Titular notícies
Diumenge 24 Maig 2020
Quins són els conflictes de l'esport? Quins són els reptes i les oportunitats d'ara endavant? Com poden ajudar la Mediacio i la Resolució de conflictes?

El mes de maig els experts en mediació i resolució de conflictes Jordi Casajoana, Marcel Vidal, Xavier Pastor i Javier Latorre van participar com a professors en el mòdul de mediació esportiva del Master de l'ICAB. En aquestes sessions desenvolupades per mitjà de videoconferència es varen tractar els següents temes:

- El dret esportiu, en concret les lleis i normes actuals encarregades de regular l'esport i en concret de donar resposta a les situacions de conflictes.

- Les normes federatives dirigides per resoldre conflictes entre els clubs.

- Els projectes de resolució de conflictes i mediació aplicats als clubs esportius en diferents modalitats: futbol, basquet, handbol, waterpolo, futbol sala, rem.

- El servei de mediació i arbitratge de la Federació Catalana de Fubol.

Així mateix, a causa de les conseqüències en l'esport derivades per les mesures governamentals per frenar el contagi pel COVID-19, en concret del confinament, que han afectat la pràctica de l'esport, es va obrir un debat sobre quins són els reptes i oportunitats de la pràctica i de les competicions esportives i del funcionament dels clubs. Per motivar aquest debat i presentar els temes del mòdul entre els estudiants es va elaborar el vídeo que teniu a continuació entre el Jordi Casajoana (imatge de l'esquerra) i en Xavier Pastor (imatge de la dreta)

Vídeo: Quin han estat els conflictes del passat de l'esport i quins seran en el futur?
















 

Dissabte 2 Maig 2020
Article publicat al Diari de Girona el 8 d'abril de 2020
 
Xavier Pastor, Eduard Carrera, Montse Soler i Joaquim Margenat

A causa del confinament pel coronavirus estan passant moltes coses. Moltes coses que no imaginàvem i que tampoc estàvem preparats per acceptar. Moltes coses que passen i passaran i que es poden resumir bàsicament en dues idees, que: 1) l’espècie humana s'adapta a qualsevol atac i mira de superar-lo amb la màxima rapidesa al seu abast; i, 2) qualsevol conflicte, diguem-ne crisi, col·lectiu i nacional serveix per augmentar el control sobre la gent a través de la informació i la comunicació.

Quan això acabi, si acaba, no recuperarem la normalitat anterior a la pandèmia. En la nova “normalitat” contínuament seran presents el perill d’infecció d’aquest o d’un nou virus i, sobretot, la idea de la seva afectació sobre les nostres vides en tots els sentits. A curt termini serà una situació on l’atac viral i la mort seran molt reals, fet que provocarà la necessitat d’allunyar-nos els uns dels altres, deixant colpejada la nostra existència i el funcionament social com els hem conegut fins ara.

La mascareta formarà part de la nostra fisonomia, deixant només al descobert els ulls. Aleshores, haurem de reinventar la nostra comunicació no verbal potenciant la salutació amb la mirada, directe als ulls de l’altre durant uns quants segons. El contacte visual és un dels aspectes més importants del llenguatge corporal. Són els ulls els que transmeten alegria i altres emocions. Per sort, el somriure no depèn de la boca, sinó dels ulls.

No mirarem igual a l’altre durant força temps. La nostra actitud ara està tocada per la por, perquè no hem patit aquesta malaltia i sabem que mentre no hi hagi vacuna, aquest virus no estarà controlat. En aquesta situació, l’altre és per nosaltres un perill. Això serà especialment significatiu en la gent gran, amb més probabilitats de morir un cop infectada.

Hi haurà un canvi significatiu en les nostres relacions. Les distàncies físiques personals i socials s’incrementaran, persistint en el temps i esdevenint un caràcter generacional. La gran majoria optarem per substituir el contacte presencial per la virtualitat, sobretot a través del mòbil. A nivell públic, el nostre comportament canviarà, com s’ha pogut constatar aquests dies. La velocitat del pas de les persones s’accelerarà molt. El ritme serà robòtic. Caminarem ràpid i mirant a terra. Arribar, parlar i fugir. La salutació i el contacte s’hauran convertit en una amenaça, i encara més el subtil frec entre les mans.

