Ja podeu consultar la publicació electrònica "El valor de la mediació" amb el contingut de les ponències i les taules rodones de la Jornada del 21 de gener de 2023, en motiu del Dia Europeu de la Mediació que van organitzar la Societat Catalana de la Conflictologia, la Fundació Universitat de Girona i els Estudis de Dret i Ciència política de la UOC.
LLEGIR, ESCOLTAR I VISIONAR
Aquesta publicació electrònica que podeu llegir i escoltar i visionar a través de vídeos de les aportacions dels ponents en les taules rodones, és el resultat del contingut de les aportacions d'experts i expertes de la gestió de conflictes i de la mediació i de diferents àmbits de coneixement que van participar en aquesta jornada.
FINALITAT I OBJECTIUS DE LA JORNADA
El títol de la jornada va ser "El Valor de la Mediació".
Els i les que ens dediquem a la Resolució de conflictes sabem que la mediació té un valor incalculable. Però, pot ser que fins ara no hem estat capaços de saber calcular que pot fer la mediació per a les persones i per a la societat, i que aquest sigui un dels nostres principals problemes? I si ho sabem calcular, aleshores el problema és la forma de comunicar-ho?
Periodistes i mitjans de comunicació afirmen que no saben res o molt poc de la mediació i de la feina de mediadores i mediadors; i, en conseqüència, tampoc la gent en general. I a les xarxes socials digitals? Malgrat esdevenir l'espai de comunicació i de debat cada cop més habitual, sembla que es parla una mica o gens de la resolució de conflictes. I malgrat tot, hi ha qui ens troben a faltar.
D’això vam parlar a la Jornada, amb la voluntat de difondre aquest àmbit de coneixement i d’expertesa pràctica i aprofundir i donar resposta entre tots i totes a aquests i altres reptes.
La jornada partia principalment de dos enfocaments: un de crític, per revisar el que sabem, el que diem, el què fem i com s’entén; i un altra d’optimista, per valorar els aspectes que ens apropen a la gent i es fan atractius i útils.
ORGANITZACIÓ DE LA JORNADA
Aquesta jornada va estar organitzada per la Societat Catalana de Conflictologia, la Fundació Universitat de Girona (UdG), a través de l'equip del Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària, i la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) per mitjà dels Estudis de Dret, Ciència Política i Criminologia en concret de l'equip del Màster i postgraus de Gestió i Solució de Conflictes (MAGESCO), i amb la col·laboració del Col·legi de Professionals de la Ciència Política i de la Sociologia de Catalunya, del Col·legi de l'Advocacia de Barcelona, de l'empresa GIRA-ADR i l'Institut de Mediació Integral (IMI), l'Associació Justícia i Consciència i la Asociacion Internacional de Mediadores.
FORMAT DE LA JORNADA
En format de taules rodones amb mediadors i mediadores, periodistes i experts, el moderador i/o la moderadora entrevistava als convidats amb la finalitat de generar coneixement o obrir un debat sobre els reptes objecte de la jornada.
La jornada es va iniciar amb una entrevista a periodistes i acadèmics del món de la comunicació per saber què se sap sobre la mediació i la resolució de conflictes en la política i els mitjans de comunicació actualment i com podem fer per arribar al màxim de públic i quines són les qüestions, allò que més es valora, i on hauriem de posar l'accent en la nostra comunicació.
En Xavier Pastor, conflictòleg, politòleg i mediador va entrevistar a Jordi Busquet, doctor en sociologia, professor i responsable de la Xarxa de recerca CONinCOM (Conflicte, infància i comunicació) de la Universitat Ramon Llull i en Francesc-Marc Álvaro, Periodista i escriptor. Escriu a La Vanguardia, a El Temps i a Serra d'Or. Parla a RAC1.
Després, es van donar tres taules rodones per seguir tractant sobre aquestes qüestions:
La Taula 1, a través dels mediadores i mediadors, va tractar d'esbrinar quines són les principals aportacions en la mediació i gestió de conflicte a la FAMÍLIA, amb els VEÏNS i VEÏNES, al BARRI, a la COMUNITAT en el sentit presencial de la paraula, però també a les XARXES SOCIALS DIGITALS amb:
- Eduard Carrera, conflictòleg, mediador, professor i codirector del Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació comunitària de la UdG.
