Xavier Pastor
Traducció en català de l'article publicat al blog dels Estudis de Dret i Ciència Política de la UOC

---

En l'aparició d'un conflicte i en la seva solució, són tan importants les qüestions que es discuteixen, com la manera com es fa i el procés que s'ha seguit per intentar trobar i donar-los solució. Ens referim al que es debat i la manera de debatre'l. El què i el com. En aquest article, ens centrarem en com s'estan executant les negociacions.

No sabem com s'acabarà la invasió d'Ucraïna per part de l'exèrcit rus. El que sí que sabem és que, en les negociacions actuals, tal com s'estan desenvolupant, no s'avança mai o quasi mai en algun acord.

Què està passant i per què així?

És possible que les finalitats dels dos bàndols siguin d'entrada aparentment incompatibles i que la manca d'un diàleg previ hagin propiciat com a “solució” la utilització de la violència per obtenir-los. Ara la guerra s'ha convertit en un fi en si mateix, en l'únic en aquest moment -només cal veure que a la taula de negociació hi ha militars i el president d'Ucraïna, Zelenski, apareix sempre amb vestimenta militar a les seves comunicacions televisives-, i això impedeix centrar-se en les finalitats mutues abans del conflicte bèl·lic i en les seves possibles solucions.

I és que les negociacions actuals tenen poc de negociació i més d'una rendició esperada. Les imatges de les negociacions d'aquestes setmanes dels representants del govern rus i de l'ucraïnès tenen més de 100 anys. M'explico. Les imatges recents tenen més en comú amb les fotografies del Tractat de Versalles del 28 de juny de 1919, en què es va posar fi a la Primera Guerra Mundial amb la rendició d'Alemanya, que amb les d'altres negociacions polítiques i/o un conflicte bèl·lic, en què s'hagin satisfet els interessos dels dos contendents, d'aquestes darreres dècades.

Què defineix aquesta manera dorganitzar les negociacions?

Podríem dir que la manera de situar les persones i organitzar l'espai, les unes davant les altres, representen les posicions d'un camp de batalla, enfortint les percepcions i visions d'oposició i confrontació. Aquesta organització de persones cara a cara s'assembla a la posició de les peces de taula d'escacs. Aquesta manera dorganitzar persones i espai no representa un sistema òptim per fer-se entendre, compartir punts de vista i plantejaments, i, si és possible, arribar a acords.

Posicionats uns davant dels altres, competeixen i lluiten abans que col·laboren i resolen.

Què tenen en comú aquesta manera dorganitzar les negociacions?

A les dues taules de negociació veiem militars i polítics.

En el cas d'Ucraïna teníem negociadors amb vestit i corbata i roba militar. A posteriori, s'han imposat els militars. El negociador amb vestit va ser assassinat després de la primera reunió. Al bàndol, rus, només vestits de negre. Fredor i distinció. En la composició d'aquesta taula de negociació hi ha, doncs, una representació d'un conflicte de poder i d'estatus dels uns davant dels altres a través de la roba i la imatge dels rols socials. És possible que, a partir de la designació i vestimenta dels representants, es tracti d'enviar un missatge públic cap als seus propis conciutadans, però, d'entrada, la presència o la representació militar fa que les qüestions a debatre se centrin en aspectes bèl·lics i tàctics, que impedeix anar més enllà d'aquestes qüestions.

Tant per la posició dels negociadors a la taula com per les vestimentes, queda clar que d'entrada no hi haurà acords al context bèl·lic actual i que els atacs militars pels dos costats es mantindran.

Aniquilar-se abans que conèixer-se

Aquesta forma d'organitzar i ordenar les negociacions posa l'èmfasi, tal com afirma William Ury -director del Harvard Negotiation Project i mediador en conflictes bèl·lics, polítics i empresarials- en el desig d'aniquilar-se abans que en conèixer-se, en allò que ens separa i allò que ens enfronta abans que en allò que tenim en comú i ens apropa.

Sembla que aquest conflicte bèl·lic, en la seva negociació i en la seva intervenció militar, té més similituds amb una guerra de principis i mitjans del segle XX que amb una de finals d'aquell segle o principis del XXI. És possible que es dugui a terme així, perquè paral·lelament s'està desenvolupant en altres fronts: internet, sancions, etc.

Per a quan una negociació per obtenir acords en aquest conflicte bèl·lic?

Johan Galtung, mediador i conflictòleg internacional, assenyala els tres factors –culturals, estructurals i de comportament- que predisposen a la violència, i que identificant-los i treballant-hi es poden convertir en condicionants que afavoreixin la pau. Per aquest motiu, aquests factors són i estaran presents en la negociació.

