La pandèmia ha posat al descobert com som. Ens ha posat a prova. Ens ha posat contra les cordes i ens ha fet viure situacions intenses amb nosaltres mateixos i amb el demés, especialment amb els veïns i veïnes i amb els nostres companys de la feina.

Durant la pandèmia, en concret en l'estat d'alarma, vaig decidir investigar una mica. Mentre preguntava als meus companys i companyes de professió que treballen en els serveis municipals de mediació ciutadana del país, vaig fer en paral·lel una breu enquesta de 24 hores a les xarxes socials digitals, per saber si havia més o menys conflictes i la percepció de la gent davant d'aquest fenomen.

En concret vaig formular tres preguntes, però per mi la més important va ser la darrera.

Vaig optar per les xarxes socials digitals següents: Facebook, Twitter i Instagram. Es van donar variacions en els percentatges de les respostes, però en totes es donava una marcada tendència.

Vaig preguntar, primer: «Creieu que ara hi ha més o menys conflictes entre els veïns». Respostes: guanyava el sí, la situació ho propiciava. Després: «A la teva comunitat o escala ara hi ha més o menys conflictes entre els veïns». Resposta: menys conflictes. I finalment si: «Està ben vist tenir conflictes i que se sàpiga?». Respostes: no està ben vist i els percentatges eren contundents. Així que trobem molt normal tenir conflictes, però no es donen a casa nostra i si apareixen qui els té i no els resolts és vist negativament pels altres. Així som els humans, molt comprensius, però jutjadors de mena.
 

---

Els humans valorem l'estabilitat, la tranquil·litat, les bones maneres, el saber fer, el no cridar gaire i tot plegat defensant per damunt de tot els nostres interessos. És a dir, si algú té un conflicte amb el veí és normal, però valorem molt que el vulgui resoldre i sàpiga fer-ho i si m'ho permeten ràpid i en silenci.

---

I és que la resposta a aquesta darrera pregunta amaga una realitat interessant. Els humans valorem l'estabilitat, la tranquil·litat, les bones maneres, el saber fer, el no cridar gaire i tot plegat defensant per damunt de tot els nostres interessos. És a dir, si algú té un conflicte amb el veí és normal, però valorem molt que el vulgui resoldre i sàpiga fer-ho i si m'ho permeten ràpid i en silenci. Dit d'una altra manera, si el té i el resol és vist com una persona agradable i eficaç que pensa en ell i en la resta de mortals. Per contra, aquell que té contínuament conflictes, perquè no aconsegueix resoldre'ls, és vist com una persona conflictiva, egoista i maldestra, ja que té el conflicte (viu en tensió) i no es capaç de trobar una solució (no en sap o li prenen el pèl).
 

---

Aquell que té contínuament conflictes, perquè no aconsegueix resoldre'ls, és vist com una persona conflictiva, egoista i maldestra, ja que té el conflicte (viu en tensió) i no es capaç de trobar una solució (no en sap o li prenen el pèl).

---

I és que de conflictes, encara que no en vulguem, en tindrem. Precisament per aquest fet, hem de dotar-nos d'habilitats necessàries per prevenir-los i saber-los gestionar, no només per a nosaltres, sinó perquè la resta de persones ens valoraran pitjor o millor com a individus i com a ciutadans en funció d'aquestes habilitats i resultats. No en tinguin cap dubte. Pensin en les seves comunitats, sovint hi ha un veí que cau bé a tothom, perquè quasi mai té problemes, quan els té els resol i a més té temps per ajudar els altres a no tenir-los. El típic senyor o senyora que regala consells que funcionen. I funcionen. És com si aquest veí o veïna actués en el rol de mediador. I la mediació en aquesta cas ens fa millors persones.
 

---

Per als altres, que siguem capaços d'abordar i resoldre els nostres conflictes ens fa, als seus ulls, millor persona.

---

Així que darrere d'aquesta afirmació hi ha un fet constatat, per als altres que siguem capaços d'abordar i resoldre els nostres conflictes ens fa als seus ulls millor persona, però també per als nostres ulls, ja que prenem decisions encertades en cada moment sense la càrrega psicològica de les emocions «negatives» de la confrontació i la lluita, i això és especialment així quan ho encarem pensant que ha de perdre una persona perquè guanyi l'altra. I no hi ha cosa que ens faci més ràbia i ens penalitzi a la vida que perdre una i una altra vegada. Potser que comencem a guanyar, oi?

