Dilluns 20 Gener 2014
El passat 9 i 10 de gener es va dur a terme la 2a sessió presencial- divendres tarda i dissabte tot el dia- del Postgrau en Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la UdG.
El programa d'aquesta sessió correspon als continguts tractats en el 3 primers mòduls: fonament de conflictologia, comunicació amb èxit i procediments de resolució de conflictes: negociació, mediació, facilitació, diàlegs apreciatius, música i joc.
Les sessions es van dur a terme a les instal·lacions de la Fundació UdG i al Conservatori de Música de la Diputació de Girona.
Concretament, el divendres 9 de gener a les 16 hores es va fer una sessió on s’exposaven les pràctiques i projectes que desenvoluparien els alumnes en l’edició d’enguany, a continuació el mediàtic comunicòleg, Lluís Pastor va explicar aquells aspectes importants relacionats a la comunicació verbal i no verbal, i finalment la Mònica Buscarons va desenvolupar treballs de comunicació en conflicte pràctics.
El dissabte 10 de febrer al matí, un de les professores del mòdul de mediació, la Belén de la Cámara va analitzar conjuntament amb els alumnes el rol del mediador i dues hores més tard en Francesc Reina va presentar i treballar casos de mediació. A la tarda a les instal·lacions del Conservatori de Música de la Diputació de Girona, el reconegut pianista i exdirector d'aquesta institució, Carles Lama va parlar de com es pot utilitzar la música per treballar les emocions i sobretot en situacions de conflicte.
Les sessions presencials representen una bona oportunitat per posar en pràctica els coneixements obtinguts fins aquell moment, treballar les competències, però també de poder compartir tots plegats en un temps i un espai, en el sopar de divendres a la nit i el dinar de dissabte al migdia, i dubtes i experiències entre els alumnes, els professors i l'equip directiu del postgrau.
A continuació podeu veure algunes fotos d'aquesta sessió presencial:
El programa d'aquesta sessió correspon als continguts tractats en el 3 primers mòduls: fonament de conflictologia, comunicació amb èxit i procediments de resolució de conflictes: negociació, mediació, facilitació, diàlegs apreciatius, música i joc.
Les sessions es van dur a terme a les instal·lacions de la Fundació UdG i al Conservatori de Música de la Diputació de Girona.
Concretament, el divendres 9 de gener a les 16 hores es va fer una sessió on s’exposaven les pràctiques i projectes que desenvoluparien els alumnes en l’edició d’enguany, a continuació el mediàtic comunicòleg, Lluís Pastor va explicar aquells aspectes importants relacionats a la comunicació verbal i no verbal, i finalment la Mònica Buscarons va desenvolupar treballs de comunicació en conflicte pràctics.
El dissabte 10 de febrer al matí, un de les professores del mòdul de mediació, la Belén de la Cámara va analitzar conjuntament amb els alumnes el rol del mediador i dues hores més tard en Francesc Reina va presentar i treballar casos de mediació. A la tarda a les instal·lacions del Conservatori de Música de la Diputació de Girona, el reconegut pianista i exdirector d'aquesta institució, Carles Lama va parlar de com es pot utilitzar la música per treballar les emocions i sobretot en situacions de conflicte.
Les sessions presencials representen una bona oportunitat per posar en pràctica els coneixements obtinguts fins aquell moment, treballar les competències, però també de poder compartir tots plegats en un temps i un espai, en el sopar de divendres a la nit i el dinar de dissabte al migdia, i dubtes i experiències entre els alumnes, els professors i l'equip directiu del postgrau.
