Eduard Carrera
Coordinador del Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Fundació UdG. Professor associat als graus en Educació Social i Treball Social de la UdG. Tècnic comunitari i de gestió alternativa de conflictes al Consorci d’Acció Social de la Garrotxa. Membre del grup de recerca LIBERI de la UdG. Professor col·laborador de la UOC en el Màster de Conflictologia.



Article publicat al Diari de Girona el 16 de juny de 2020

Els darrers mesos hem passat per moments difícils i complexos. El confinament ens ha obert les portes a les nostres ferides i vulnerabilitat. Ens ha forçat a aturar-nos, a tancar-nos i aïllar-nos del nostre entorn. Hem passat d'una vida on les relacions eren el centre de la nostra quotidianitat a una caracteritzada per la connexió amb l'exterior a través de quatre parets o una pantalla dividida amb tants quadrats com distància ens separava. Al mateix temps, moltes persones s'han vist treballant a primera línia en un món bloquejat per bates, pantalles, i mascaretes. Hem perdut aquelles estones de contemplació i de conversa pausada. Aquella conversa de qui et mira als ulls, t'agafa la mà, o t'acompanya fent un balanceig entre el tu i el jo. En altres paraules, hem conduït d'un món de presència física a un darrere d'una pantalla.

Per contra, el que hem pogut aprendre és que, independentment de l'espai i el suport per a la comunicació, les relacions curen, ens acompanyen i reparen les nostres ferides. Fan més suportable les nostra vulnerabilitat. La intempèrie ens ha estat més fàcil d'acompanyar-la, tot i els trencaments presenciats. Persones que fins ara estaven aïllades i molt allunyades conversaven i s'acompanyaven en la seva soledat. Quantes coses han passat als balcons, als carrers i on fem vida. Quantes converses i mirades de complicitat. La solidaritat i la necessitat d'estar presents ha posat el focus en l'invisible. Ens havien passat tantes coses inadvertides en aquell mirar que no vol veure, en aquells silencis que tapen les necessitats –persones que viuen al carrer, en habitatges precaris, en feines precàries, menysvalorades, etc.– de les persones amb qui compartim espais i vida.

Adonar-se de la importància de la conversa, del saludar-se, del petit intercanvi de paraules amb l'altre, ens ha acostat. Les converses han traspassat les pantalles, i les relacions han entrat en la nostra quotidianitat. Hem pogut observar com a les xarxes socials, en les nostres converses, ens fèiem més presents en l'altre. Quantes famílies han recuperat les converses diàries amb els avis, les àvies o la resta de família? Quants amics i amigues han posat al centre les converses? Quantes activitats se'ns han proposat per no perdre el contacte, la relació? Quant ens hem ferit en veure a qui patia de forma més crua aquesta crisi? Precisament això és el que podem perdre un cop iniciem la nova normalitat. Mai un nom m'havia fet tanta por. Per què parlem de nova normalitat? Prioritzar la distància social, i no parlo de la distància física que és una altra cosa, per damunt de les mirades que es creuen, d'aquelles petites converses als espais on passa la vida, ens pot confondre i posar fronteres on aquests mesos les havíem diluït.

Des de la gestió alternativa de conflictes hem d'impulsar una comunicació presencial i virtual que begui de les converses reparadores i les relacions de cura. Hem de promoure ciutats i pobles que donin valor als espais relacionals, de contemplació i de pausa. Hem de repensar-nos, però des de la juntura. Ens hem de reconstruir, però també hem de canviar el nostre entorn, fins i tot el que es dona darrere de les pantalles. Durant mesos la relació ha estat al centre, i és inimaginable que ara que podrem sortir de les quatre parets ens tanquem com abans. Mai des d'un tancament i aïllament havíem estat tan oberts. El problema no són les relacions. La conversa i la relació han de ser al centre de la nostra intempèrie. No perdem el temps tornant enrere. Avancem cap endavant posant les persones, les converses i les relacions de cura al centre. Ser i reparar per damunt de semblar i suplantar.