 

Article publicat al Diari de Girona el 8 d'abril de 2020
 
Xavier Pastor, Eduard Carrera, Montse Soler i Joaquim Margenat

A causa del confinament pel coronavirus estan passant moltes coses. Moltes coses que no imaginàvem i que tampoc estàvem preparats per acceptar. Moltes coses que passen i passaran i que es poden resumir bàsicament en dues idees, que: 1) l’espècie humana s'adapta a qualsevol atac i mira de superar-lo amb la màxima rapidesa al seu abast; i, 2) qualsevol conflicte, diguem-ne crisi, col·lectiu i nacional serveix per augmentar el control sobre la gent a través de la informació i la comunicació.

Quan això acabi, si acaba, no recuperarem la normalitat anterior a la pandèmia. En la nova “normalitat” contínuament seran presents el perill d’infecció d’aquest o d’un nou virus i, sobretot, la idea de la seva afectació sobre les nostres vides en tots els sentits. A curt termini serà una situació on l’atac viral i la mort seran molt reals, fet que provocarà la necessitat d’allunyar-nos els uns dels altres, deixant colpejada la nostra existència i el funcionament social com els hem conegut fins ara.

La mascareta formarà part de la nostra fisonomia, deixant només al descobert els ulls. Aleshores, haurem de reinventar la nostra comunicació no verbal potenciant la salutació amb la mirada, directe als ulls de l’altre durant uns quants segons. El contacte visual és un dels aspectes més importants del llenguatge corporal. Són els ulls els que transmeten alegria i altres emocions. Per sort, el somriure no depèn de la boca, sinó dels ulls.

No mirarem igual a l’altre durant força temps. La nostra actitud ara està tocada per la por, perquè no hem patit aquesta malaltia i sabem que mentre no hi hagi vacuna, aquest virus no estarà controlat. En aquesta situació, l’altre és per nosaltres un perill. Això serà especialment significatiu en la gent gran, amb més probabilitats de morir un cop infectada.

Hi haurà un canvi significatiu en les nostres relacions. Les distàncies físiques personals i socials s’incrementaran, persistint en el temps i esdevenint un caràcter generacional. La gran majoria optarem per substituir el contacte presencial per la virtualitat, sobretot a través del mòbil. A nivell públic, el nostre comportament canviarà, com s’ha pogut constatar aquests dies. La velocitat del pas de les persones s’accelerarà molt. El ritme serà robòtic. Caminarem ràpid i mirant a terra. Arribar, parlar i fugir. La salutació i el contacte s’hauran convertit en una amenaça, i encara més el subtil frec entre les mans.

Aquest confinament, com a mesura pel control de la malaltia, ha provocat un augment en el temps d’utilització del mòbil, tauletes i portàtils, i d’hores i hores de connexió a internet per a la comunicació, la recerca d’informació i el consum de recursos audiovisuals d’oci. Les empreses tecnològiques s’han vist molt beneficiades, si fins ara la societat física competia amb la realitat a internet, la primera ha quedat momentàniament aniquilada i la segona prioritzada d’ara endavant.

Els governs, amb les mesures de distanciament social, ens han empès cap aquesta realitat virtual des de casa. A partir de les nostres activitats a les xarxes socials digitals, els Estats saben moltes més coses de nosaltres que abans. Ara els hem deixat entrar en el nostre espai més íntim, com són les nostres cases. Fins i tot han tingut l’oportunitat de seguir les nostres converses, ja que s’ha sabut que una de les plataformes que oferia servei de videoconferència no era segura i qualsevol persona amb coneixements informàtics podia escoltar el que dèiem en privat. I ara ens amenacen amb seguir moviments i amistats.

El confinament també ha afectat als mitjans de comunicació i a la política. El teletreball ha arribat als programes d’entreteniment de televisió i a les rodes de premsa i ens ha permès xafardejar els menjadors i habitacions de periodistes, polítics i experts, satisfent la nostra primitiva curiositat.

Parlant de la televisió, tenint en compte que si estem a casa importa poc si plou o fa sol, els telenotícies farien bé de substituir l’espai del temps per un apartat de ciència, on bàsicament es parli de novetats tecnològiques i científiques aplicades a la salut i el benestar. Potser així ens donarien una informació que ens tranquil·litzaria de debò i de pas ens tornaria més intel·ligents.

Us presentem els docents de la 14a edició del Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Universitat de Girona que us ajudaran a desenvolupar-lo amb èxit.

Clickant al damunt de la fotografia, podeu veure vídeos comentant continguts del postgrau; i clickant al damunt del seu nom, saber una mica més de cadascun d'ells.

