Dilluns 9 Desembre 2013
El proper 14 de desembre a les10.30 del matí i fins a les 18.30 hores de la tarda, està prevista la realització a Barcelona la trobada anual de la Societat Internacional de Conflictologia (d'ara endavant SIC).Aquesta societat està formada d'entrada per exalumnes i professors dels Màsters i Postgraus en Conflictologia de la UOC amb l'objectiu de promoure i difondre la conflictologia, però sobretot l'ofici i la professió dels conflictòlegs i conflictòlogues. Vist que és un projecte molt estimulant i que pretén potenciar els professionals de conflictologia en general amb el màxim d'amplitud i de mires, s'ha decidit obrir la participació a la societat com a membres a altres persones formades en la Resolució de conflictes d'altres universitats, com per exemple al postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la UdG, a les quals també se'ls convida a aquesta jornada .
En la trobada del proper 14 de desembre està previst fer una presentació de la SIC, de les diferents vies de treball i projectes i l'Anuari de Conflictologia 2013.
Aquest anuari recull en les seves pàgines les dades de persones , governs , entitats i centres de recerca , universitats i revistes que desenvolupen projectes , serveis i intervencions en Resolució, gestió, transformació, mediació, prevenció de conflictes. El seu objectiu? Donar a conèixer aquest persones i institucions i posar aquesta informació a disposició dels ciutadans i organitzacions que es troben en conflictes i que necessiten ajuda i orientació profesional. De entrada, aquest anuari contempla la informació i dades bàsiques que un equip de persones ha recollit . Per a properes edicions apareixeran els membres que formen i formen part del SIC .
Durant la trobada, està previst un esmorzar a tots els assistents.
A continuació, teniu totes les dades per a assistir a la jornada (gratuïta):
Dia : Dissabte 14 desembre 2013
Horari : de 10.30 a 18.30 hores
Lloc : Seu de la UOC , Avinguda del Tibidabo , 39-43 de Barcelona
* Si està previst accedir amb cotxe , la UOC disposa de pàrquing gratuït davant de l'edifici .
** Si accedeixes a transport públic , l'edifici és a 10 minuts de l'estació de Ferrocarrils CatalansHola a totes i tots,
Per poder assistir és imprescindible omplir i enviar el formulari: http://es.amiando.com/cooperacio.html
A continuació teniu el PROGRAMA DE LA TROBADA DE LA SOCIETAT INTERNACIONAL DE CONFLICTOLOGIA
10.00 hores: Benvinguda, recepció i esmorzar
11.00 hores: Presentació de la Societat Internacional de Conflictologia (SIC)
12.00 hores: Presentació de l’Anuari de Conflictologia 2013
13.00 hores: Presentació dels membres de la SIC
14.00 hores: Dinar
15.30 hores: El joc com a recurs quotidià i estratègic per a la Resolució de Conflictes. A càrrec d’Oriol Ripoll, especialista en jocs de Jocsalsegon
17:00 hores: Punt de partida del joc cooperatiu on-line dels membres de la SIC. Es posaran en pràctica els coneixements del joc mentre es juga a Resoldre un conflicte.
Dimecres 20 Novembre 2013
El proper dimarts 26 de novembre a les 19 hores a la sala d'actes del Departament de Benestar Social i Família, Passeig de Taulat, 266-270, de Barcelona es presenta el llibre "L'Ofici de la Conflictologia".
Aquest llibre coordinat per Xavier Pastor forma part de la col·lecció dels quaderns de l'escola de cooperació de la UOC és un recull d’articles sobre el treball quotidià de professionals de diferents àmbits (economia, treball i educació social, politologia i sociologia, psicologia, dret, pedagogia, periodisme i administració de finques) que apliquen les formules, mètodes i tècniques de la Resolució pacífica, dialogada i positiva dels conflictes.
El conflicte, present en tots els temps i societats, ha estat associat a la inestabilitat i el desordre, i en el seu tractament pel caràcter violent. Conscients que les intervencions no pacífiques resulten fins i tot contraproduents, la Conflictologia ens apropa a conèixer les causes dels conflictes i aporta a una manera diferent d’abordar-los, gestionar-los, transformar-los i resoldre’ls, sense l’ús de la violència i prevenint-ne els seus efectes nocius, mitjançant la participació activa i responsable de les persones.