Fa uns anys la mediació i la resolució de conflictes es va haver d'adaptar a una nova crisi econòmica, ara ha tocat fer-ho amb una alarma sanitària i una d'economica i social de grans repercussions.

En aquest moment i ens els propers mesos, es donen i es donaran nous conflictes excepcionals en aquests i altres terrenys i cal estar preparats com a professionals per poder innovar i adaptar els procediments de resolució de conflictes a aquestes circumstàncies. Estem davant de moltes necessitats derivades de conflictes.

Aquesta jornada l'organitzen la Societat Catalana de Conflictologia, de recent creació, la Fundació Universitat de Girona (UdG) per mitjà del Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària i la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) a través dels seus Estudis de Dret, Ciència Política i Criminologia en concret del Master de Gestió i Solució de Conflictes.

La Jornada està estructurada amb un primer espai d'inauguració i de presentació d'estudis i accions per l'impuls de la mediació a Catalunya durant en el confinament i, a continuació, 3 taules rodones i de debats amb experts i expertes sobre diferents temàtiques i espais de treball que afecten a la mediació i la gestió de conflictes avui. Al final, està prevista una conferència de cloenda a càrrec de Guy Scalettes, un dels principals representants a França de la Mediació Humanista.

Durant aquestes setmanes us anirem publicant la informació dels ponents i temes de les taules rodones i de debat tancades. En aquest sentit, us informarem de com realitzar la inscripció a aquesta Jornada.

Fa uns anys la mediació i la resolució de conflictes es va haver d'adaptar a una nova crisi econòmica, ara ha tocat fer-ho amb una alarma sanitària i una d'economica i social de grans repercussions.

En aquest moment i ens els propers mesos, es donen i es donaran nous conflictes excepcionals en aquests i altres terrenys i cal estar preparats com a professionals per poder innovar i adaptar els procediments de resolució de conflictes a aquestes circumstàncies. Estem davant de moltes necessitats derivades de conflictes.

Aquesta jornada l'organitzen la Societat Catalana de Conflictologia, de recent creació, la Fundació Universitat de Girona per mitjà del Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària i la Universitat Oberta de Catalunya a través dels seus Estudis de Dret, Ciència Política i Criminologia en concret del Master de Gestió i Solució de Conflictes.

La Jornada està estructurada amb un primer espai d'inauguració i de presentació d'estudis i accions per l'impuls de la mediació a Catalunya durant en el confinament i, a continuació, 3 taules rodones i de debats amb experts i expertes sobre diferents temàtiques i espais de treball que afecten a la mediació i la gestió de conflictes avui. Al final, està prevista una conferència de cloenda a càrrec de Guy Scalettes, un dels principals representants a França de la Mediació Humanista.

Durant aquestes setmanes us anirem publicant la informació dels ponents i temes de les taules rodones i de debat tancades. En aquest sentit, us informarem de com realitzar la inscripció a aquesta Jornada.

En este vídeo, los expertos en mediación y resolución de conflictos Jordi Casajoana, Marcel Vidal y Xavier Pastor presentan los proyectos y servicios que se han aplicado desde el 2014 hasta hoy en Cataluña. Lo hacen desde tres puntos de vista:

- Desde el derecho deportivo, en concreto las leyes y normas actuales encargadas de regular el deporte y con el objetivo de dar respuesta a las situaciones de conflictos.

- Las normas federativas dirigidas para resolver conflictos entre los clubes, y en concreto, desde el servicio de mediación y arbitraje de la Federación Catalana de Fubol, institución aún hoy pionera en eset campo.

- Los proyectos dinnovadores de Resolución de conflictos y mediación aplicados a los clubes deportivos en diferentes modalidades: fútbol, ​​baloncesto, balonmano, waterpolo, fútbol sala, remo.