Per ordre d'aparició: Xavier Pastor · Eduard Carrera · Mònica Buscarons · Lluís Pastor · Natxo Tarrés · Carles Lama · Marta Méndez · Òscar Negredo · Josep Armengol · Manel Salvador · Oriol Ripoll · Quim Brugué · Ismael Peña · Joan Manuel del Pozo · Jordi Xuclà · Meritxell Bellatriu· Jordi Busquet · Jordi Casajoana · Pau Canaleta · Toni Aira · Emanuela Carmenati · Daniel Tarragó · Conxita Vila · Ramon Bartomeus · Monserrat Soler · Pau Arbós · Gerard Quiñones · Ramon Llorente · Roger Salmerón · Helena Vancells · Guillem Turró · Chema Montorio · Eduard Vinyamata

Durant l'any també convidem puntualment a altres professionals en funció de l'actualitat o l'interès de la temàtica, com per exemple, en Francesc Sànchez per parlar dels conflictes en la refundació dels partits polítics; en Joan Carles Bracons de l'acció de boicot. Javier Latorre per explicar-nos com funciona el servei de mediació de Conflictes de la Federació Catalana de Futbol; en Juanjo Capdevila per comentar i treballar amb els estudiants conflictes que es donen en la pràctica esportiva del Futbol Sala; i Àlex Laplana per veure la implicació de la cuina en la resolució de conflictes i i les situacions conflictives que es donen en el fogons.

El cap de setmana del 12 i 13 de gener se celebra la 2a sessió presencial del postgrau abordant la comunicació, la pràctica de la mediació i de la música i el cinema com a altres procediments de resolució de conflictes.

Quina millor manera de celebrar el Dia Europeu de la Mediacio- 21 de gener- que amb sessió presencial del postgrau tractant la comunicació amb èxit amb Lluís Pastor, la comunicació en situacions de conflicte amb la Mònica Buscarons, la pràctica de la mediació amb l'Oscar Negredo i la música i el cinema amb en Carles Lama.

Comunicació amb èxit i en situacions de conflicte
 
En aquest apartat, treballarem sobre el procés de creació de la comunicació des de la idea cap al discurs amb la voluntat d’expressar-se públicament de forma verbal i no verbal. Es presentaran els aspectes racionals i emocionals. Finalment, per mitjà dels criteris i elements bàsics de la bona comunicació es presentaran casos pràctics i es duran a terme exercicis per a la gestió dels conflictes.
 
Procediments i eines de Resolució i Gestió de Conflictes 
Aquest és el mòdul de les actituds, les tècniques i les habilitats. Es presenten i treballen cadascun dels procediments i el quan, com i per què de l’ús de cada un d’ells. El mòdul està repartit en tres (3) grans blocs:
 
Negociació (treballat amb Xavier Pastor i Eduard Carrera)
Definirem i distingirem les distintes tipologies de negociació. Seguidament, copsarem les parts d’un procés negociador. Se precisaran els elements bàsics per a la seva preparació i el seu desenvolupament amb èxit. I finalment, es treballaran uns casos de negociació.
 
Mediació 
Es presenten els principals models de mediació fins avui i es desenvolupen els principis, les claus i les tècniques de la mediació. Respecte la figura del mediador, s’analitza el seu rol, les seves competències i els seus límits. Per tancar, es presenten i se simulen casos de mediació aplicada.
 
Altres procediments de Resolució de conflictes 
El valor afegit d’un procés i d’un professional de la resolució de conflictes passa per saber posar en pràctica altres procediments. La Facilitació permet la creació d’un clima d’entesa entre persones i organitzacions enfrontades, però també altres formules i eines com els diàlegs apreciatius, el joc o la música, que per assolir l’èxit poden ser cabdals.

Xavier Pastor, Eduard Carrera, Lluís Pastor i Mònica Buscarons són els professors dels 2 primers mòduls del Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària i els encarregats d'explicar-te els principis i les pautes bàsiques de la conflictologia i de com comunicar i analitzar la comunicació amb èxit.

Us presentem els docents de la 13a edició del Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Universitat de Girona que us ajudaran a desenvolupar-lo amb èxit. Clickant al damunt de la fotografia, podeu veure vídeos comentant continguts del postgrau; i clickant al damunt del seu nom, saber una mica més de cadascun d'ells.