A continuació podeu veure algunes fotos d'aquesta sessió presencial:
Divendres 20 Desembre 2013
Xavier Pastor y Margarita GallardoArtículo publicado en el Diari de Girona
Navidad es, entre otras cosas, un periodo y una oportunidad magnífica para recuperar el contacto con personas con las que hace mucho tiempo que no nos hablamos y que por distintos motivos se separaron o los apartamos de nuestras vidas. Viene Navidad, y no sabemos exactamente ni cómo ni porqué, quizá empujados por la tradición o por las emociones que hacemos aflorar estos días, conferimos a este período del año la virtud de ayudarnos a pensar en los demás, en la tía Pepa de la famosa canción tradicional catalana. La tía Pepa representa a las personas con las que cotidianamente mantenemos un mínimo, muy mínimo, contacto o, incluso, a las que hemos perdido temporalmente el rastro y ahora queremos recuperarlas para compartir, aunque por unas horas, en la mesa, momentos y recuerdos de alegría de la vida: “Ara ve Nadal, matarem el gall, i a la tia Pepa li donarem un tall” (Ahora viene Navidad, mataremos el gallo, y la tía Pepa le daremos un trozo).
Y es que estas fechas representan para la mayoría de nosotros días de magia, de ilusión, de alegría, de regalos, de darse a los demás y a uno mismo, y de reunirnos en largas y potentes comidas en familia. Pero Navidad también es un periodo en el que las ausencias de familiares y amigos, a menudo a causa de malentendidos, de discusiones momentáneas, de desavenencias puntuales, de tensiones esporádicas convertidas desgraciadamente en conflictos no resueltos, se hacen más patentes que nunca, aflorando sentimientos de soledad, culpabilidad, de sufrimiento ... Los silencios de los ausentes son más acuciantes que cualquier otro día del año.
Ahora que viene la Navidad, es una oportunidad magnífica para tratar de recuperar esta gente poniendo en práctica herramientas para reconducir los conflictos del pasado, al tiempo que logramos un conocimiento y unas habilidades sociales fundamentales. Sin conocer la casuística de cada caso, queremos proponeros 4 o 5 iniciativas de mediación, gestión y / o resolución de conflictos que pueden ayudar. Antes de empezar, hay que tener en cuenta tres consideraciones básicas: 1 ) a menudo la falta de respuesta cuando estalla el conflicto se debe a las intensas emociones del momento que bloquean nuestra reacción, concentrando nuestros esfuerzos en defendernos y atacar para tener la razón. Con menos tensión, estamos en mejor disposición de afrontar racionalmente el conflicto; 2 ) el conflicto es un proceso, de forma que, si participamos en su aparición, ahora que tenemos herramientas, también podemos empezar a abordarlo y, 3) si queremos solucionarlo de verdad, debemos tener una actitud positiva hacia la otra persona, o sea, romper con la idea de que la persona es el conflicto, dejando de personalizar , juzgar e interpretar negativamente los pensamientos y las palabras los demás.
Os proponemos los siguientes pasos para lograr nuestro objetivo: 1) Recordar qué es lo que se dijo o hizo y que enfadó ambas y más personas, provocando la discusión fuerte y después al conflicto; 2) Pensar que nos gustaría que nos dijera la otra persona para poder hablar otra vez ; 3) Hablar: comience con una sincera disculpa por los hechos y por las palabras que se produjeron . No espere que la otra persona se disculpe de inmediato, ya llegará. No es la hora de los reproches; 4 ) Positivar: recuerde los buenos momentos que han pasado juntos y su voluntad de recuperarlos ahora que aún están a tiempo. Pensamientos positivos; 5) Escuchar: deje que hable y escuche para poder hablar después. No reaccione a los ataques o acusaciones, eso ya forma parte del pasado. Termine invitándole a compartir una comida o una cena juntos. Si no acepta enseguida, no pasa nada, déle tiempo, todo llegará.
El tiempo de Navidad es perfecto para el acercamiento entre las personas y empezar a deshacer problemas y abordar conflictos. Trabajamos una vez más para disfrutar de este tesoro. Feliz Navidad y muchos éxitos para el próximo año.
Y es que estas fechas representan para la mayoría de nosotros días de magia, de ilusión, de alegría, de regalos, de darse a los demás y a uno mismo, y de reunirnos en largas y potentes comidas en familia. Pero Navidad también es un periodo en el que las ausencias de familiares y amigos, a menudo a causa de malentendidos, de discusiones momentáneas, de desavenencias puntuales, de tensiones esporádicas convertidas desgraciadamente en conflictos no resueltos, se hacen más patentes que nunca, aflorando sentimientos de soledad, culpabilidad, de sufrimiento ... Los silencios de los ausentes son más acuciantes que cualquier otro día del año.