Aquest confinament, com a mesura pel control de la malaltia, ha provocat un augment en el temps d’utilització del mòbil, tauletes i portàtils, i d’hores i hores de connexió a internet per a la comunicació, la recerca d’informació i el consum de recursos audiovisuals d’oci. Les empreses tecnològiques s’han vist molt beneficiades, si fins ara la societat física competia amb la realitat a internet, la primera ha quedat momentàniament aniquilada i la segona prioritzada d’ara endavant.

Els governs, amb les mesures de distanciament social, ens han empès cap aquesta realitat virtual des de casa. A partir de les nostres activitats a les xarxes socials digitals, els Estats saben moltes més coses de nosaltres que abans. Ara els hem deixat entrar en el nostre espai més íntim, com són les nostres cases. Fins i tot han tingut l’oportunitat de seguir les nostres converses, ja que s’ha sabut que una de les plataformes que oferia servei de videoconferència no era segura i qualsevol persona amb coneixements informàtics podia escoltar el que dèiem en privat. I ara ens amenacen amb seguir moviments i amistats.

El confinament també ha afectat als mitjans de comunicació i a la política. El teletreball ha arribat als programes d’entreteniment de televisió i a les rodes de premsa i ens ha permès xafardejar els menjadors i habitacions de periodistes, polítics i experts, satisfent la nostra primitiva curiositat.

Parlant de la televisió, tenint en compte que si estem a casa importa poc si plou o fa sol, els telenotícies farien bé de substituir l’espai del temps per un apartat de ciència, on bàsicament es parli de novetats tecnològiques i científiques aplicades a la salut i el benestar. Potser així ens donarien una informació que ens tranquil·litzaria de debò i de pas ens tornaria més intel·ligents.

Diumenge 5 Abril 2020
Article publicat al Diari de Girona el 22 de març de 2020.

Del fet d’estar confinats als nostres domicilis a causa de l’estat d’alarma pel coronavirus, previst inicialment per a quinze dies, passaran coses, moltes coses. Aquelles i aquells que ens dediquem a la sociologia i a la gestió de conflictes sabem que un dels factors que predisposa a què passin coses, positives i negatives, és quan la gent conviu a pocs metres de distància els uns al costat dels altres en el dia a dia. 

La situació d’alarma actual és realment excepcional, extraordinària, i per aquest motiu es fa difícil trobar casos similars i en les seves conseqüències. Malgrat això, d’entrada em venen el cap dos casos d’àmbit relacional, un excepcional i un altre quotidià, que afecten a la parella, un més positiu, pels seus efectes demogràfics i un altre menys, per les conseqüències familiars, que ens poden ajudar a atendre les coses que poden passar. En tots dos casos tenim dades. 

Mapa apagadaEl 9 de novembre de 1965, la ciutat de Nova York i altres territoris van quedar afectat per un tall de llum de 12 hores. Aquella nit, 30 milions d’habitants de vuit estats van estar a les fosques. Les llars no van tenir accés a la televisió. Durant aquella nit del 1965, les parelles que habitaven aquests territoris van aprofitar el temps practicant sexe, fet que va comportar que nous mesos després, la natalitat es disparés. Alguns experts ja van predir aquesta conseqüència. La relació entre apagada i natalitat va quedar estadísticament demostrada nous mesos més tard, al mes d’agost de 1966, quan en aquelles llars on l’electricitat va tornar a les poques hores, les clíniques properes van presentar una activitat normal; mentre que en aquells districtes en els que la llum va tardar més temps a fer-se efectiva, el nombre de naixements es va incrementar en més del cent per cent.

Imaginin que pot passar a casa nostra, tenint en compte que el confinament d’entrada no és de 12 hores, sinó de 15 dies, és a dir, amb 360 hores. Vagi per davant que durant aquest confinament gaudirem del servei d’electricitat en condicions normals i tindrem accés a la televisió, al mòbils, a les tauletes i als ordinadors, és a dir a les xarxes socials digitals i a plataformes de pagament on podem seguir l’activitat d’altres persones i d’una bateria de pel·lícules i series que ens animaran les hores de confinament. Però l’oferta és finita i per aquest motiu sóc conscient que hi haurà temps per fer altres coses, com per exemple, l’amor, i per això no descarto un increment de naixements d’aquí a nous mesos, tal com va passar a Nova York fa més de cinquanta anys enrere. 