Per ordre d'aparició: Xavier Pastor · Eduard Carrera · Mònica Buscarons · Lluís Pastor · Natxo Tarrés · Carles Lama · Marta Méndez · Òscar Negredo · Josep Armengol · Manel Salvador · Oriol Ripoll · Quim Brugué · Ismael Peña · Joan Manuel del Pozo · Jordi Xuclà · Jordi Gusi · Jordi Busquet · Toni Limongi · Pau Canaleta · Toni Aira · Emanuela Carmenati · Daniel Tarragó · Conxita Vila · Ramon Bartomeus · Belén de la Camara · Gerard Quiñones · Ramon Llorente · Núria Sánchez · Helena Vancells · Guillem Turró · Jordi Casajoana · Eduard Vinyamata

Durant l'any també convidem puntualment a altres professionals en funció de l'actualitat o l'interès de la temàtica. Enguany està prevista la participació de Francesc Sànchez per parlar dels conflictes en la refundació dels partits polítics; en Joan Carles Bracons de l'acció de boicot. Javier Latorre per explicar-nos com funciona el servei de mediació de Conflictes de la Federació Catalana de Futbol; en Juanjo Capdevila per comentar i treballar amb els estudiants conflictes que es donen en la pràctica esportiva del Futbol Sala; i Àlex Laplana per veure la implicació de la cuina en la resolució de conflictes i i les situacions conflictives que es donen en el fogons.

Cada cop hi ha més municipis que a l'estiu apliquen la mediació nocturna i mitjans de comunicació interessats en cobrir la notícia.

Aquests mesos d'estiu, amb la posada en marxa del serveis de mediació nocturna de Platja d'Aro, Calella i Badalona, la gestió de conflictes en zones d'oci nocturn ha estat present en els mitjans de comunicació.

El primer dels serveis que va rebre cobertura mediàtica de premsa i ràdio va ser el del municipi de Castell-Platja d'Aro- S'Agaró (Girona), va ser durant el mes de juny.

A continuació, cap al final de juny, el servei de Calella (Barcelona) va ser notícia en el mitjans de comunicació.

Finalment, la cobertura televisiva ha estat per al servei de Badalona, primer amb el reportatge de TV Badalona i després amb el de Televisió Española (TVE). També aquest servei ha estat objecte d'articles a la presmsa, en concret al Punt Diari per mitjà de la redactora Sara Muñoz.

També durant aquestes setmanes de notícies, hem elaborat un parell d'articles per a blogs, en concret per al de l'Asociación Madrileña de Mediadores en Kiosko Mediación (Madrid) que presideix l'Ana Inchauspe i per "A Mediar-el Blog de Tomás Prieto" (Granada).

En concret, el nombre i tipologia de mitjans que han cobert la mediació nocturna han estat:

 

Taula cobertura mediàtica de la Mediació Nocturna

Televisió	Ràdio	Premsa	Blogs-webs
2	5	4	3

A continuació teniu la relació de mitjans que han fet notícia d'aquest serveis i els enllaços per poder llegir, veure o escoltar les intervencions i reportatges:

En aquests temps on cal molta comunicació i saber comunicar, recomano: http://www.arallibres.cat/ca/cataleg/1/224/parla'm-i-sere-felic de Lluís Pastor #santjordi #comunicacio #conflictes #persones


Per saber més sobre com han actuat i actuen els polítics davant dels seus públics: "El poder político en escena" de Luis Arroyo http://www.luisarroyo.com/lo-que-escribo/ #santjordi #politica #poder #comunicacio #conflictespúblics #compol #rescon


 

El passat 9 i 10 de gener de 2015 es va dur a terme la 2a sessió presencial- divendres tarda i dissabte tot el dia- del Postgrau en Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la UdG on es va tractar la comunicació amb èxit, la pràctica de la tècnica de la mediació i la música per i en la gestió del conflictes.

 

El programa d'aquesta sessió correspon als continguts tractats en els 3 primers mòduls: comunicació amb èxit i procediments de resolució de conflictes: negociació, mediació, facilitació, diàlegs apreciatius, música i joc.

 

Les sessions es van dur a terme, divendres, a les noves instal·lacions de la Fundació UdG al Parc Tecnològic de la Universitat de Girona, i, dissabte, al Conservatori de Música de la Diputació de Girona.

 

 

Concretament, el divendres 9 de gener a les 16 hores es va iniciar el cap de setmana amb la sessió de música d'en Natxo Tarrés. A continuació, la Mònica Buscarons va desenvolupar treballs de comunicació en conflicte pràctics, i finalment, el mediàtic comunicòleg, Lluís Pastor va explicar aquells aspectes importants relacionats a la comunicació verbal i no verbal.
 

El dissabte 10 de febrer al matí, la Belén de la Cámara i l'Oscar Negredo, mediadors professionals i docents del postgray, van presentar i treballar conjuntament la tècnica de la mediació a partir de casos de conflicte dels propis alumnes.A la tarda a les instal·lacions del Conservatori de Música de la Diputació de Girona, el reconegut pianista i exdirector d'aquesta institució, Carles Lama va parlar de com es pot utilitzar la música per treballar les emocions i sobretot en situacions de conflicte.