Ahora que viene la Navidad, es una oportunidad magnífica para tratar de recuperar esta gente poniendo en práctica herramientas para reconducir los conflictos del pasado, al tiempo que logramos un conocimiento y unas habilidades sociales fundamentales. Sin conocer la casuística de cada caso, queremos proponeros 4 o 5 iniciativas de mediación, gestión y / o resolución de conflictos que pueden ayudar. Antes de empezar, hay que tener en cuenta tres consideraciones básicas: 1 ) a menudo la falta de respuesta cuando estalla el conflicto se debe a las intensas emociones del momento que bloquean nuestra reacción, concentrando nuestros esfuerzos en defendernos y atacar para tener la razón. Con menos tensión, estamos en mejor disposición de afrontar racionalmente el conflicto; 2 ) el conflicto es un proceso, de forma que, si participamos en su aparición, ahora que tenemos herramientas, también podemos empezar a abordarlo y, 3) si queremos solucionarlo de verdad, debemos tener una actitud positiva hacia la otra persona, o sea, romper con la idea de que la persona es el conflicto, dejando de personalizar , juzgar e interpretar negativamente los pensamientos y las palabras los demás.
Os proponemos los siguientes pasos para lograr nuestro objetivo: 1) Recordar qué es lo que se dijo o hizo y que enfadó ambas y más personas, provocando la discusión fuerte y después al conflicto; 2) Pensar que nos gustaría que nos dijera la otra persona para poder hablar otra vez ; 3) Hablar: comience con una sincera disculpa por los hechos y por las palabras que se produjeron . No espere que la otra persona se disculpe de inmediato, ya llegará. No es la hora de los reproches; 4 ) Positivar: recuerde los buenos momentos que han pasado juntos y su voluntad de recuperarlos ahora que aún están a tiempo. Pensamientos positivos; 5) Escuchar: deje que hable y escuche para poder hablar después. No reaccione a los ataques o acusaciones, eso ya forma parte del pasado. Termine invitándole a compartir una comida o una cena juntos. Si no acepta enseguida, no pasa nada, déle tiempo, todo llegará.
El tiempo de Navidad es perfecto para el acercamiento entre las personas y empezar a deshacer problemas y abordar conflictos. Trabajamos una vez más para disfrutar de este tesoro. Feliz Navidad y muchos éxitos para el próximo año.
Dilluns 9 Desembre 2013
El proper 14 de desembre a les10.30 del matí i fins a les 18.30 hores de la tarda, està prevista la realització a Barcelona la trobada anual de la Societat Internacional de Conflictologia (d'ara endavant SIC).Aquesta societat està formada d'entrada per exalumnes i professors dels Màsters i Postgraus en Conflictologia de la UOC amb l'objectiu de promoure i difondre la conflictologia, però sobretot l'ofici i la professió dels conflictòlegs i conflictòlogues. Vist que és un projecte molt estimulant i que pretén potenciar els professionals de conflictologia en general amb el màxim d'amplitud i de mires, s'ha decidit obrir la participació a la societat com a membres a altres persones formades en la Resolució de conflictes d'altres universitats, com per exemple al postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la UdG, a les quals també se'ls convida a aquesta jornada .
En la trobada del proper 14 de desembre està previst fer una presentació de la SIC, de les diferents vies de treball i projectes i l'Anuari de Conflictologia 2013.
Aquest anuari recull en les seves pàgines les dades de persones , governs , entitats i centres de recerca , universitats i revistes que desenvolupen projectes , serveis i intervencions en Resolució, gestió, transformació, mediació, prevenció de conflictes. El seu objectiu? Donar a conèixer aquest persones i institucions i posar aquesta informació a disposició dels ciutadans i organitzacions que es troben en conflictes i que necessiten ajuda i orientació profesional. De entrada, aquest anuari contempla la informació i dades bàsiques que un equip de persones ha recollit . Per a properes edicions apareixeran els membres que formen i formen part del SIC .