Hi intervindran Neus Munté, consellera de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya; Josep A. Planell, rector de la UOC, Eduard Vinyamata, director del Campus per la Pau de la Universitat Oberta de Catalunya, Josep Armengol en representació del Col•legi de Pedagogs de Catalunya; Elisabet Barnadas del Col•legi d’Administradors de Finques de Barcelona-Lleida; Rosa Maria Carrasco del Col•legi Oficial de Treball Social de Catalunya; Conxa Escobar del Col•legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya; Enric Frigola del Col•legi de Periodistes de Catalunya; Andreu Peláez del Col•legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya; Mercè Kirchner del Col•legi de Politòlegs i Sociòlegs de Catalunya; Mercè Claramunt de l’Il•lustre Col•legi d’Advocats de Barcelona; i Mercè Rotllan del Col•legi d’Economistes de Catalunya.
L’acte tindrà lloc el dimarts 26 de novembre, a les 19 hores, a la Sala d’actes del Departament de Benestar Social i Família, al Passeig de Taulat, 266-270, Barcelona.
Es prega confirmació d’assistència a la bústia peace@uoc.edu.
Aquest llibre coordinat per Xavier Pastor forma part de la col·lecció dels quaderns de l'escola de cooperació de la UOC és un recull d’articles sobre el treball quotidià de professionals de diferents àmbits (economia, treball i educació social, politologia i sociologia, psicologia, dret, pedagogia, periodisme i administració de finques) que apliquen les formules, mètodes i tècniques de la Resolució pacífica, dialogada i positiva dels conflictes.
El conflicte, present en tots els temps i societats, ha estat associat a la inestabilitat i el desordre, i en el seu tractament pel caràcter violent. Conscients que les intervencions no pacífiques resulten fins i tot contraproduents, la Conflictologia ens apropa a conèixer les causes dels conflictes i aporta a una manera diferent d’abordar-los, gestionar-los, transformar-los i resoldre’ls, sense l’ús de la violència i prevenint-ne els seus efectes nocius, mitjançant la participació activa i responsable de les persones.
Hi intervindran Neus Munté, consellera de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya; Josep A. Planell, rector de la UOC, Eduard Vinyamata, director del Campus per la Pau de la Universitat Oberta de Catalunya, Josep Armengol en representació del Col•legi de Pedagogs de Catalunya; Elisabet Barnadas del Col•legi d’Administradors de Finques de Barcelona-Lleida; Rosa Maria Carrasco del Col•legi Oficial de Treball Social de Catalunya; Conxa Escobar del Col•legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya; Enric Frigola del Col•legi de Periodistes de Catalunya; Andreu Peláez del Col•legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya; Mercè Kirchner del Col•legi de Politòlegs i Sociòlegs de Catalunya; Mercè Claramunt de l’Il•lustre Col•legi d’Advocats de Barcelona; i Mercè Rotllan del Col•legi d’Economistes de Catalunya.
L’acte tindrà lloc el dimarts 26 de novembre, a les 19 hores, a la Sala d’actes del Departament de Benestar Social i Família, al Passeig de Taulat, 266-270, Barcelona.
Es prega confirmació d’assistència a la bústia peace@uoc.edu.
Diumenge 3 Novembre 2013
Daniel Tarragó, Xavier Pastor, Núria López, Enric Llauger, Jesús Badenes i Lluís Cruz.Article publicat al Diari de Girona l'1 de novembre de 2013
Aplicables als conflictes públics actuals, les següents reflexions són producte de la taula rodona amb el mateix títol en què vam participar el passat 25 de setembre a la Fundació Universitat de Girona amb motiu de la presentació de la 9a edició del Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la UdG.
El conflicte, present en tots els temps com a confrontació i lluita d'actituds, interessos i percepcions entre dues o més persones i/o grups, ha esdevingut un fenomen que ens permet entendre i explicar el funcionament de la societat. El conflicte s'assoleix per mitjà d'una escalada de manifestacions de disgust, desaprovació, tensió fins a greus i violents atacs personals. En tot el procés, les emocions són molt importants.