- Francesca Ferrari, mediadora i coordinadora de parentalitat.
- Mon Tur, mediadora de família, advocada i coach, i especialitzada en divorci col·laboratiu.
- Bàrbara Julbe, periodista a RAC1
- Joan Trias, periodista i presentador del programa "La Caravana" de Ràdio Estel.
- Yolanda García, periodista del portal Newtral
- Entrevista: Oscar Negredo, mediador i coordinador del servei de mediació comunitària de L'Hospitalet del Llobregat.
La Taula 2 es va preguntar per aquells aspectes més importants de la mediació i la gestió de conflictes a LA FEINA, en les nostres realcions com a TREBALLADORS I TREBALLADORES, a les ORGANITZACIONS i com a PROFESSIONALS. Van participar i debatre:
- Carmen Gil, sòcia d’Open Up Barcelona
- Vanessa Saura, advocada d’empresa de Pepsico.
- Eva Rimbau, professora dels Estudis d'Economia i Empresa de la UOC
- Carles Garcia Roqueta, President de la Societat Catalana de Mediació en Salut
- Josep Callol, director del Diari de Girona
- Oriol Puig, Sotsdirector del Diari de Girona
- Entrevista: Natàlia Flores, mediadora i sòcia de Gira-ADR
A la Taula 3 es van exposar i analitzar quins són els principals valors i beneficis d'aplicar la mediació i la gestió de conflictes A L'ESPORT i a L'OCI, en concret en el nocturn que sembla d'entrada on es donen més conflictes o són més mediàtics, per mitjà de:
- Jordi Casajoana, mediador i membre de l'Institut Mediació Integral (IMI)
- Montse Soler, conflictòloga, mediadora i coordinadora de serveis de mediació nocturna a Catalunya i professora UOC.
- Alex Luna, periodista esportiu a Gol TV
- Jordi Plà, director esportiu al club Bàsquet Girona
- Javier Latorre, expert en dret i mediació esportiva i membre de Iusport
- Gemma Tubert, periodista de l'Agència Catalana de Notícies
- Lluís Torrents, co-director del club Razzmataz
- Ramon Mas, secretari general del Gremi de Discoteques de Barcelona.
- Entrevista: Josep Maria Corominas, mediador esportiu
A la cloenda de la jornada es van lliurar la 2a edició dels premis "trajectòria professional" i "Innovació" de la Societat Catalana de la Conflictologia i l'Elisabeth Saltor, directora del Centre de Mediació de Catalunya de la Direcció general de Dret, Entitats Jurídiques i Mediació del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya va fer un resum de les qüestions principals que s'havien tractar a la jornada com a resoltats obtinguts i reptes per als mediadors i mediadores.
PUBLICACIÓ ELECTRÒNICA
2023
>>> Clickant al damunt del títol de la publicació, tindreu accés:
Publicació electrònica "El Valor de la Mediació", 21 de gener de 2023
2022
>> Clickant al damunt del títol de la publicació, tindreu accés:
Publicació electrònica "Ara o mai. Bons temps per a la mediació", 21 de gener de 2022
2021
> També podeu consultar la publicació de l'any 2021:
Publicació electrònica "Cap a la mediació del segle 21: Del present al futur, vincle i gestió de conflictes en temps d'alarma i crisi, 21 de gener de 2021"
Avui moltes mediadores i mediadores formats treballen tot l’any prevenint i gestionant conflictes en les zones i activitats de l’oci nocturn.
XAVIER PASTOR PÉREZ
11/08/2023
Ser mediadora o mediador nocturn ha esdevingut una de les activitats professionals i de treball amb més possibilitats de trobar feina per a les persones formades en la Resolució de conflictes públics i la mediació comunitària a Catalunya.
La mediació nocturna, com a servei, va néixer a petició d’un ajuntament, de la seva policia, l’any 2016. Des de les aleshores, altres ajuntaments s’han sumat en la contractació d’aquests professionals.
La petició d’aquell primer ajuntament va sorgir d’una necessitat, poder prevenir i gestionar a temps i en el moment conflictes que es poden donar i es donen en les zones d’oci nocturn i en les activitats relacionades, com per exemple, el botellot.
Amb el temps i la posada en marxa de la mediació nocturna, avui aquest és un dels serveis amb més impacte per reduir les queixes dels veïns i les veïnes, millorar la qualitat del seu descans i l’oferta de l’oci nocturn del municipi.
