Els alumnes de la 8a edició del Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Universitat de Girona visiten el Servei de Mediació Ciutadana de Rubí (Vallés Occidental)

El passat 7 de març de 2013, els  i les alumnes de la 8a edició d'aquest postgrau van visitar les instal·lacions del Servei de Mediació Ciutadana de Rubí i van tenir l'oportunitat de conèixer les línies de treball, objectius i alguns dels casos més destacats de mediació i accions comunitàries de prevenció desenvolupades des del servei.

Aquest servei vinculat a l'acció comunitària del municipi ha aconseguit guanyar pes i ser més efectiu quan més present ha estat pels diferents serveis municipals que els hi derivin casos i pel mateix ciutadà quan ha sabut de la seva existència i treball. És a dir quan ha passat de ser vist com un servei de mediació únicament, per ser percebut com un servei de gestió de conflictes ciutadans i comunitaris.



En comparació amb d'altres ajuntaments que el seu dia van fer una aposta per a la creació d'aquests serveis i que ara, a causa de les reduccions pressupostàries, han deixat de prestar-los; a Rubí s'ha donat més visibilitat i més suport integrant-lo a l'àrea d'alcaldia. Precisament, el fet de situar-se en aquesta regidoria o àrea, i disposar d'un pressupost propi per aquests tipus de serveis o projectes són alguns dels indicadors bàsics que assenyalen si hi ha bona salut o no respecte la gestió de conflictes municipals i si es mantindrà o no el servei, tal com assenyalaven els tècnics en la sessió i com  s'explica en el llibre "La Mediació Comunitària i la Gestió Alternativa de Conflictes". De les experiències a les bones pràctiques" publicat l'any 2007 i en el que s'analitzen els factors que fan que aquests serveis es mantinguin o desapareixin. 

A continuació reproduïm algunes de les imatges i unes algunes de les conclusions que van comentar els responsables tècnics de l'Ajuntament i de la responsable de l'empresa que gestiona el servei, Belén de la Cámara, i els mediadors, Manel Salvador i Susana Barraza. Aquests comentaris es van comunicar a les Xarxes Socials digitals, concretament pel Twitter i pel Facebook, durant el transcurs de la visita.

Aquesta visita és una de les que es realitzen durant el postgrau a diferents serveis, abans s'havia fet a L'Hospitalet del Llobregat amb la presentació del servei a càrrec de l'Òscar Negredo, coordinador, exalumne i docent del postgrau, i més endavant, concretament al maig,  a Vic dela mà de Josep Armengol, docent del postgrau.

A més tenim la sort que aquest dos primers serveis avui estan coordinats i gestionats per mediadors i mediadores que han estat alumnes del Postgrau de la UdG.

Un alumne del Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Universitat de Girona (Fundacio UdG) elabora el primer estudi a Catalunya que ha comptabilitzat les despeses directes de la gestió d'uns conflictes en l'àmbit comunitari.

"El cost dels conflictes a les comunitats de propietaris: cap un model més econòmic de resolució de conflictes" és el primer estudi a Catalunya que comptabilitza les despeses directes que es derivan de l'aparició de conflictes a les comunitats de veïns i la corresponent gestió per part dels administradors de finques de la demarcació de Girona

Elaborat per l'Eduard Carrera i dirigit per Xavier Pastor, aquest estudi és el resultat de l'aplicació del projecte de Postgrau en Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la UdG. Aquest postgrau fa 8 anys que s'organitza té entre els seus objectius impulsar les carreres professionals dels alumnes. Fins avui més de 100 alumnes han passat per aquesta formació.

Per la seva elaboració es va comptar amb la col·laboració del Col·legi d'Administradors de Finques de Girona (CAFGI).

Està previst realitzar un nou estudi des del Centre de Recerques i Estudis en Conflictologia (CREC) de la UOC de les mateixes característiques, però aquesta vegada per a tota Catalunya.