En el passat, en aquesta situació, lluitaríem i en els pitjors dels casos, fugiríem cedint. Tindríem un guanyador i un perdedor, però no una solució. Avui sabem el que funciona: dotar-se d'una actitud positiva, centrar-se en el motiu de la discussió, analitzar les causes, generar un nou escenari d'acostament i de diàleg, negociar una solució satisfactòria per ambdues parts. Si amb un conflicte personal això no és fàcil, amb un de públic encara ho és menys. Creix la dimensió, el nombre d'actors i l'espai és visible per tots. Afecta la ciutadania, que té la capacitat d'implicar-se i participar; els governs, com a responsables de l'estabilitat i seguretat social i, per tant, de donar-li resposta; als mitjans d'informació que fan que sigui públic, publicitant i informant la seva existència.
Precisament avui la informació es basa en fets i en paraules, però el discurs pren més rellevància que les actuacions. Les paraules dels polítics es converteixen en elements del conflicte públic. Per això molts dels representants polítics utilitzen l'amenaça inherent al conflicte per convertir-lo en oportunitat.
Però en la política intervenen altres actors com associacions de veïns, tècnics, empreses o fins i tot els mateixos periodistes que faciliten que el conflicte estigui més a prop d'una solució de consens com més públic sigui el seu debat.
Davant d'un conflicte públic, la política hauria d'esdevenir la principal força estabilitzadora capaç de gestionar-lo i també de convertir-lo en una oportunitat per reforçar la cohesió social. És evident que la manera de fer política ara és incapaç de resoldre els problemes i els conflictes d'unes societats cada vegada més complexes, perquè les seves formes encara es troben ancorades en el passat.
L'única manera de gestionar amb alguna probabilitat d'èxit els conflictes públics passa per complementar la democràcia representativa amb la deliberativa. La incorporació de criteris ciutadans en la definició de les polítiques públiques per generar la intel·ligència col·lectiva necessària per arribar a acords i posicions de síntesi. Recordant, però, que la política està obligada a decebre, ja que la seva feina no és satisfer les nostres preferències personals, sinó prendre decisions col·lectives.
En aquest sentit, es fa més imprescindible efectuar una diagnosi del conflicte, quines són les parts implicades; i sobretot, què l'ha originat. Una bona anàlisi ens permetrà trobar la millor solució, o ?al?menys, ens servirà per saber què grinyola, abordar-ho i intentar evitar els seus efectes negatius en el futur. En aquests casos, la pregunta elemental és: "per què?" Sabent el que ha passat, podrem entendre-ho, esbrinant les causes i trobant la clau. Aquesta és la pregunta que s'han de formular totes les parts, per responsabilitat, per intel·ligència col·lectiva i per resoldre el conflicte. Els mitjans de comunicació i els professionals de la informació tenen l'oportunitat de fer les preguntes oportunes col·laborant en la resolució del conflicte.
En el terreny pràctic, cal comptar amb les eines i habilitats necessàries per gestionar positivament el conflicte, facilitant que sigui percebut com a negatiu i aportant certeses de com abordar-lo perquè esdevingui una oportunitat. El conflicte ben gestionat genera un conjunt de canvis que ens poden permetre avançar com a societat, deixant de banda plantejaments simplistes que únicament fan que guanyin uns, a costa d'altres.
En definitiva, la capacitació de les persones per entendre i atendre els conflictes positivament pot donar lloc a un nou paradigma on la política de la qual parlàvem, desprestigiada i inoperant en molts sentits, pot esdevenir l'eina ciutadana per convertir els conflictes en oportunitats que reforcin la cohesió social.
I és que en el conflicte públic amenaça i oportunitat són elements que es complementen. Amb el conflicte s'incorpora l'amenaça com un element intrínsec que ens ha de servir per veure-hi una oportunitat. En política trobem multituds de conflictes diferents, tot i que a mesura que transcorren les posicions s'endureixen. Alguns es donen en espais de confrontació esperats (l'hemicicle d'un parlament, la sala de plens...) i d'altres en entorns inesperats i, potser, inapropiats (mitjans de comunicació o òrgans interns de partit). Els ciutadans donen per bona la confrontació quan afavoreix la millora de la societat o garanteix l'exercici dels seus drets i deures; i com a dolenta, quan només beneficia uns i perjudica els altres.
Al cap i a la fi, el conflicte no és negatiu ni positiu, el que el fa ser d'una manera o d'una altra i ens permet assolir solucions satisfactòries és el seu tractament, la seva gestió i resolució.
