Titular notícies
Dimarts 20 Març 2012

Dimecres 1 Febrer 2012
Roger Fisher i Daniel Shapiro."Las emociones en la negociación". 2007. Ediciones Granica

Una de les principals dificultats que ens podem trobar en el moment de desenvolupar un procés negociador són les emocions, les nostres i les de les persones que participen en aquest procés.

Les emocions tenen molt de poder: ens poden limitar, desviar els objectius i esdevenir un obstacle per poder continuar amb la negociació

Aquest llibre presenta i explica quins són les expectatives bàsiques que ha de treballar un bon negociador per poder crear emocions positives, constructives i útils que ens permetin afrontar amb garanties la negociació i millorar la relació entre les parts en el procés.

Els autors d'aquest llibre, experts negociadors, proposen centrar l'atenció i el treball en l'aplicació de les expectatives bàsiques en la pràctica negociadora per assolir l'èxit.
 

Sinopsi elaborada per Manel Salvador, alumne del postgrau en Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la UdG, 7a edició, 2011-2012


Roger FisherRoger Fisher
Especialista en negociació i gestió de conflictes. És coautor (amb William Ury) de "Obté el Sí", el llibre clàssic "basat en els interessos" de negociació, així com moltes altres publicacions. Després de la Segona Guerra Mundial va treballar en el Pla Marshall a París. Ha treballat com advocat al bufet Covington & Burling, argumentant diversos casos davant la Cort Suprema dels EUA i assessorant en diversos conflictes internacionals.
 
Daniel ShapiroDaniel Shapiro
Codirector del Projecte de Negociació Internacional de Harvard. Doctor en psicologia clínica i  especialista en psicologia de la negociació. Dirigeix ​​un projecte amb seu a Harvard amb la finalitat de desenvolupar estratègies psicològicament apropiades per atenuar la violència de caràcter ètnic-polític. Ha estat membre del cos docent de l'Escola d'Administració Sloan del Massachusetts Institute of Technology (MIT) i ensenya negociació a executius d'empresa i a diplomàtics.



 

Dimarts 3 Gener 2012
Franceso Alberoni. "El arte de liderar. ¿Quiénes son nuestros auténticos líderes?". Barcelona. Gedisa. 2003

Hay personas que brillan con luz propia entre todas las demás. Son los líderes. Quieren crear, construir nuevas instituciones, inventar nuevos mundos. Son semejantes que albergan un sueño y saben cómo cumplirlo: ese empresario emprendedor que consigue crear un producto con alma que satisface las necesidades o los deseos de la gente; ese creativo imaginativo y sagaz que logra trazar una imagen de marca persuasiva y armónica; ese hábil político que dirige con firmeza, honestidad y sensatez las riendas del gobierno; ese administrador que diseña un eficaz plan de gestión; a ese responsable de recursos humanos que agrupa un equipo de trabajo capaz y entusiasta...

El o la líder, en definitiva, es un espejo en el que mirarnos. Aquel o aquella que parece saber tomar siempre la decisión correcta, gestionar los conflictos y transmitir al prójimo convencimiento, confianza, energía y entusiasmo. Porque, en realidad, desde que el mundo es mundo, lo único que cuenta, que mueve y que da fuerza a las personas, que las arrastra, es un sueño. Y eso lo sabe cualquier líder.

Francesco AlberoniFrancesco Alberoni
Es profesor de Sociología de la Università San Pio V de Roma. Es articulista del Corriere della Sera y Presidente del Centro Sperimentale di cinematografia. Entre sus obras más importantes sobre los movimientos colectivos y las instituciones cabe destacar Génesis (1989) y los clásicos Enamoramiento y amor (1979), La amistad (1984), El erotismo (1986) y Te amo (1996).





 

Dimarts 27 Desembre 2011
Pau Canaleta. "100 días, 1 imagen. Como crear la imagen de un gobierno". Barcelona, Episteme editorial, 2011.

100 días, 1 imagenLa imagen de un gobierno se conforma, en gran medida, en sus primeros cien días. Éste es un periodo de gracia que debería ser aprovechado por los gobernantes y sus expertos en comunicación para transmitir una imagen del gobierno que va a perdurar a lo largo de toda la legislatura.