Durant la trobada, està previst un esmorzar a tots els assistents.
A continuació, teniu totes les dades per a assistir a la jornada (gratuïta):
Dia : Dissabte 14 desembre 2013
Horari : de 10.30 a 18.30 hores
Lloc : Seu de la UOC , Avinguda del Tibidabo , 39-43 de Barcelona
* Si està previst accedir amb cotxe , la UOC disposa de pàrquing gratuït davant de l'edifici .
** Si accedeixes a transport públic , l'edifici és a 10 minuts de l'estació de Ferrocarrils CatalansHola a totes i tots,
Per poder assistir és imprescindible omplir i enviar el formulari: http://es.amiando.com/cooperacio.html
A continuació teniu el PROGRAMA DE LA TROBADA DE LA SOCIETAT INTERNACIONAL DE CONFLICTOLOGIA
10.00 hores: Benvinguda, recepció i esmorzar
11.00 hores: Presentació de la Societat Internacional de Conflictologia (SIC)
12.00 hores: Presentació de l’Anuari de Conflictologia 2013
13.00 hores: Presentació dels membres de la SIC
14.00 hores: Dinar
15.30 hores: El joc com a recurs quotidià i estratègic per a la Resolució de Conflictes. A càrrec d’Oriol Ripoll, especialista en jocs de Jocsalsegon
17:00 hores: Punt de partida del joc cooperatiu on-line dels membres de la SIC. Es posaran en pràctica els coneixements del joc mentre es juga a Resoldre un conflicte.
Dimecres 20 Novembre 2013
El proper dimarts 26 de novembre a les 19 hores a la sala d'actes del Departament de Benestar Social i Família, Passeig de Taulat, 266-270, de Barcelona es presenta el llibre "L'Ofici de la Conflictologia".
Aquest llibre coordinat per Xavier Pastor forma part de la col·lecció dels quaderns de l'escola de cooperació de la UOC és un recull d’articles sobre el treball quotidià de professionals de diferents àmbits (economia, treball i educació social, politologia i sociologia, psicologia, dret, pedagogia, periodisme i administració de finques) que apliquen les formules, mètodes i tècniques de la Resolució pacífica, dialogada i positiva dels conflictes.
El conflicte, present en tots els temps i societats, ha estat associat a la inestabilitat i el desordre, i en el seu tractament pel caràcter violent. Conscients que les intervencions no pacífiques resulten fins i tot contraproduents, la Conflictologia ens apropa a conèixer les causes dels conflictes i aporta a una manera diferent d’abordar-los, gestionar-los, transformar-los i resoldre’ls, sense l’ús de la violència i prevenint-ne els seus efectes nocius, mitjançant la participació activa i responsable de les persones.
Hi intervindran Neus Munté, consellera de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya; Josep A. Planell, rector de la UOC, Eduard Vinyamata, director del Campus per la Pau de la Universitat Oberta de Catalunya, Josep Armengol en representació del Col•legi de Pedagogs de Catalunya; Elisabet Barnadas del Col•legi d’Administradors de Finques de Barcelona-Lleida; Rosa Maria Carrasco del Col•legi Oficial de Treball Social de Catalunya; Conxa Escobar del Col•legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya; Enric Frigola del Col•legi de Periodistes de Catalunya; Andreu Peláez del Col•legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya; Mercè Kirchner del Col•legi de Politòlegs i Sociòlegs de Catalunya; Mercè Claramunt de l’Il•lustre Col•legi d’Advocats de Barcelona; i Mercè Rotllan del Col•legi d’Economistes de Catalunya.
L’acte tindrà lloc el dimarts 26 de novembre, a les 19 hores, a la Sala d’actes del Departament de Benestar Social i Família, al Passeig de Taulat, 266-270, Barcelona.
Es prega confirmació d’assistència a la bústia peace@uoc.edu.
Aquest llibre coordinat per Xavier Pastor forma part de la col·lecció dels quaderns de l'escola de cooperació de la UOC és un recull d’articles sobre el treball quotidià de professionals de diferents àmbits (economia, treball i educació social, politologia i sociologia, psicologia, dret, pedagogia, periodisme i administració de finques) que apliquen les formules, mètodes i tècniques de la Resolució pacífica, dialogada i positiva dels conflictes.
