mediador, Xavier Pastor, des de fa més de 21 anys, vaig realitzar una investigació sobre els conflictes interns en la restauració. En concret, al municipi de Platja d’Aro que disposa d’una oferta molt atractiva i de qualitat. A més, a l’estiu aquest poble de la Costa Brava multiplica per 5 el nombre de residents passant dels 10.500 als 80.000. Un creixement important que obliga a un esforç gran.
En aquest estudi analitzava les següents qüestions. Al cap i a la fi, es tractava d’identificar quines eren les condicions de treball, comunicació i relacionals a la feina, i detectar quin tipus de tècniques, eines i habilitats disposa la direcció i el personal per abordar i gestionar amb èxit, com equip, els conflictes dels serveis dia i nit. Hi ha dades prèvies que, precisament, mostren com la manca d’aquestes capacitats són uns dels factors de la important rotació de personal, a cuina i a sala, d’aquests locals.
A més, prèviament a aquesta formació, jo vinc i estic en aquest àmbit laboral, treballant a la recepció de càmpings i hotel, i amb més de 10 anys entre safates i taulells de diversos establiments de la Costa Brava. Durant tots aquests anys, m’he fet un fart de veure conflictes de tota mena, però, sobretot, incapacitat per resoldre’s amb èxit a través de mètodes que funcionen, però que no es practiquen.
Quins van ser els resultats? Primer, la gent parlant s’enfada, però també s’entén. Bé, resulta que la comunicació dialogada al món de l’hostaleria analitzada a nivell intern és pràcticament inexistent. Si hi ha un conflicte no es parla, s’ordena i es renya. Si el treballador està descontent amb la relació amb els altres o amb el cap, que treballi més o millor. Si no li agrada el que sent, que marxi, que aguanti o que calli. La comunicació i la relació entre direcció i treballadors es basa en l’ego, posant el criteri del qui més diu que sap, que porta més temps a l’empresa o qui mana, en aquell moment; i en conseqüència, aquest tipus de pràctiques donen peu a un clima laboral profundament deteriorat.
Respecte a buscar noves fórmules per resoldre els conflictes que es donen en el servei, el 75 % dels enquestats veia amb bons ulls aplicar noves eines, com per exemple, espais de diàleg i de mediació després dels serveis o dies més tard, per reconduir les emocions negatives, les males sensacions i paraules rebudes, l’enfadament, les tensions en la manera de treballar, però també afirmaven que els propietaris d’entrada no inverteixen en formació ni en solucions d’aquest tipus. La frase més utilitzada pels enquestats era: «No els interessa».
El pitjor és que el sector permet –i normalitza– la pèrdua de talent. He vist companys amb anys d’experiència marxar frustrats, tot i conèixer millor l’empresa que la pròpia direcció. Persones que sabien fer bé la seva feina i feien funcionar la maquinària humana del lloc. Però ningú els escoltava. No hi havia espai per créixer ni opinar.
Per experiència i amb dades de l’estudi es pot dir que la figura del «cap» continua construint-se des de l’autoritat, el control i la supèrbia. Tant se val si ets cambrer amb deu temporades a l’esquena o si el recepcionista coneix cada racó del càmping: si la teva idea no encaixa amb la jerarquia, millor no la diguis. La direcció pren decisions sense escoltar. La gestió es basa en ordres, no el diàleg.
El resultat? Mal ambient, estrès, treballadors cremats i, en definitiva, una precarietat emocional tant perillosa com econòmica.
L’hostaleria –sobretot la de temporada, la que conec de prop– funciona sota la lògica de «qui no aguanta, se’n va», «si no ets tu, en vindrà un altre», o la coneguda frase «això és la Costa», utilitzada per justificar la precarietat i les males maneres.
Insistir en què el problema no és el conflicte. El problema és no entomar-lo en condicions. Amb gens o poca cultura de l’escolta. I massa sovint, amb menyspreu cap a qui proposa, silenci davant la crítica i indiferència cap al talent intern.
La restauració no pot continuar sent un sector on es nega el conflicte, perquè hi és i serà, i on ara l’ego mana i el treballador calla. Perquè el silenci, a la curta i a la llarga, mata.
| Amb el suport | |
 |
| Col·labora: | ||
 |
 |
 |
  |
  |
  |
  |
  |
  |
  |
  |
  |