Per exemple, en la cultura de conflicte de les persones russes i dels territoris que han format part de la Unió Soviètica, el resultat d'una negociació ha de donar un guanyador i un perdedor o, si no, una de les parts sortir més beneficiada que la una altra. El procés de negociació sol ser lent i no exempt d'interrupcions [1].

Pel que fa als factors estructurals, ja hem parlat anteriorment sobre la disposició de l'espai i de les persones a la taula de negociació, assenyalant que tal com se situen els representants dels dos governs, cara a cara, uns davant dels altres, es fa difícil creure que es pugui arribar a acords, i en defecte d'això serien més el resultat d'un miracle.

Sobre el comportament, hauria de reduir-se o cessar la violència i donar-se petites condicions per recuperar la confiança entre les parts i així poder creure en les propostes dels dos costats, que aquestes es respectaran i seran duradores en el temps, establint garanties del seu compliment, per finalment acceptar-les.

Caldrà, doncs, esperar. A què? A veure com es desenvolupen els fets, si s'equiparen les forces i s'arriba a un punt mort o si un bàndol pren molt d'avantatge. Tot i això, tard o d'hora la negociació arribarà. Quan vostès vegin Vladimir Putin i Volodomir Zelenski reunits en un mateix lloc, potser inicialment per videoconferència, en què existeixi una taula, però que aquesta no obstaculitzi la seva comunicació, i en què no disposats cara a cara, sinó possiblement un al costat de l'altre, colze a colze, cadascun a la butaca, llavors tindrem una negociació. Malauradament, això encara trigarà.
 

---

[1] Interessant les dades que ens ofereix el professor de la UOC Jordi Mas @masjordi en un post a Twitter amb data 22 de març de 2022 en què mostra com Rússia i després l'URSS des del 1812 fins al 2012 és un dels països que més inicia conflictes bèl·lics.

---

Bibliografía

Galtung, Johan (1998) Tras la violencia 3R: reconstrucción, reconciliación, resolución. Afrontando los efectos visibles e invisibles de guerra y la violencia. Red Gernika 6, Bakeaz y Gernika Gogoratuz.

William, Ury (2005) Alcanzar la paz. Resolución de conflictos y mediación en la familia, el trabajo y el mundo. Barcelona: Paidós Ibérica.

---

Autor

Politòleg i conflictòleg. Professor programa de Gestió i Solució de Conflictes (conflictologia) dels Estudis de Dret i Ciència Política de la UOC. Director del Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la UdG (Fundació UdG). Autor de diferents investigacions a Catalunya i de llibres sobre la resolució i gestió de conflictes públics, socials i esportius. Guardonat amb el Premi Civisme 2014 i 2015 de la Generalitat de Catalunya en la modalitat d'assaig i del Premi Ammi 2010 al millor premi estatal de mediació pel projecte "Mediació nocturna i Gestió de conflictes a l'oci nocturn".

 

Quantes vegades has pensat que et caldria tenir més pràctica per a desenvolupar un procés de mediació amb més condicions d'èxit?

Si és així, aquesta és la teva oportunitat.

La Societat Catalana de la Conflictologia organitza, per mitjà dels conflictòlegs i mediadors Xavier Pastor i Eduard Carrera, un Taller de Mediació Comunitària online 100% pràctic.

Objectius

Requeriments necessaris

Dia i hora

Modalitat

Termini i formulari d'inscripció

El termini per inscriure's a un dels dos tallers de mediació comunitària és el 25 de febrer de 2022
Formulari d'inscripció


 

Leer, escuchar y visionar

Objetivos de la Jornada

Organización de la Jornada

Jornada del 21-01-2022

Titol i contingut de la Jornada

Enguany, el títol de la jornada és "Ara o Mai. Bons temps per la mediació". Amb aquest títol es pretén sacsejar al sector dels professionals i les institucions de la resolució i mediació de conflictes a esbrinar el motiu pel qual la societat, les institucions públiques i privades i la ciutadania - tot i tenir conflictes i sovint gestionar-los i resoldre'ls malament-, no contracten els serveis de mediació. I d'altra, reflexionar sobre els bons temps que actualment viu la mediació respecte a anys anteriors com a un sistema òptim per a la gestió de conflictes i la prevenció dels mateixos en un moment en que en la societat hi ha molt malestar i s'acumulen els conflictes no resolts del passat i de nous que no troben una manera eficaç i satisfactoria de solucionar-se.

Ara o Mai és una crida a repensar i articular una vegada per totes les estructures, els serveis i projectes de la mediació al nostre país i si és necessari a repensar unes de noves, vist els pobres resultats obtinguts en el processos de mediació articulats des de l'administració pública i la petició per part de les empreses i les organitzacions.
 

Estructura i Programa

La jornada s'estructura amb:

09.00h a 10.00h. Benvinguda i entrevista-debat: Com ens ha quedat el país avui? Quins conflictes públics i socials ens afecten i afectaran?