 

Les sessions presencials representen una bona oportunitat per posar en pràctica els coneixements obtinguts fins aquell moment, treballar les competències, però també de poder compartir tots plegats en un temps i un espai, en el sopar de divendres a la nit i el dinar de dissabte al migdia, i dubtes i experiències entre els alumnes, els professors i l'equip directiu del postgrau.







Més imatges de la segona sesió presencial del postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la UdG (Fundació UdG):

Pel·lícula americana en la qual Nick Taylor, el protagonista, un expert en comunicació i vicepresident de l’acadèmia d’estudis del tabac, té com a missió defensar el tabac i els efectes que en provoca el seu consum en la societat.
 
Aquesta pel·lícula és un clar exemple de com és d’important el relat en general, però sobretot en la gestió d'un conflicte, ja que s'ha de copsar les posicions de les parts, però encara més la construcció dels argumentaris. A "Gràcies per fumar" es mostra tot plegat sobre un conflicte social i cap a la salut.






 

Els mitjans de comunicació, premsa, ràdio i televisió, s'han fet ressó de la posada en marxa del projecte pilot de Mediació Esportiva de la UOC i la Universitat de Girona amb la Unió Esportiva Sant Andreu i el Girona FC.

El projecte en qüestió té com a objectiu millorar la comunicació i les relacions entre el cos tècnic i les famílies dels jugadors de futbol base del club. Aquest projecte es desenvoluparà a partir de l'equip acadèmic dels masters i postgraus dels estudis de Resolució de Conflictes d'aquestes dues universitats i de les pràctiques dels alumnes d'aquest estudis que donaran suport al cos tècnic i als entrenadors de l’entitat barcelonina amb l’objectiu de pal·liar les desavinences i desacords que sorgeixen sovint amb els pares i mares dels esportistes.

La Fundació UdG i el Girona FC han signat un conveni de col•laboració que entre d’altres aspectes acorden impulsar un projecte pilot de mediació esportiva per a millorar la comunicació i les relacions entre el cos tècnic i les famílies dels jugadors de futbol base del club. El programa, es desenvoluparà amb la participació dels alumnes i la direcció acadèmica del Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Universitat de Girona (UdG).

Aquest projecte també s’està duent a terme en la UE Sant Andreu. I es que s’ha detectat que les relacions entre els entrenadors de futbol base i les famílies dels jugadors es poden deteriorar i, a vegades, provocar conflictes greus que poden acabar amb la sortida dels nens i nenes del club. Xavier Pastor, l’impulsor del projecte i Director del Postgrau de la UdG, pensa que amb les estratègies adequades es poden prevenir i resoldre els petits i grans enfrontaments. «En totes les organitzacions es donen situacions de tensió i malentesos entre les persones i els grups, però els professionals de la resolució de conflictes podem identificar-ne els punts calents i aplicar-hi els mètodes per a facilitar la comunicació, posar en comú els interessos i respectar el punt de vista de l’altre».

Per això els estudiants de pràctiques del Postgrau de Resolució de Conflictes posaran a prova els seus coneixements de mediació en aquesta experiència pilot. Els nous mediadors donaran suport al cos tècnic i als entrenadors del club gironí amb l’objectiu de pal•liar les desavinences i desacords que sorgeixen i puguin sortir amb els pares i mares dels esportistes.

La UdG, la UOC i la Unió Esportiva Sant Andreu engeguen un projecte pilot de mediació esportiva.

La UdG, UOC i la Unió Esportiva Sant Andreu han acordat desenvolupar un projecte pilot de mediació esportiva per a millorar la comunicació i les relacions entre el cos tècnic i les famílies dels jugadors de futbol base del club. El programa, que té el suport institucional de l’Ajuntament de Barcelona, es desenvoluparà amb la participació dels alumnes dels postgraus i màsters de Conflictologia de la UOC i de la Universitat de Girona (UdG).

La UE Sant Andreu ha detectat que les relacions entre els entrenadors de futbol base i les famílies dels jugadors es poden deteriorar i, a vegades, provocar conflictes greus que poden acabar amb la sortida dels nens i nenes del club. Per això els estudiants de pràctiques de Resolució de Conflictes posaran a prova els seus coneixements de mediació en aquesta experiència pilot. Els nous mediadors donaran suport al cos tècnic i als entrenadors de l’entitat barcelonina amb l’objectiu de pal·liar les desavinences i desacords que sorgeixen sovint amb els pares i mares dels esportistes.