ParellaL’altre cas té a veure amb el moment de l’any que les parelles es veu confinades a conviure junts, que és per vacances, generalment en el període estival. Les dades apunten que després de les vacances en aquest període de temps, és quan es concentren un augment important de les separacions i divorcis. Això també passa després de Nadal, quan amb un període menor vocacional. Segons un estudi de la Universitat de Washington, acostumats al ritme vertiginós de les nostres societats i feines, les vacances es conceben com a una oportunitat per passar-ho bé i com un moment de transició cap a un nou període en la vida. Si aquest moment d’optimisme no es materialitza en el confinament de les parelles per vacances, fa que s’incrementin les discussions i els conflictes, ja que s’han perdut els vincles inicials de la relació per superar adversitats junts i s’han intensificat els hàbits individuals d’actuació quotidiana que afloren i xoquen en el període vacacional. On abans hi havia una parella, ara hi ha dos individus.

Sembla que els propers 15 dies de confinament donaran peu per fer aflorar aquests conflictes, però també ens ofereixen la oportunitat per aprendre a abordar-los amb la voluntat d’acostar-nos i de trobar plegats opcions de vida de parella més enllà del distanciament i la separació, i per revisar i recuperar els seus aspectes positius de la relació, aquelles coses que van fer enamorar-nos d’aquella persona.

Al cap i a la fi, aquesta crisi ens està demostrant que el més important que tenim és la nostra vida i el temps que passem en aquest món sols o millor acompanyats.

Dimarts 19 Novembre 2019
Enguany, en l'acte de Premis AMMI 2019, s'ha lliurat el guardó al millor premi de mediació al projecte-servei de Mediació Nocturna i de Gestió de Conflictes de zones d'oci nocturn de Castell-Platja d'Aro-S'Agaró i en altres municipis de Catalunya.

Entrevista a Diario Mediación


Entrevista a Diari Mediación

Què és i com es va disenyar la mediació nocturna?

Resultats positius de la mediació nocturna

Cap a on ha evolucionat la mediació nocturna? Botellot


Pacificant zones i potenciant el civisme

Premi Mediació AMMI 2019
Premiados AMMI 2019

Dilluns 9 Setembre 2019

Amb aquest postgrau assoleixes els coneixements i habilitats necessàries per gestionar conflictes amb èxit, t'ajuda a millorar la teva carrera professional o t'obre les portes com a especialista per treballar en la Resolució de Conflictes i la mediació.


15a edició Postgrau Resolució de Conflictes Públics i Mediació ComunitàriaAquest postgrau dóna accés al registre de mediadors i mediadores del Centre de Mediació en Dret Privat del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.

Des del 2005, formació pionera i única a Catalunya en l'anàlisi, tractament i intervenció de la conflictivitat pública en tota la seva extensió: en l'espai públic, polítics, de govern, socials, educatius, de seguretat, en les comunitats, esportius, ambientals, en zones d'oci nocturn, etc.

Per aquest postgrau han passat i s'han format més de 250 professionals durant aquests anys millorant les seves carreres professionals i incorporant-se laboralment o liderant serveis i projectes de prevenció, mediació, gestió i Resolució de conflictes a Catalunya.

El postgrau s'iniciarà el 18 d'octubre de 2019 amb la primera sessió presencial i finalitzarà el cap de setmana del 4 de juliol de 2020.

Durant aquests 10 mesos es desenvoluparà el treball al campus virtual i en les 8 sessions presencials a Girona, Barcelona, Olot, Vic i Figueres i una al País Basc.

projectes postgrau UdGPer superar aquest postgrau s'ha d'elaborar un projecte professionalitzador o efectuar unes pràctiques en serveis, projectes i programes de resolució de conflictes i mediació.

Per exemple, en algun dels diferents serveis de mediació ciutadana que hi ha a Catalunya que al capdavant tenen com a coordinadors o mediadors a exalumnes del Postgrau.

En despatxos de mediació de professors i professores del postgrau.

En els projectes pilot de mediació esportiva
posats en marxa en clubs de futbol com la Unió Esportiva Sant Andreu i en el Girona FC o en el waterpolo en el Club Natació San Andreu han nascut del postgrau i han permès als estudiants l'aplicació dels coneixements adquirits.

En els diferents serveis de mediació nocturna- Platja d'Aro, Callela, Badalona, Castelldefels, L'Hospitalet de Llobregat, Cambrils, Girona, Camprodon- que des del 2015 estem impulsant.

Any rera any, aquest postgrau obté valoracions molts positives dels seus estudiants. Les podeu consultar al canal de Youtube ResolucioconflicteTV.

Més informació, preu i matrícula.

Feed RSS de notícies

Amb el suport  
 
Col·labora:    

 
Ajuntament de Girona






 CNSA


 


 Consorci Acció Social de la Garrotxa