A continuació podeu veure algunes imatges de la presentació que es va fer el dimarts 5 de març de 2013 a l'Hotel Ultònia de Girona organitzada pel CAFGI i les notícies publicades a La Vanguardia i el Diari de Girona per aquest motiu.

En motiu de la 3a sessió presencial, de les 6 que hi ha previstes, en el Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Universitat de Girona (Fundació UdG), es va dur a terme l'avaluació a meitat de curs per parts dels alumnes d'aquesta 8a edició.

En general, els resultats són molt bons, assolint una nota mitjana de quasi un 9, en concret de 8,8. Aquesta és sens dubte una valoració molt positiva que situa aquest postgrau, respecte a la seva qualitat, en els primers llocs de la formació en aquesta matèria que es desenvolupa a Catalunya.

Així mateix, entre aquests bons resultats destaca molt l'altíssima nota -un 9,09- rebuda en relació al "Contingut aplicable en el treball" i el 8,82 del "Contingut teòrico-pràctic del Postgrau. I això és realment important per 4 motius:

1) Pel valor que representa com a formació de postgrau, ja que per definició ha de ser pràctica;

2) Per la finalitat del postgrau que és assolir competències per a Resoldre conflictes;

3) Perquè 1 dels 3 principals objectius del curs és ajudar als alumnes a millorar la seva carrera professional i guanyar valor en les organitzacions on treballen; i sembla que s'està aconseguint una any més;

4) Pels difícils moments en els que ens trobem en l'àmbit laboral, i les possibilitats que s'ofereixen amb aquesta formació.

També voldríem destacar l'alta valoració cap a la figura del director i del coordinador del postgrau - un altre 9,09- i especialment respecte l'organització del curs -un 9,18- i l'atenció de la Fundació de la Universitat de Girona donada als estudiants- 9,27-.

Finalment, voldríem donar les gràcies als alumnes del postgrau per respondre a les preguntes del qüestionari d'avaluació i als docents que fins ara han intervingut per la seva excel·lent feina.

Entrevista de Bernat Ferrer a Xavier Pastor el 03/02/2013 al Nacio Digital

Xavier Pastor: «Costa de creure que el conflicte es resolgui el 2014»

Per facilitar que s'acabi, i s'acabi bé, "cal treballar amb l'entorn, fent que l'altra part se senti còmoda", sosté l'expert en Resolució de conflictes de la UdG























El politòleg i conflictòleg Xavier Pastor, director del Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Universitat de Girona (UdG), ha publicat el llibre digital Conflicte Públic. 30 articles sobre la Resolució de Conflictes (Amazon), en què analitza com s'han resolt diverses problemàtiques, des d'alguns protagonitzats per bandes llatines al que va viure la selecció francesa de futbol, la situació interna del PSC o els xocs que constantment es donen en governs de coalició. Aplicada la metodologia al cas català, apunta quins passos s'hauran d'anar fent perquè el conflicte Catalunya-Espanya es resolgui.

-Sosteniu que el conflicte, per ell mateix, no és ni positiu ni negatiu. Però, generalment, la percepció existent és que és negatiu...

-El conflicte és un element que fa trontollar la normalitat, d'allò que entenem que és normal. Però depenent de la gestió que se'n faci, pot desembocar en alguna cosa positiva o no. Per exemple, amb la Declaració de Sobirania hi va haver un conflicte molt interessant: un cop CiU i ERC la van presentar, la resta de formacions s'hi van oposar. Aquest conflicte es va gestionar de manera que ningú quedés fora, tothom va poder dir-hi la seva, i finalment s'hi va sumar ICV-EUiA i una part de la CUP. Aquest va ser un exemple positiu i interessant de gestió d'un conflicte que va acabar esdevenint una oportunitat per a totes les forces polítiques i per al país. En la resolució d'un conflicte, busquem que tothom que hi està implicat pugui dir-hi la seva.