Durant aquests anys, la mediació nocturna ha estat capaç de reduir, segons el municipi, entre un 80% i un 100% les queixes dels veïns i veïnes en les zones i activitat de l'oci nocturn.
Però aquest servei no només aborda els conflictes i fa compatible els descans dels ciutadans i ciutadanes del municipi amb les ganes de festa de la gent que surt de nit, sinó que també proveeix d’informació i de propostes als ajuntaments per intervenir en els factors que predisposen a l’aparició d’aquests conflictes i a les causes que els generen.
Així, el servei de mediació nocturna té un caràcter preventiu, reactiu i estratègic davant de les conseqüències negatives, dels conflictes, en les zones i activitats de l’oci nocturn.
Enguany, L’Hospitalet del Llobregat l’ha tornat a posar en pràctica una tercera vegada, un altre cop sota l’epígraf de facilitació nocturna, ja que ja disposen d’un servei de mediació durant el dia, i ampliant les zones de treball i durant tots els dies de la setmana.
Barcelona va començar amb una prova pilot al 2022 en una zona de la ciutat i avui ha esdevingut un servei permanent i amb activitat a tres districtes.
Abans Badalona, Calella, Camprodon, Cambrils, Castelldefels, Girona, Platja d'Aro, Sant Cugat, Tossa de Mar han aplicat o continuen aplicant aquest servei.
I és que un servei de mediació que va néixer per donar resposta als conflictes que es donen en les zones d’oci nocturn en el cap de setmana i en els mesos d’estiu, s’ha convertit en una activitat professional durant tots els dies de la setmana i els 365 dies de l’any.
Per aquest motiu, aquest servei és un dels àmbits de la mediació amb un recorregut més ràpid i amb majors probabilitats d’incorporar professionals de la resolució i la gestió de conflictes actualment.
Per a treballar en aquests serveis s'ha d'estar format. Hi ha dues formacions que destaquen pel seu plantejament i les competències que ofereixen per a l'abordatge i la gestió del conflicte en l'àmbit nocturn, comunitari, social i públic, com són: el
Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Universitat de Girona, Fundació UdG, i del
Màster i postgraus de Gestió i Solució de Conflictes de la Universitat Oberta de Catalunya.
XAVIER PASTOR PÉREZ
11/08/2023
Actualment, el postgrau té convenis amb els següents col·legis professionals i administracions públiques en motiu de l’impuls de la mediació, la promoció del postgrau i descomptes en la matrícula per als seus membres:
- Col·legi d'Advocats de Girona (ICAG)
- Col·legi de Criminologia de Catalunya (ACrimiCat)
- Col·legi d'Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)
- Col·legi de Pedagogs de Catalunya (COPEC)
- Col·legi Oficial de Llicenciats en Educació Física i Esport de Catalunya (COPLEFC)
- Col·legi de Professionals de la Ciència Política i de la Sociologia de Catalunya (COLPIS)
- Ajuntament de Castell - Platja d'Aro
- Ajuntament de Barcelona
- Exalumnes del Màsters i Postgraus i Especialitats de Gestió de Conflictes de la UOC
Per aquests col·legiats i col·legiats, treballadors i treballadors i exalumnes de Master i postgrau s’ofereix de mitjana un 10 % de descompte en la matrícula del Postgrau.
El postgrau també disposa de convenis, entre d’altres, amb les següents institucions, entitats i organitzacions per a la
realització de les pràctiques per als alumnes en serveis i projectes de resolució de conflictes i mediació:
- Ajuntament de Castell-Platja d’Aro (Servei de Mediació)
- Ajuntament de Figueres
- Ajuntament de L’Hospitalet de Llobregat (Servei de Mediació)
- Ajuntament de Girona
- Ajuntament de Mataró (Servei de Mediació)
- Ajuntament de Torroella de Montgrí
- Ajuntament de Rubí (Servei de Mediació)
- Associació Catalana de Municipis i Comarques
- Club Gimnàstic de Tarragona (Projecte de Mediació Esportiva)
- Club Natació Sant Andreu (Projecte de Mediació Esportiva)
- Consorci d’Acció Social de la Garrotxa (Unitat de Convivència)
- Federació de Municipis de Catalunya
- Fundació Sergi
- Futbol Sala Castelldefels (Projecte de Mediació Esportiva)
- Girona FC SAD
- GIRA-ADR (consultoria dedicada a la gestió de conflictes)
- Institut Mediació Integral (IMI)
- Porta Cabot, S.L. (Empresa amb secció de mediació i gestió de conflictes)
- Societat Catalana de Conflictologia
- Unió Esportiva Llagostera (Club de Fútbol Badalona Futur)
- I moltes altres...