Una entrevista inicial amb expertes i experts en aquest cas de la ciència polìtica i de la sociologia, per parlar dels conflictes actuals que viu la nostra societat i les respostes que es donen des dels responsables politics i les administracions públiques.

Gemma Ubasart, professora de Ciència Política de la Universitat de Girona (UdG).

Jérôme Ferret, professor de Sociologia de la Université de Toulouse 1 Capitole.

Entrevista: Xavier Pastor, conflictòleg, politòleg, mediador i professor de resolució de conflictes UdG i UOC.

A continuació, hi ha prevista 3 taules amb format entrevista.

10.00h a 11.00 h. Taula 1. Com són els conflictes en política i com es poden gestionar amb èxit?

La primera és per aprofundir sobre la política i les maneres de gestionar els conflictes i el paper que a la pràctica els mètodes de la resolució de conflictes i la mediació abans, durant i després de l'aparició de conflictes.

Ismael Peña-López, professor de Ciencia Política de la UOC i director de l'Escola d'Administració Pública de Catalunya.

Ana Sofía Cardenal, professora de Ciencia Política de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i de la Universitat Pompeu Fabra (UPF).

Quico Sallés, periodista especialitzat en crònica política Redactor ElMon.cat i col·laborador en diferents mitjans de comunicació.

Toni Aira, periodista, doctor en comunicació per la Universitat Ramon Llull (URL). Director del Màster en Comunicació Política i Institucional (UPF-BSM)

Modera: Sònia Pereda, Col·legi de Professionals de la Ciència Política i de la Sociologia de Catalunya.

11.30h a 12.30h. Taula 2. Com són els conflictes a les organitzacions i en quins s'apliquen a la pràctica la mediació i l'ADR?

La segona vol posar llum sobre un sector que sabem que es donen conflictes, en el que seria molt útil l'aplicació de la mediació a tots els nivells i on encara avui no se sap amb exactitud si es contracten o no els nostres serveis. Parlem de l'àmbit de l'empresa i les organitzacions i de les formes d'aplicació de la mediació.

Mireia Calmell, Responsable de Persones i Desenvolupament del MACBA

Natàlia Flores, mediadora i sòcia de GIRA-ADR

Carolina Roca, Socia-Directora General GRUPO INMOBILIARIO ROCA.

Paulino Fajardo, mediador, advocat i professor de Dret a la Universidad Pontificia de COMILLAS (ICADE).

Carolina Nuñez, advocada i corporate counsel per a Amèrica de l'empresa d'energies renovables BayWa r.e.

Mariví Rodríguez,  advocada i gerent a l'Asociación para el Ejercicio de la Mediación y el Arbitraje, ASEMARB.

Modera: Marta Méndez, Gira-ADR

De 12.30h a 13.30h. Taula 3. Com són i haurien de ser les lleis de mediació?

La tercera taula aborda un tema que ha esdevingut polèmic en el sector de la mediació, estem parlant de les lleis que han pretès ordenar, regular i promoure la mediació i que a ulls de tots sembla que no acaben de ser les millors lleis. Ens preguntarem els motius de la creació d'aquestes lleis que tenim ara, però encara millor, preguntarem a experts i expertes quines haurien de ser les lleis de mediació que ens permetin impulsar la professió.

Sara Pose, magistrada del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i professora de dret procesal laboral a ESADE.

Ana Criado, mediadora, advocada i presidenta de la Asociación Madrileña de Mediadores (AMM).

Carlos Villagrasa, professor de Dret Civil de la Universitat de Barcelona (UB). Magistrat suplent de l'Audiencia provincial de Barcelona.

Carles Garcia Roqueta, mediador, advocat, diputat de la Junta de Govern de l'Il·lustre Col·legi de la Advocacía de Barcelona (ICAB). President de la Societat Catalana de Mediació en Salut.

Modera: Jordi Casajoana, Institut Mediació Integral (IMI)

Lliurament Premis Societat Catalana de la Conflictologia (SCC). Enguany hi haurà el lliurament de la 1a edició dels premis Societat Catalana de la Conflictologia, en concret al "recorregut professional i acadèmic" i als projectes o serveis d'"innovació en la conflictologia".

Montse Soler, presidenta de la SCC.

Joan Ramon Casals, director general d'entitats jurídiques i mediació de la Generalitat de Catalunya

Inscripcions i preus

Preu inscripció general: 50 €
Preu inscripció col·legis professionals amb descompte: 45 €
Preu inscripció alumnes i exalumnes Postgrau Resolució de Conflictes i Mediació  UdG i Master, Postgraus i especilitzacions Gestió i Solució de Conflictes UOC: 30 €

Formulari d'inscripció
FORMULARI D'INSCRIPCIÓ JORNADA "ARA O MAI"

Modalitat

Per videoconferència a través de la plataforma Zoom.