El conflicte, present en tots els temps com a confrontació i lluita d'actituds, interessos i percepcions entre dues o més persones i/o grups, ha esdevingut un fenomen que ens permet entendre i explicar el funcionament de la societat. El conflicte s'assoleix per mitjà d'una escalada de manifestacions de disgust, desaprovació, tensió fins a greus i violents atacs personals. En tot el procés, les emocions són molt importants.
En el passat, en aquesta situació, lluitaríem i en els pitjors dels casos, fugiríem cedint. Tindríem un guanyador i un perdedor, però no una solució. Avui sabem el que funciona: dotar-se d'una actitud positiva, centrar-se en el motiu de la discussió, analitzar les causes, generar un nou escenari d'acostament i de diàleg, negociar una solució satisfactòria per ambdues parts. Si amb un conflicte personal això no és fàcil, amb un de públic encara ho és menys. Creix la dimensió, el nombre d'actors i l'espai és visible per tots. Afecta la ciutadania, que té la capacitat d'implicar-se i participar; els governs, com a responsables de l'estabilitat i seguretat social i, per tant, de donar-li resposta; als mitjans d'informació que fan que sigui públic, publicitant i informant la seva existència.
Precisament avui la informació es basa en fets i en paraules, però el discurs pren més rellevància que les actuacions. Les paraules dels polítics es converteixen en elements del conflicte públic. Per això molts dels representants polítics utilitzen l'amenaça inherent al conflicte per convertir-lo en oportunitat.
Però en la política intervenen altres actors com associacions de veïns, tècnics, empreses o fins i tot els mateixos periodistes que faciliten que el conflicte estigui més a prop d'una solució de consens com més públic sigui el seu debat.
Davant d'un conflicte públic, la política hauria d'esdevenir la principal força estabilitzadora capaç de gestionar-lo i també de convertir-lo en una oportunitat per reforçar la cohesió social. És evident que la manera de fer política ara és incapaç de resoldre els problemes i els conflictes d'unes societats cada vegada més complexes, perquè les seves formes encara es troben ancorades en el passat.
L'única manera de gestionar amb alguna probabilitat d'èxit els conflictes públics passa per complementar la democràcia representativa amb la deliberativa. La incorporació de criteris ciutadans en la definició de les polítiques públiques per generar la intel·ligència col·lectiva necessària per arribar a acords i posicions de síntesi. Recordant, però, que la política està obligada a decebre, ja que la seva feina no és satisfer les nostres preferències personals, sinó prendre decisions col·lectives.
En aquest sentit, es fa més imprescindible efectuar una diagnosi del conflicte, quines són les parts implicades; i sobretot, què l'ha originat. Una bona anàlisi ens permetrà trobar la millor solució, o ?al?menys, ens servirà per saber què grinyola, abordar-ho i intentar evitar els seus efectes negatius en el futur. En aquests casos, la pregunta elemental és: "per què?" Sabent el que ha passat, podrem entendre-ho, esbrinant les causes i trobant la clau. Aquesta és la pregunta que s'han de formular totes les parts, per responsabilitat, per intel·ligència col·lectiva i per resoldre el conflicte. Els mitjans de comunicació i els professionals de la informació tenen l'oportunitat de fer les preguntes oportunes col·laborant en la resolució del conflicte.
En el terreny pràctic, cal comptar amb les eines i habilitats necessàries per gestionar positivament el conflicte, facilitant que sigui percebut com a negatiu i aportant certeses de com abordar-lo perquè esdevingui una oportunitat. El conflicte ben gestionat genera un conjunt de canvis que ens poden permetre avançar com a societat, deixant de banda plantejaments simplistes que únicament fan que guanyin uns, a costa d'altres.
En definitiva, la capacitació de les persones per entendre i atendre els conflictes positivament pot donar lloc a un nou paradigma on la política de la qual parlàvem, desprestigiada i inoperant en molts sentits, pot esdevenir l'eina ciutadana per convertir els conflictes en oportunitats que reforcin la cohesió social.
I és que en el conflicte públic amenaça i oportunitat són elements que es complementen. Amb el conflicte s'incorpora l'amenaça com un element intrínsec que ens ha de servir per veure-hi una oportunitat. En política trobem multituds de conflictes diferents, tot i que a mesura que transcorren les posicions s'endureixen. Alguns es donen en espais de confrontació esperats (l'hemicicle d'un parlament, la sala de plens...) i d'altres en entorns inesperats i, potser, inapropiats (mitjans de comunicació o òrgans interns de partit). Els ciutadans donen per bona la confrontació quan afavoreix la millora de la societat o garanteix l'exercici dels seus drets i deures; i com a dolenta, quan només beneficia uns i perjudica els altres.