Pregunta pel teu descompte i per les altres institucions i organitzacions en les que pots realitzar les teves pràctiques del postrgrau.
Des del postgrau també tenim la possibilitat de signar nous convenis a mida amb entitats o institucions per a la realització de les pràctiques, en aquelles organitzacions on els i les alumnes detecten que hi ha un projecte interessant de gestió de conflictes en qualsevol àmbit i que volen anar a realitzar les seves pràctiques.
Anàlisi de conflictes reals i propostes de solució a la darrera sessió presencial de la 19a edició del Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Universitat de Girona, Fundació UdG.
Al Castell de Sant Ferran a Figueres (Alt Empordà)
El passat 1 de juliol de 2023, al Castell de Sant Ferran de Figueres es va dur a terme la darrera sessió presencial, la setena, de la
19a edició del Postgrau de Resolució de conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Universitat de Girona, Fundació UdG.
Des del l’any 2008, com cada any,
la darrera sessió presencial del postgrau es realitza al Castell de Sant Ferran, a la fortalesa baluardada de grans dimensions construïda durant el segle XVIII i que constitueix la fortalesa militar de l’època moderna més gran d'Europa.
Durant el curs, es realitzen
7 sessions presencials els divendres tarda i els dissabte, tarda i matí, repartides entre
Girona i Barcelona ciutat. També es fa una sessió presencial a
Madrid, per contactar amb professionals d'aquesta ciutat i visitar in situ el treball de serveis de mediació. Els alumnes del postgrau també visiten els serveis de mediació i de gestió de conflictes de
L'Hospitalet de Llobregat, Olot, Vic i Rubí.
Darrera sessió presencial
En aquesta darrera sessió presencial del postgrau, les i els alumnes de la 19a edició han presentat els treballs sobre els estudis de cas de conflictes reals que han estat abordant, analitzant i elaborant propostes durant 6 mesos.
En paral·lel a les 15 activitats online i 8 lectures que han de fer i resoldre, els i les alumnes han hagut d’escollir un conflicte real entre els 24 propostes de conflictes que els hi proposem amb l’objectiu d’analitzar-lo, abordar-lo, contactar amb les persones o grups implicats i presentar un conjunt de propostes de solució a curt, mig i llarg termini.
Conflictes reals escollits
Aquest treball es fa en grup i es busca que els i les alumnes s’apropin a un conflicte real, a les persones i grups implicats, afectats i interessats, que posin en pràctica i apliquin els mètodes d’investigació i intervenció de la conflictologia, en la gestió i resolució de conflictes que s’han estudiat i s’han treballat en el postgrau.
Entre els conflictes a escollir aquest any els i les alumnes han escollit els següents:
-
Com aplicar la tecnologia a la mediació, en concret la intel·ligència artificial. En què ens pot ajudar?
-
Conflictes a l’esport: La prevenció i gestió positiva dels conflictes per a la millora els resultats esportius. Proposta de continguts formatius per a entrenadors i entrenadores de futbol sala (futsal).
-
Què saben els professors i les escoles de la mediació? Quan, per què i per a què l’apliquen? Qui ho fa? Propostes de millora.
-
El conflicte en els barris. Per què les associacions veïnals i de comerciants no tenen actuen en la gestió de conflicte i ofereixen un servei de mediació?
Presentació i defensa dels treballs
Les i els alumnes presenten el seu treball en una exposició d’uns 20-30 minuts. Hi ha un tribunal format per al director, coordinadors i dos professors del postgrau que treballen com a mediadores i mediadors o professionals de la resolució de conflictes al nostre país.
Un cop finalitzada l’exposició, el tribunal fa preguntes i observacions sobre el contingut i la metodologia del treball i aspectes comunicatius relacionats amb la presentació. Des del postgrau, es fa èmfasi en tots els aspectes, però molt especialment en la comunicació, ja que els mediadors i mediadores han de ser bons analistes de la comunicació de les persones que es troben en un conflicte i, a la vegada, han de ser uns bons comunicadors, perquè un procés de resolució de conflictes es basa en la comunicació.