El libro de Pau Canaleta nos ofrece 50 claves indispensables que cualquier gobierno estatal, autonómico o municipal debería tener en cuenta si quiere transmitir la imagen deseada. ¿Cómo se construye esa imagen? ¿Cómo se puede incidir en ella? ¿Cuándo empieza a penetrar en la ciudadanía? Son algunas de las preguntas que Canaleta responde en este libro dirigido a políticos, pero también a todos aquellos que estén interesados en la comunicación política contemporánea.


Pau Canaleta
Consultor en comunicación política e institucional. Director del Centre Català d’Anàlisi i Informació Internacional (CCAII), profesor de Comunicación en la Universidad de Girona (UdG), director de los cursos de dirección de campañas electorales del CCAII i la FUdG y de los seminarios sobre comunicació institucional "Marca Ciutat" y "Propaganda". Es también autor de libros sobre comunicación como "L’estratègia electoral" y "Explica’t amb una història" de l’editorial UOC.




 

Dijous 8 Desembre 2011

"Un estudi realitzat als Estats Units conclou que les professions més gratificants comparteixen el lliurament als altres per damunt del salari"

El treball de sacerdot encapçala la llista dels 10 llocs de treball "MÉS FELIÇOS" que ha confeccionat després d'un estudi el Centre Nacional d'Investigació d'Opinió de la Universitat de Chicago i del qual es fa ressò Stephen Denning a la revista Forbes i que recollia al mes de novembre el diari El País.

Gairebé totes les professions considerades més gratificants comparteixen dues característiques: els lliurament als altres i una baixa remuneració econòmica en comparació amb altres activitats laborals.

En aquesta classificació, els primers llocs els ocupen hi ha sacerdots i bombers. Un 80% d'ells afirma sentir-se "molt satisfet" amb la seva tasca, ja que implica ajudar a la gent.

Completen el podi dels fisioterapeutes, també per la seva tasca en favor dels altres, i perquè possibiliten la "interacció social".

El quart lloc l'ocupen els escriptors. Encara que la remuneració que reben per les seves creacions sol ser regularment baixa, l'"autonomia" que dóna el plasmar sobre un paper en blanc les idees sorgides de la pròpia ment genera felicitat, apunten els autors de l'estudi.

El cinquè lloc és per als professors d'educació especial. El sou anual mitjà d'aquest professionals està situat per sota dels 50.000 dòlars (gairebé 37.000 euros), fet que es compensa perquè és una professió molt gratificant.

Els segueixen els mestres, tot i les retallades en l'ensenyament i la conflictivitat en algunes aules. Aquest treball, diu l'estudi, continua atraient joves idealistes, encara que un 50% dels nous professors abandonen abans dels cinc anys d'exercici.

Ser artista, com a escultor o pintor, també reporta una gran satisfacció, tot i les dificultats per viure d'això. També ser psicòleg. Aquest gremi "pot ser capaç o no de resoldre els problemes de la gent, però sembla que ells han aconseguit solucionar els seus", assenyala la investigació.

El 65% dels venedors de serveis financers diuen que són feliços amb la funció que exerceixen, la qual cosa podria ser deguda, suggereix l'estudi, al fet que alguns d'ells guanyen més de 90.000 dòlars a l'any (66.500 euros) per una mitjana de 40 hores a la setmana en un confortable ambient d'oficina.

Tanquen la llista dels operaris de maquinària pesada, per als qui manejar excavadores, grues o càrregues pot ser divertit. Amb més demanda que oferta, i en aquests temps que corren, es declaren feliços.

Aquest llistat contrasta amb els 10 treballs "MÉS ODIATS", segons una informació de la cadena CNBC basada en una enquesta realitzada aquest any a centenars de milers de treballadors que cita Forbes, ja que són precisament els més ben pagats i els que compten amb un major reconeixement social. Es tracta, de més a menys, dels de director de tecnologia de la informació, director de vendes i màrqueting, product manager, desenvolupador web, tècnic especialista, tècnic d'electrònica, secretari jurídic, analista de suport tècnic, maquinista i gerent de màrqueting .

 

Feed RSS de notícies

Amb el suport  
 
Col·labora:    

 
Ajuntament de Girona






 CNSA


 


 Consorci Acció Social de la Garrotxa