El conflicte, present en tots els temps i societats, ha estat associat a la inestabilitat i el desordre, i en el seu tractament pel caràcter violent. Conscients que les intervencions no pacífiques resulten fins i tot contraproduents, la Conflictologia ens apropa a conèixer les causes dels conflictes i aporta a una manera diferent d’abordar-los, gestionar-los, transformar-los i resoldre’ls, sense l’ús de la violència i prevenint-ne els seus efectes nocius, mitjançant la participació activa i responsable de les persones.
Hi intervindran Neus Munté, consellera de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya; Josep A. Planell, rector de la UOC, Eduard Vinyamata, director del Campus per la Pau de la Universitat Oberta de Catalunya, Josep Armengol en representació del Col•legi de Pedagogs de Catalunya; Elisabet Barnadas del Col•legi d’Administradors de Finques de Barcelona-Lleida; Rosa Maria Carrasco del Col•legi Oficial de Treball Social de Catalunya; Conxa Escobar del Col•legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya; Enric Frigola del Col•legi de Periodistes de Catalunya; Andreu Peláez del Col•legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya; Mercè Kirchner del Col•legi de Politòlegs i Sociòlegs de Catalunya; Mercè Claramunt de l’Il•lustre Col•legi d’Advocats de Barcelona; i Mercè Rotllan del Col•legi d’Economistes de Catalunya.
L’acte tindrà lloc el dimarts 26 de novembre, a les 19 hores, a la Sala d’actes del Departament de Benestar Social i Família, al Passeig de Taulat, 266-270, Barcelona.
Es prega confirmació d’assistència a la bústia peace@uoc.edu.
Diumenge 3 Novembre 2013
Daniel Tarragó, Xavier Pastor, Núria López, Enric Llauger, Jesús Badenes i Lluís Cruz.Article publicat al Diari de Girona l'1 de novembre de 2013
Aplicables als conflictes públics actuals, les següents reflexions són producte de la taula rodona amb el mateix títol en què vam participar el passat 25 de setembre a la Fundació Universitat de Girona amb motiu de la presentació de la 9a edició del Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la UdG.
El conflicte, present en tots els temps com a confrontació i lluita d'actituds, interessos i percepcions entre dues o més persones i/o grups, ha esdevingut un fenomen que ens permet entendre i explicar el funcionament de la societat. El conflicte s'assoleix per mitjà d'una escalada de manifestacions de disgust, desaprovació, tensió fins a greus i violents atacs personals. En tot el procés, les emocions són molt importants.
En el passat, en aquesta situació, lluitaríem i en els pitjors dels casos, fugiríem cedint. Tindríem un guanyador i un perdedor, però no una solució. Avui sabem el que funciona: dotar-se d'una actitud positiva, centrar-se en el motiu de la discussió, analitzar les causes, generar un nou escenari d'acostament i de diàleg, negociar una solució satisfactòria per ambdues parts. Si amb un conflicte personal això no és fàcil, amb un de públic encara ho és menys. Creix la dimensió, el nombre d'actors i l'espai és visible per tots. Afecta la ciutadania, que té la capacitat d'implicar-se i participar; els governs, com a responsables de l'estabilitat i seguretat social i, per tant, de donar-li resposta; als mitjans d'informació que fan que sigui públic, publicitant i informant la seva existència.
Precisament avui la informació es basa en fets i en paraules, però el discurs pren més rellevància que les actuacions. Les paraules dels polítics es converteixen en elements del conflicte públic. Per això molts dels representants polítics utilitzen l'amenaça inherent al conflicte per convertir-lo en oportunitat.
Però en la política intervenen altres actors com associacions de veïns, tècnics, empreses o fins i tot els mateixos periodistes que faciliten que el conflicte estigui més a prop d'una solució de consens com més públic sigui el seu debat.