Al cap i a la fi, el conflicte no és negatiu ni positiu, el que el fa ser d'una manera o d'una altra i ens permet assolir solucions satisfactòries és el seu tractament, la seva gestió i resolució.
Dissabte 2 Novembre 2013
Els alumnes de la 9a edició del Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Universitat de Girona (Fundació UdG) visiten el Servei de Mediació Ciutadana de Rubí (Vallés Occidental)
El passat 31 d'octubre de 2013, els i les alumnes de la 9a edició d'aquest postgrau van visitar les instal·lacions del Servei de Mediació Ciutadana de Rubí i van tenir l'oportunitat de conèixer les línies de treball, objectius i alguns dels casos més destacats de mediació i accions comunitàries de prevenció desenvolupades des del servei de la mà del mediador, Manel Salvador, i de la mediadora, Isabel Mesas. Tots dos han estat alumnes en el passat del Postgrau de la UdG (Fundacio UdG).
Aquest servei vinculat a l'acció comunitària del municipi ha aconseguit guanyar pes i ser més efectiu quan més present ha estat pels diferents serveis municipals que els hi derivin casos i pel mateix ciutadà quan ha sabut de la seva existència i treball. És a dir quan ha passat de ser vist com un servei de mediació únicament, per ser percebut com un servei de gestió de conflictes ciutadans i comunitaris.
En comparació amb d'altres ajuntaments que el seu dia van fer una aposta per a la creació d'aquests serveis i que ara, a causa de les reduccions pressupostàries, han deixat de prestar-los; a Rubí s'ha donat més visibilitat i més suport integrant-lo a l'àrea d'alcaldia. Precisament, el fet de situar-se en aquesta regidoria o àrea, i disposar d'un pressupost propi per aquests tipus de serveis o projectes són alguns dels indicadors bàsics que assenyalen si hi ha bona salut o no respecte la gestió de conflictes municipals i si es mantindrà o no el servei, tal com assenyalaven els tècnics en la sessió i com s'explica en el llibre "La Mediació Comunitària i la Gestió Alternativa de Conflictes". De les experiències a les bones pràctiques" publicat l'any 2007 i en el que s'analitzen els factors que fan que aquests serveis es mantinguin o desapareixin.
A continuació reproduïm algunes de les imatges i missatges de la visita que es van publicar a les Xarxes Socials digitals, concretament pel Twitter i pel Facebook, durant el transcurs de la sessió.
Aquesta visita és una de les que es realitzen durant el postgrau a diferents serveis. El proper 28 de novembre està previst anar a L'Hospitalet del Llobregat amb la presentació del servei a càrrec de l'Òscar Negredo, coordinador, exalumne i docent del postgrau, i més endavant, concretament al maig, a Vic de la mà de Josep Armengol, docent del postgrau.
A més tenim la sort que aquests dos primers serveis avui estan coordinats i gestionats per mediadors i mediadores que han estat alumnes del Postgrau de la UdG.
El passat 31 d'octubre de 2013, els i les alumnes de la 9a edició d'aquest postgrau van visitar les instal·lacions del Servei de Mediació Ciutadana de Rubí i van tenir l'oportunitat de conèixer les línies de treball, objectius i alguns dels casos més destacats de mediació i accions comunitàries de prevenció desenvolupades des del servei de la mà del mediador, Manel Salvador, i de la mediadora, Isabel Mesas. Tots dos han estat alumnes en el passat del Postgrau de la UdG (Fundacio UdG).Aquest servei vinculat a l'acció comunitària del municipi ha aconseguit guanyar pes i ser més efectiu quan més present ha estat pels diferents serveis municipals que els hi derivin casos i pel mateix ciutadà quan ha sabut de la seva existència i treball. És a dir quan ha passat de ser vist com un servei de mediació únicament, per ser percebut com un servei de gestió de conflictes ciutadans i comunitaris.