La mediació esportiva pot evitar pèrdues econòmiques dels clubs, i també la fugida de jugadors a altres equips. Xavier Pastor, l’impulsor del projecte i coordinador del màster de Conflictologia de la UOC i Director del Postgrau de Resolució de Conflictes Públics de la UdG, pensa que amb les estratègies adequades es poden prevenir i resoldre els petits i grans enfrontaments interns de l’associació. «En totes les organitzacions es donen situacions de tensió i malentesos entre les persones i els grups, però els professionals de la resolució de conflictes podem identificar-ne els punts calents i aplicar-hi els mètodes per a facilitar la comunicació, posar en comú els interessos i respectar el punt de vista de l’altre», ha explicat aquest expert.

Més productivitat, més satisfacció

«Els estudis conclouen que aplicar les tècniques de mediació en les organitzacions augmenta la productivitat un 40%; la qualitat del servei, un 30%, i la satisfacció amb l’empresa, un 20%», ha indicat Xavier Pastor, que pensa que, amb l’ajuda de la mediació, la UE Sant Andreu podrà tenir més matrícules i augmentar el nombre de socis.

Les eines de gestió pacífica dels conflictes promouen els valors esportius. En aquest sentit, Pastor ha remarcat: «Els jugadors de futbol base formen les categories inferiors de la UE Sant Andreu i són el futur del primer equip. L’objectiu és que aprenguin a jugar per a aconseguir els millors resultats, però també per a créixer com a jugadors i com a persones».

Articles de premsa publicats en els diaris:

http://www.lavanguardia.com/vida/20140403/54405416275/la-uoc-y-la-ue-sant-andreu-inician-un-proyecto-piloto-de-mediacion-deportiva.html

http://www.mundodeportivo.com/20140403/futbol/la-uoc-y-la-ue-sant-andreu-inician-un-proyecto-piloto-de-mediacion-deportiva_54405417060.html

http://www.elconfidencial.com/ultima-hora-en-vivo/2014-04-03/la-uoc-y-la-ue-sant-andreu-inician-un-proyecto-piloto-de-mediacion-deportiva_221317/

Notícia a Catalunya Ràdio

http://www.catradio.cat/audio/807475/Catalunya-migdia

Notícia a BTV

http://www.btv.cat/btvnoticies/2014/05/13/la-ue-sant-andreu-signa-un-conveni-de-mediacio-esportiva-amb-la-uoc-i-la-udg/

Aplicables als conflictes públics actuals, les següents reflexions són producte de la taula rodona amb el mateix títol en què vam participar el passat 25 de setembre a la Fundació Universitat de Girona amb motiu de la presentació de la 9a edició del Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la UdG.

El conflicte, present en tots els temps com a confrontació i lluita d'actituds, interessos i percepcions entre dues o més persones i/o grups, ha esdevingut un fenomen que ens permet entendre i explicar el funcionament de la societat. El conflicte s'assoleix per mitjà d'una escalada de manifestacions de disgust, desaprovació, tensió fins a greus i violents atacs personals. En tot el procés, les emocions són molt importants.

En el passat, en aquesta situació, lluitaríem i en els pitjors dels casos, fugiríem cedint. Tindríem un guanyador i un perdedor, però no una solució. Avui sabem el que funciona: dotar-se d'una actitud positiva, centrar-se en el motiu de la discussió, analitzar les causes, generar un nou escenari d'acostament i de diàleg, negociar una solució satisfactòria per ambdues parts. Si amb un conflicte personal això no és fàcil, amb un de públic encara ho és menys. Creix la dimensió, el nombre d'actors i l'espai és visible per tots. Afecta la ciutadania, que té la capacitat d'implicar-se i participar; els governs, com a responsables de l'estabilitat i seguretat social i, per tant, de donar-li resposta; als mitjans d'informació que fan que sigui públic, publicitant i informant la seva existència.

Precisament avui la informació es basa en fets i en paraules, però el discurs pren més rellevància que les actuacions. Les paraules dels polítics es converteixen en elements del conflicte públic. Per això molts dels representants polítics utilitzen l'amenaça inherent al conflicte per convertir-lo en oportunitat.

Però en la política intervenen altres actors com associacions de veïns, tècnics, empreses o fins i tot els mateixos periodistes que faciliten que el conflicte estigui més a prop d'una solució de consens com més públic sigui el seu debat.

Davant d'un conflicte públic, la política hauria d'esdevenir la principal força estabilitzadora capaç de gestionar-lo i també de convertir-lo en una oportunitat per reforçar la cohesió social. És evident que la manera de fer política ara és incapaç de resoldre els problemes i els conflictes d'unes societats cada vegada més complexes, perquè les seves formes encara es troben ancorades en el passat.