Davant d'un conflicte públic, la política hauria d'esdevenir la principal força estabilitzadora capaç de gestionar-lo i també de convertir-lo en una oportunitat per reforçar la cohesió social. És evident que la manera de fer política ara és incapaç de resoldre els problemes i els conflictes d'unes societats cada vegada més complexes, perquè les seves formes encara es troben ancorades en el passat.
L'única manera de gestionar amb alguna probabilitat d'èxit els conflictes públics passa per complementar la democràcia representativa amb la deliberativa. La incorporació de criteris ciutadans en la definició de les polítiques públiques per generar la intel·ligència col·lectiva necessària per arribar a acords i posicions de síntesi. Recordant, però, que la política està obligada a decebre, ja que la seva feina no és satisfer les nostres preferències personals, sinó prendre decisions col·lectives.
En aquest sentit, es fa més imprescindible efectuar una diagnosi del conflicte, quines són les parts implicades; i sobretot, què l'ha originat. Una bona anàlisi ens permetrà trobar la millor solució, o ?al?menys, ens servirà per saber què grinyola, abordar-ho i intentar evitar els seus efectes negatius en el futur. En aquests casos, la pregunta elemental és: "per què?" Sabent el que ha passat, podrem entendre-ho, esbrinant les causes i trobant la clau. Aquesta és la pregunta que s'han de formular totes les parts, per responsabilitat, per intel·ligència col·lectiva i per resoldre el conflicte. Els mitjans de comunicació i els professionals de la informació tenen l'oportunitat de fer les preguntes oportunes col·laborant en la resolució del conflicte.
En el terreny pràctic, cal comptar amb les eines i habilitats necessàries per gestionar positivament el conflicte, facilitant que sigui percebut com a negatiu i aportant certeses de com abordar-lo perquè esdevingui una oportunitat. El conflicte ben gestionat genera un conjunt de canvis que ens poden permetre avançar com a societat, deixant de banda plantejaments simplistes que únicament fan que guanyin uns, a costa d'altres.
En definitiva, la capacitació de les persones per entendre i atendre els conflictes positivament pot donar lloc a un nou paradigma on la política de la qual parlàvem, desprestigiada i inoperant en molts sentits, pot esdevenir l'eina ciutadana per convertir els conflictes en oportunitats que reforcin la cohesió social.
I és que en el conflicte públic amenaça i oportunitat són elements que es complementen. Amb el conflicte s'incorpora l'amenaça com un element intrínsec que ens ha de servir per veure-hi una oportunitat. En política trobem multituds de conflictes diferents, tot i que a mesura que transcorren les posicions s'endureixen. Alguns es donen en espais de confrontació esperats (l'hemicicle d'un parlament, la sala de plens...) i d'altres en entorns inesperats i, potser, inapropiats (mitjans de comunicació o òrgans interns de partit). Els ciutadans donen per bona la confrontació quan afavoreix la millora de la societat o garanteix l'exercici dels seus drets i deures; i com a dolenta, quan només beneficia uns i perjudica els altres.
Al cap i a la fi, el conflicte no és negatiu ni positiu, el que el fa ser d'una manera o d'una altra i ens permet assolir solucions satisfactòries és el seu tractament, la seva gestió i resolució.
El conflicte, present en tots els temps com a confrontació i lluita d'actituds, interessos i percepcions entre dues o més persones i/o grups, ha esdevingut un fenomen que ens permet entendre i explicar el funcionament de la societat. El conflicte s'assoleix per mitjà d'una escalada de manifestacions de disgust, desaprovació, tensió fins a greus i violents atacs personals. En tot el procés, les emocions són molt importants.
En el passat, en aquesta situació, lluitaríem i en els pitjors dels casos, fugiríem cedint. Tindríem un guanyador i un perdedor, però no una solució. Avui sabem el que funciona: dotar-se d'una actitud positiva, centrar-se en el motiu de la discussió, analitzar les causes, generar un nou escenari d'acostament i de diàleg, negociar una solució satisfactòria per ambdues parts. Si amb un conflicte personal això no és fàcil, amb un de públic encara ho és menys. Creix la dimensió, el nombre d'actors i l'espai és visible per tots. Afecta la ciutadania, que té la capacitat d'implicar-se i participar; els governs, com a responsables de l'estabilitat i seguretat social i, per tant, de donar-li resposta; als mitjans d'informació que fan que sigui públic, publicitant i informant la seva existència.