-En aquest sentit, Artur Mas es va entrevistar dijous amb el rei d'Espanya, un altre actor del conflicte Catalunya-Espanya. Es podria entendre com un pas més en la busca d'una resolució?

-En tot conflicte has de forçar la màquina perquè tothom parli, perquè es mulli, passant d'una posició a un interès. Ara es veurà com es mou Madrid, si és que es mou, però el conflicte consisteix en tensar i destensar.

-Si en un conflicte una de les dues parts no es mou, què passa?

-O bé cal tensar més la situació, intentant fer-la moure com sigui, o bé, com s'ha fet al nord d'Irlanda, cal intentar treballar amb l'entorn, fent que l'altra part se senti còmoda a partir del que li diu el seu entorn. El procés al nord d'Irlanda va permetre que política passés per sobre de la violència gràcies sobretot a uns mediadors internacionals que van ajudar a reconduir la situació. Aplicat a Catalunya, això ja s'ha començat a fer, amb viatges a fora intentant buscar complicitats, perquè l'entorn sigui propici a la resolució del conflicte, que a fora hi hagi un clima favorable.

-Per què el Regne Unit va decidir moure's en el conflicte nord-irlandès?

-D'una banda, es va moure perquè la cultura del diàleg té més anys que aquí. Però el que de debò fa moure la gent, és imaginar-se el futur. Si no, només reacciones sobre una realitat. Davant d'una amenaça, amenaces. El que es tracta és imaginar-se el futur d'Espanya en el cas que no es pogués fer un referèndum: tot anant a pitjor, tensions territorials cada cop majors, boicots econòmics, la possible aparició d'algun moviment terrorista... Cal imaginar-se el pitjor escenari i, un cop imaginat, has de buscar el millor escenari per a tots.

-Però els interessos de l'independentisme són del tot contraposats als de l'Estat.

-Coses més complicades s'han vist. En el fons, no es tracta de trencar res a ningú. Cal demostrar que aquesta és una situació de "normalitat", o si més no que l'entorn t'expliqui que no és una situació 100% anormal, que et digui que a d'altres llocs del món ja n'han parlat... Perquè, si no et sents còmode, la teva sensació sempre serà de por, i et tancaràs. Això, de fet, és el que ens diu Europa, que intentaran facilitar el clima, però qui s'ha d'entendre és Madrid i Barcelona.

-Per bastir tot aquest marc, creieu que hi ha prou temps d'aquí al 2014?

-Aquest és un conflicte de llarga durada, i no pots pretendre que es resolgui en dos anys, no és gaire realista tenint en compte en el context actual i amb els anys que dura el conflicte. Costa de creure que es pugui resoldre en dos anys. Tothom està molt motivat amb el 2014, però hem de tenir clar que el procés ve de molt lluny, i l'experiència en altres conflictes similars ens diu que és necessari tenir i donar temps perquè les parts s'asseguin a parlar.

-Per tant, què passarà el 2014?

-Serà un punt d'inflexió molt important, però un més dels molts que es donaran a partir d’ara en un procés democràtic i pacífic. Com una fase més que ens permet avançar. Encara no sabem quina pregunta farem. Potser no serà la que ens imaginem tots, potser no serà de caixa o faixa.... Les solucions als conflictes han de ser eficients, amb els costos justos per a cada moment, i intel·ligents, saber quina és la següent fase i quines alternatives es poden donar. Cal saber què pot acceptar cada part i què no... Aquest serà un procés amb diversos processos d'inflexió, i a cada etapa es podran negociar coses.

-Josep Antoni Duran i Lleida va revelar que l'Estat pensa que té la partida guanyada. És per això que Rajoy no percep la necessitat d'asseure's a negociar res amb Mas?

-Potser sí, però no hem d'oblidar que Espanya, econòmicament, està a Europa i ara en depèn. D'aquí, la importància de l'entorn.