L'única manera de gestionar amb alguna probabilitat d'èxit els conflictes públics passa per complementar la democràcia representativa amb la deliberativa. La incorporació de criteris ciutadans en la definició de les polítiques públiques per generar la intel·ligència col·lectiva necessària per arribar a acords i posicions de síntesi. Recordant, però, que la política està obligada a decebre, ja que la seva feina no és satisfer les nostres preferències personals, sinó prendre decisions col·lectives.

En aquest sentit, es fa més imprescindible efectuar una diagnosi del conflicte, quines són les parts implicades; i sobretot, què l'ha originat. Una bona anàlisi ens permetrà trobar la millor solució, o ?al?menys, ens servirà per saber què grinyola, abordar-ho i intentar evitar els seus efectes negatius en el futur. En aquests casos, la pregunta elemental és: "per què?" Sabent el que ha passat, podrem entendre-ho, esbrinant les causes i trobant la clau. Aquesta és la pregunta que s'han de formular totes les parts, per responsabilitat, per intel·ligència col·lectiva i per resoldre el conflicte. Els mitjans de comunicació i els professionals de la informació tenen l'oportunitat de fer les preguntes oportunes col·laborant en la resolució del conflicte.

En el terreny pràctic, cal comptar amb les eines i habilitats necessàries per gestionar positivament el conflicte, facilitant que sigui percebut com a negatiu i aportant certeses de com abordar-lo perquè esdevingui una oportunitat. El conflicte ben gestionat genera un conjunt de canvis que ens poden permetre avançar com a societat, deixant de banda plantejaments simplistes que únicament fan que guanyin uns, a costa d'altres.

En definitiva, la capacitació de les persones per entendre i atendre els conflictes positivament pot donar lloc a un nou paradigma on la política de la qual parlàvem, desprestigiada i inoperant en molts sentits, pot esdevenir l'eina ciutadana per convertir els conflictes en oportunitats que reforcin la cohesió social.

I és que en el conflicte públic amenaça i oportunitat són elements que es complementen. Amb el conflicte s'incorpora l'amenaça com un element intrínsec que ens ha de servir per veure-hi una oportunitat. En política trobem multituds de conflictes diferents, tot i que a mesura que transcorren les posicions s'endureixen. Alguns es donen en espais de confrontació esperats (l'hemicicle d'un parlament, la sala de plens...) i d'altres en entorns inesperats i, potser, inapropiats (mitjans de comunicació o òrgans interns de partit). Els ciutadans donen per bona la confrontació quan afavoreix la millora de la societat o garanteix l'exercici dels seus drets i deures; i com a dolenta, quan només beneficia uns i perjudica els altres.

Al cap i a la fi, el conflicte no és negatiu ni positiu, el que el fa ser d'una manera o d'una altra i ens permet assolir solucions satisfactòries és el seu tractament, la seva gestió i resolució.

Sabent com gestionar conflictes esdevenim agents productors i promotors de felicitat

Què és el que ens fa més infeliços? La incertesa. L'aparició d'un conflicte comporta un càrrega molt alta d'incertesa, primer per la visió negativa que comporta aquesta realitat, però sobretot per la necessitat d'abordar-lo i no tenir clar com fer-ho de tal manera que aconseguim resoldre'l.

És en aquest sentit, el passat 15 de març a l'Espai Moments de Banyoles es va dur a terme la xerrada "A la recerca de la felicitat" impartida per Xavier Pastor.

I és que quan tothom en parla, però ningú ens donar pistes clares de com aconseguir-la en el context social i comunitari, en relació amb els altres, que cal donar elements suficients perquè les persones puguin assolir aquesta fita. Una fita a l'abast de tothom. De tothom.

Durant la xerrada es van aportar criteris i instruments per treballar aquest tipus de situacions i revertir-les positivament a partir de:

1) Actitud positiva, 2) anàlisi acurada de la situació, les percepcions i del context, 3) comunicació dels motius i de les accions dutes a terme entre les persones i/o grups implicats i afectats, 4) separar la persona del problema, 5) no reaccionar negativament a nivell emocional, 6) ser conscients que el conflicte no neix de la nit al dia i 7) treballar a partir de les opcions més senzilles aportades per les persones per superar aquestes situacions.  

El 15 i 16 de març es va dur a terme la 4a sessió presencial del Postgrau Semipresencial de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Universitat de Girona (Fundació UdG).