En comparació amb d'altres ajuntaments que el seu dia van fer una aposta per a la creació d'aquests serveis i que ara, a causa de les reduccions pressupostàries, han deixat de prestar-los; a Rubí s'ha donat més visibilitat i més suport integrant-lo a l'àrea d'alcaldia. Precisament, el fet de situar-se en aquesta regidoria o àrea, i disposar d'un pressupost propi per aquests tipus de serveis o projectes són alguns dels indicadors bàsics que assenyalen si hi ha bona salut o no respecte la gestió de conflictes municipals i si es mantindrà o no el servei, tal com assenyalaven els tècnics en la sessió i com s'explica en el llibre "La Mediació Comunitària i la Gestió Alternativa de Conflictes". De les experiències a les bones pràctiques" publicat l'any 2007 i en el que s'analitzen els factors que fan que aquests serveis es mantinguin o desapareixin.
A continuació reproduïm algunes de les imatges i missatges de la visita que es van publicar a les Xarxes Socials digitals, concretament pel Twitter i pel Facebook, durant el transcurs de la sessió.
Aquesta visita és una de les que es realitzen durant el postgrau a diferents serveis. El proper 28 de novembre està previst anar a L'Hospitalet del Llobregat amb la presentació del servei a càrrec de l'Òscar Negredo, coordinador, exalumne i docent del postgrau, i més endavant, concretament al maig, a Vic de la mà de Josep Armengol, docent del postgrau.
A més tenim la sort que aquests dos primers serveis avui estan coordinats i gestionats per mediadors i mediadores que han estat alumnes del Postgrau de la UdG.
Diumenge 6 Octubre 2013
El passat 3 i 4 d'octubre al Cosmocaixa de La Caixa es va celebrar el VI Congrés internacional de Conflictologia de la UOC. En aquest congrés s'han presentat i tractat els fonaments biològics dels conflictes humans i s'han treballat els diferents aspectes de la conflictologia en els debats i tallers.
En els tallers, en el de «L’ofici de la conflictologia: professionals i àmbits d’actuació», van participar docents del Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la UdG. El coordinador del postgrau, Eduard Carrera, va moderar aquest taller on participavan com a ponents en Daniel Tarragó (Neopolis) i en Josep Armengol (Servei de Mediació ciutadana de Vic) i en Jordi Casajoana (advocat i mediador).
En l'apartat de les Comunicacions, en Toni Limongi, professor del mòdul sobre mitjans de comunicació i gestió de conflictes del postgrau, va presentar la proposta de recerca sobre la corrupció política. L'Eduard Carrera i en Xavier Pastor, director del postgrau, van presentar les dades d'una investigació desenvolupada a les comarques gironines sobre el cost del conflicte en les comunitats de propietaris que s'ha proposat com una recerca del CREC de la UOC a tota Catalunya.
Finalment en el taller de «Seguretat humana i resolució de conflictes» va intervenir com a ponent en Marc Alabernia, alumne de la 8a edició del postgrau de Resolució de Conflictes de la UdG, explicant el treball que es fa des de l'àrea de Negociació, Mediació i Responsabilitat Social Corporativa dels Mossos d'Esquadra.
En els tallers, en el de «L’ofici de la conflictologia: professionals i àmbits d’actuació», van participar docents del Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la UdG. El coordinador del postgrau, Eduard Carrera, va moderar aquest taller on participavan com a ponents en Daniel Tarragó (Neopolis) i en Josep Armengol (Servei de Mediació ciutadana de Vic) i en Jordi Casajoana (advocat i mediador).
En l'apartat de les Comunicacions, en Toni Limongi, professor del mòdul sobre mitjans de comunicació i gestió de conflictes del postgrau, va presentar la proposta de recerca sobre la corrupció política. L'Eduard Carrera i en Xavier Pastor, director del postgrau, van presentar les dades d'una investigació desenvolupada a les comarques gironines sobre el cost del conflicte en les comunitats de propietaris que s'ha proposat com una recerca del CREC de la UOC a tota Catalunya.
Finalment en el taller de «Seguretat humana i resolució de conflictes» va intervenir com a ponent en Marc Alabernia, alumne de la 8a edició del postgrau de Resolució de Conflictes de la UdG, explicant el treball que es fa des de l'àrea de Negociació, Mediació i Responsabilitat Social Corporativa dels Mossos d'Esquadra.
| Amb el suport | |
 |
| Col·labora: | ||
 |
 |
 |
  |
  |
  |
  |
  |
  |
  |
  |
  |