Asimismo, debido a las consecuencias en el deporte derivadas por las medidas gubernamentales para frenar el contagio por Covid-19, en concreto del confinamiento y postconfinamiento, que han afectado a la práctica del deporte, se abre un debate sobre cuáles son los retos y oportunidades de la práctica y de las competiciones deportivas y del funcionamiento de los clubes y de la resolución de los conflictos.

Montse Soler
Mediadora. Profesora y tutora del posgrado de Resolución de Conflictos y Mediación Comunitaria de la Universidad de Girona. Coordinadora de servicios de mediación nocturna.
 

La crisis de 2008 afectó al ocio nocturno. No hablo sólo de los locales de ocio nocturno en municipios turísticos, que también, si no de bares musicales y salas de fiesta en municipios donde muchas personas decidieron organizar las "fiestas" en casa, dejando de celebrar a los locales de noche.

Ahora con la COVID-19, la afectación ha sido de entrada y directa: los establecimientos de ocio han sido los primeros en cerrar sus puertas y aún hoy no se sabe en qué fase abrirán -quizás será la última- a debido a los aforos, las dificultades para mantener y hacer respetar las distancias y las medidas de seguridad sanitarias en estos locales.

Cada vez se ve más cerca el momento de abrir de noche bares musicales y discotecas, ya que con la llegada del buen tiempo, estas ganas de fiesta aumentan. Si estos locales no abren, no tardaremos en ver cada vez más concentraciones de jóvenes con música muy alta y haciendo "botellones" en calles, plazas, parkings y playas. Entonces ayuntamientos y policías se verán obligados a buscar maneras para gestionar estas situaciones. Y la sanción sola no funciona. De nuevo la mediación nocturna puede ayudar a solucionar estos conflictos conjuntamente con la policía.

Antes de la COVID-19, algunos municipios como Playa de Aro, Girona, Cambrils, L'Hospitalet del Llobregat ya aplican este nuevo modelo de pacificación de conflictos por la noche y madrugada en zonas de ocio nocturno con los servicios de mediación nocturna con el fin de hacer compatible la fiesta con el descanso de los vecinos.

Para este verano, los expertos pronostican que habrá turismo de proximidad y por tanto demanda de ocio nocturno. Otra vez se tendrá que estar preparados, y aún más para esta normalidad excepcional,  teniendo en cuenta los conflictos que se dan de noche habitualmente. Por ejemplo, habrá que controlar el aforo de los locales del ocio nocturno para garantizar las distancias físicas. Así, habrá nuevas limitaciones del aforo y esto repercutirá con incremento de gente en la calle, de ruido y de quejas. Crecerá el tiempo de espera para acceder a los locales y el nerviosismo a las puertas que puede generar malentendidos, tensiones, discusiones y peleas con los usuarios. Es muy probable que haya más "botellón" y más suciedad de vasos, botellas, bolsas de plástico en la calle, más ruidos que afecten el descanso de los vecinos, y también menos usuarios e ingresos de los locales de noche. Pronosticando esta última situación, es posible un ligero incremento de precios en las bebidas de los locales de noche, como han hecho otros sectores para contrarrestar las pérdidas.

Habrá más llamadas a las comisarías denunciando el ruido por la música y los gritos en la calle, y también y sobre todo por el incumplimiento de las medidas obligatorias para la COVID-19 por parte de los usuarios de fiesta y locales de ocio nocturno. Aumentarán las quejas y denuncias de vecinos por la noche debido a la celebración de fiestas y encuentros de jóvenes en los domicilios que no les dejan dormir.

Estos son algunos ejemplos de medidas y conflictos de esta temporada en el ocio nocturno de nuestros municipios y que serán muchos más y más intensos si estos locales no abren las puertas. Si en el pasado se ha podido encontrar y dar soluciones a través de los servicios de mediación nocturna, hoy en estas condiciones estos servicios son más necesarios que nunca.