Principals resultats
A continuació es presenten de forma breu alguns dels principals resultats dels treballs:
“En què i com ens pot ajudar la tecnologia, en concret la intel·ligència artificial, a la mediació?”:
- A obtenir dades i informació de forma immediata sobre els conflictes.
- A saber com s’ha actuat en casos iguals o semblants i què ha funcionat, processos i propostes d'acord.
- Per simular situacions on puguem provar procediments i accions i comprovar-ne el resultat.
- Per generar realitats alternatives que ajudin a acostar a les persones i/o grups en el conflicte, a empatitzar i a reconèixer i a valorar la compatibilitat dels seus respectius interessos.
“Els conflictes a l’esport: La prevenció i gestió positiva dels conflictes per a la millora els resultats esportius. Proposta de continguts formatius per a entrenadors i entrenadores del futbol sala (Futsal)”:
- Primer, subratllar en general la manca d’aquests contingut en les formacions passades i actuals per a entrenadors i entrenadores de qualsevol nivell;
- Segon, que existeixen figures semblants o que actuen com mediadors i mediadores, però que no tenen formació professional ni especialitzada en aquest àmbit ni en aquests mètodes.
- Tercer, que davant de conflictes a l’esport del futsal s’apliquen sancions, però que això no soluciona les causes;
- Quart, aquesta formació quan s’aplica permet un triple guany: millora grupal, de rendiment i resultats esportius, i de funcionament i reputació social de club.
“Què saben els professors i les escoles de la mediació? Quan, per què i per a què l’apliquen? Qui ho fa? Propostes de millora.”:
- Calen plans de convivència elaborat a mida de les escoles, i no rèpliques dels uns dels altres.
- Els plans actuals no són adequats, ja que s’apliquen els mètodes de sempre i poques vegades la mediació.
- El 61% dels professors i professores enquestats diuen no haver rebut formació en resolució de conflictes.
- Els professors i les professores afirmen que manca temps i que calen més recursos per gestionar conflictes.
- L’aplicació actual d’aquests mètodes depèn bàsicament de la voluntat personal dels professors i de l’equip directiu-claustre del moment.
“El conflicte en els barris. Per què les associacions veïnals i de comerciants no tenen actuen en la gestió de conflicte i ofereixen un servei de mediació?"
En aquest treball s’ha analitzat el cas d’un parell de barris del municipi de Catalunya i s’han detectat les següents qüestions:
- La composició dels membres de les AA.VV és sempre la mateixa, no hi ha rotació ni renovació de les persones al capdavant
- Les AA.VV actuen com a entitat que detecten situacions conflictives, però no s’impliquen en la solució, per separat o conjuntament amb d’altres entitats o ajuntament.
- Les AA.VV cada cop estan deixant de ser agents socials representatius del barri, i només representen una manera de fer d’unes poques persones.
Es parla de que cal anar cap una
revisió i modernització d’aquestes entitats que passa per tenir un paper actiu en la gestió dels conflictes i d’implicació i incorporació de la diversitat de persones que viuen i formen els barris.
Un paper important de les AAVV passaria per la detecció i prevenció de conflictes.
20 edició del Postgrau
Per aquelles i aquells que esteu interessades i interessats en fer el postgrau per millorar la vostra carrera professional en general, a les organitzacions i/o esdevenir un expert o experta de la resolució de conflictes i de la mediació, podeu accedir a la informació de la
20 edició de la en el següent enllaç:
https://postgraumediacioconflictes.fundacioudg.org/ca/diploma-postgrau-resolucio-conflictes-publics-mediacio-comunitaria.html
Xavier Pastor
Traducció en català de l'article publicat al blog dels Estudis de Dret i Ciència Política de la UOC
En l'aparició d'un conflicte i en la seva solució, són tan importants les qüestions que es discuteixen, com la manera com es fa i el procés que s'ha seguit per intentar trobar i donar-los solució. Ens referim al que es debat i la manera de debatre'l. El què i el com. En aquest article, ens centrarem en com s'estan executant les negociacions.
No sabem com s'acabarà la invasió d'Ucraïna per part de l'exèrcit rus. El que sí que sabem és que, en les negociacions actuals, tal com s'estan desenvolupant, no s'avança mai o quasi mai en algun acord.