Aquest cop les sessions es van realitzar a les instal·lacions de la Fundació UdG al Campus Montilivi, divendres, i a Torre Jussana, centre d'assessorament i formació per a les associacions de l'Ajuntament de Barcelona aprofitant que aquests dies s'inicia el mòdul 5 dels postgrau dedicat precisament als conflictes públics i els que afectenen les organitzacions del Tercer Sector.

La utilització de les instal·lacions de l’Ajuntament de Barcelona per part del postgrau ha estat possible gràcies al suport del Comissionat de Participació Ciutadana i Associacionisme, Carles Agustí, a aquests estudis de prevenció, gestió i resolució dels conflictes públics.

Aquest cop les sessions docent van girar al voltant dels conflictes públics (Mòdul 4, Mòdul 5 i  ), entesos, tal com es defineix en el llibre “Conflicte Públic” de Xavier Pastor com els conflictes que afecten a la ciutadania i en els quals les persones poden implicar-se i participar; els que són competència dels governs i de les administracions públiques com a garants de l’estabilitat i la seguretat social; els que es publiciten i són objecte d'informació i tractament en els mitjans de comunicació; i els que es donen a l’”esfera pública” a internet, sobretot entre i als ulls dels usuaris de les xarxes socials.

En aquesta presencial es van tractar els processos d’autodeterminació de la mà d’Agustí Colomines, professor d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona; la participació ciutadana orientada a la gestió de conflictes a càrrec de Daniel Tarragó de Neopolis i professor de Ciència Política de la Universitat Autònoma de Barcelona; la gestió dels conflictes als mitjans de comunicació per part de Jordi Busquet, sociòleg i professor a la facultat de comunicació de la Universitat Ramon Llull; àmbits i formules aplicades de conflictologia a càrrec d’Eduard Vinyamata, director dels Estudis de Conflictologia de la Universitat Oberta de Catalunya i del Campus per la Pau; i Pau Arbós i Juan Miguel Iglesias van presentar i explicar el funcionament del Servei de Gestió de Conflictes Socials en l’Espai Urbà de l’Àrea de Qualitat de vida, igualtat i esports de l’Ajuntament de Barcelona.

D’aquestes sessions podeu veure a continuació algunes imatges.
























 

En aquest moments, saber Resoldre conflictes és vital. La Resolució de conflictes és molt més que comunicació; ja que parlant la gent s’entén, però parlant la gent s’enfada. És més que negociació, ja que per arribar a un acord, cal tenir una visió i actitud positives del conflicte. És més que gestió emocional, ja que hi ha factors no visibles que predisposen al conflicte. És tot això, més saber crear espais i climes de diàleg que afavoreixin l’apropament, el contacte, el coneixement, el respecte i l’estima entre les persones confrontades de forma puntual i continuada.

Editorial del núm. 36 del Butlletí de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la UdG (Fundació UdG)

Professor de Comunicació i seguidor dels sofistes. Doctor en Periodisme per la Universitat Ramon Llull i titulat en Direcció d’Empreses per IESE, ha exercit de directiu i ha fet i fa de professor a la Universitat Oberta de Catalunya i a la Universitat Ramon Llull. Actualment també dirigeix els estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la Universitat Oberta de Catalunya. Ha escrit, entre d’altres llibres, Retòrica Exprés (2007), Escriptura sexy (2008), Parla’m i seré feliç (2008) i Si un lleó entrés en uns grans magatzems (2010).



 

La imagen de un gobierno se conforma, en gran medida, en sus primeros cien días. Éste es un periodo de gracia que debería ser aprovechado por los gobernantes y sus expertos en comunicación para transmitir una imagen del gobierno que va a perdurar a lo largo de toda la legislatura.

El libro de Pau Canaleta nos ofrece 50 claves indispensables que cualquier gobierno estatal, autonómico o municipal debería tener en cuenta si quiere transmitir la imagen deseada. ¿Cómo se construye esa imagen? ¿Cómo se puede incidir en ella? ¿Cuándo empieza a penetrar en la ciudadanía? Son algunas de las preguntas que Canaleta responde en este libro dirigido a políticos, pero también a todos aquellos que estén interesados en la comunicación política contemporánea.


Pau Canaleta
Consultor en comunicación política e institucional. Director del Centre Català d’Anàlisi i Informació Internacional (CCAII), profesor de Comunicación en la Universidad de Girona (UdG), director de los cursos de dirección de campañas electorales del CCAII i la FUdG y de los seminarios sobre comunicació institucional "Marca Ciutat" y "Propaganda". Es también autor de libros sobre comunicación como "L’estratègia electoral" y "Explica’t amb una història" de l’editorial UOC.