Precisament avui la informació es basa en fets i en paraules, però el discurs pren més rellevància que les actuacions. Les paraules dels polítics es converteixen en elements del conflicte públic. Per això molts dels representants polítics utilitzen l'amenaça inherent al conflicte per convertir-lo en oportunitat.
Però en la política intervenen altres actors com associacions de veïns, tècnics, empreses o fins i tot els mateixos periodistes que faciliten que el conflicte estigui més a prop d'una solució de consens com més públic sigui el seu debat.
Davant d'un conflicte públic, la política hauria d'esdevenir la principal força estabilitzadora capaç de gestionar-lo i també de convertir-lo en una oportunitat per reforçar la cohesió social. És evident que la manera de fer política ara és incapaç de resoldre els problemes i els conflictes d'unes societats cada vegada més complexes, perquè les seves formes encara es troben ancorades en el passat.
L'única manera de gestionar amb alguna probabilitat d'èxit els conflictes públics passa per complementar la democràcia representativa amb la deliberativa. La incorporació de criteris ciutadans en la definició de les polítiques públiques per generar la intel·ligència col·lectiva necessària per arribar a acords i posicions de síntesi. Recordant, però, que la política està obligada a decebre, ja que la seva feina no és satisfer les nostres preferències personals, sinó prendre decisions col·lectives.
En aquest sentit, es fa més imprescindible efectuar una diagnosi del conflicte, quines són les parts implicades; i sobretot, què l'ha originat. Una bona anàlisi ens permetrà trobar la millor solució, o ?al?menys, ens servirà per saber què grinyola, abordar-ho i intentar evitar els seus efectes negatius en el futur. En aquests casos, la pregunta elemental és: "per què?" Sabent el que ha passat, podrem entendre-ho, esbrinant les causes i trobant la clau. Aquesta és la pregunta que s'han de formular totes les parts, per responsabilitat, per intel·ligència col·lectiva i per resoldre el conflicte. Els mitjans de comunicació i els professionals de la informació tenen l'oportunitat de fer les preguntes oportunes col·laborant en la resolució del conflicte.
En el terreny pràctic, cal comptar amb les eines i habilitats necessàries per gestionar positivament el conflicte, facilitant que sigui percebut com a negatiu i aportant certeses de com abordar-lo perquè esdevingui una oportunitat. El conflicte ben gestionat genera un conjunt de canvis que ens poden permetre avançar com a societat, deixant de banda plantejaments simplistes que únicament fan que guanyin uns, a costa d'altres.
En definitiva, la capacitació de les persones per entendre i atendre els conflictes positivament pot donar lloc a un nou paradigma on la política de la qual parlàvem, desprestigiada i inoperant en molts sentits, pot esdevenir l'eina ciutadana per convertir els conflictes en oportunitats que reforcin la cohesió social.
I és que en el conflicte públic amenaça i oportunitat són elements que es complementen. Amb el conflicte s'incorpora l'amenaça com un element intrínsec que ens ha de servir per veure-hi una oportunitat. En política trobem multituds de conflictes diferents, tot i que a mesura que transcorren les posicions s'endureixen. Alguns es donen en espais de confrontació esperats (l'hemicicle d'un parlament, la sala de plens...) i d'altres en entorns inesperats i, potser, inapropiats (mitjans de comunicació o òrgans interns de partit). Els ciutadans donen per bona la confrontació quan afavoreix la millora de la societat o garanteix l'exercici dels seus drets i deures; i com a dolenta, quan només beneficia uns i perjudica els altres.
Al cap i a la fi, el conflicte no és negatiu ni positiu, el que el fa ser d'una manera o d'una altra i ens permet assolir solucions satisfactòries és el seu tractament, la seva gestió i resolució.
| Amb el suport | |
 |
| Col·labora: | ||
 |
 |
 |
  |
  |
  |
  |
  |
  |
  |
  |
  |