Què està passant i per què així?
És possible que les finalitats dels dos bàndols siguin d'entrada aparentment incompatibles i que la manca d'un diàleg previ hagin propiciat com a “solució” la utilització de la violència per obtenir-los. Ara la guerra s'ha convertit en un fi en si mateix, en l'únic en aquest moment -només cal veure que a la taula de negociació hi ha militars i el president d'Ucraïna, Zelenski, apareix sempre amb vestimenta militar a les seves comunicacions televisives-, i això impedeix centrar-se en les finalitats mutues abans del conflicte bèl·lic i en les seves possibles solucions.
I és que les negociacions actuals tenen poc de negociació i més d'una rendició esperada. Les imatges de les negociacions d'aquestes setmanes dels representants del govern rus i de l'ucraïnès tenen més de 100 anys. M'explico. Les imatges recents tenen més en comú amb les fotografies del Tractat de Versalles del 28 de juny de 1919, en què es va posar fi a la Primera Guerra Mundial amb la rendició d'Alemanya, que amb les d'altres negociacions polítiques i/o un conflicte bèl·lic, en què s'hagin satisfet els interessos dels dos contendents, d'aquestes darreres dècades.
Què defineix aquesta manera dorganitzar les negociacions?
Podríem dir que la manera de situar les persones i organitzar l'espai, les unes davant les altres, representen les posicions d'un camp de batalla, enfortint les percepcions i visions d'oposició i confrontació. Aquesta organització de persones cara a cara s'assembla a la posició de les peces de taula d'escacs. Aquesta manera dorganitzar persones i espai no representa un sistema òptim per fer-se entendre, compartir punts de vista i plantejaments, i, si és possible, arribar a acords.
Posicionats uns davant dels altres, competeixen i lluiten abans que col·laboren i resolen.
Què tenen en comú aquesta manera dorganitzar les negociacions?
A les dues taules de negociació veiem militars i polítics.
En el cas d'Ucraïna teníem negociadors amb vestit i corbata i roba militar. A posteriori, s'han imposat els militars. El negociador amb vestit va ser assassinat després de la primera reunió. Al bàndol, rus, només vestits de negre. Fredor i distinció. En la composició d'aquesta taula de negociació hi ha, doncs, una representació d'un conflicte de poder i d'estatus dels uns davant dels altres a través de la roba i la imatge dels rols socials. És possible que, a partir de la designació i vestimenta dels representants, es tracti d'enviar un missatge públic cap als seus propis conciutadans, però, d'entrada, la presència o la representació militar fa que les qüestions a debatre se centrin en aspectes bèl·lics i tàctics, que impedeix anar més enllà d'aquestes qüestions.
Tant per la posició dels negociadors a la taula com per les vestimentes, queda clar que d'entrada no hi haurà acords al context bèl·lic actual i que els atacs militars pels dos costats es mantindran.
Aniquilar-se abans que conèixer-se
Aquesta forma d'organitzar i ordenar les negociacions posa l'èmfasi, tal com afirma William Ury -director del Harvard Negotiation Project i mediador en conflictes bèl·lics, polítics i empresarials- en el desig d'aniquilar-se abans que en conèixer-se, en allò que ens separa i allò que ens enfronta abans que en allò que tenim en comú i ens apropa.
Sembla que aquest conflicte bèl·lic, en la seva negociació i en la seva intervenció militar, té més similituds amb una guerra de principis i mitjans del segle XX que amb una de finals d'aquell segle o principis del XXI. És possible que es dugui a terme així, perquè paral·lelament s'està desenvolupant en altres fronts: internet, sancions, etc.
Per a quan una negociació per obtenir acords en aquest conflicte bèl·lic?
Johan Galtung, mediador i conflictòleg internacional, assenyala els tres factors –culturals, estructurals i de comportament- que predisposen a la violència, i que identificant-los i treballant-hi es poden convertir en condicionants que afavoreixin la pau. Per aquest motiu, aquests factors són i estaran presents en la negociació.
Per exemple, en la cultura de conflicte de les persones russes i dels territoris que han format part de la Unió Soviètica, el resultat d'una negociació ha de donar un guanyador i un perdedor o, si no, una de les parts sortir més beneficiada que la una altra. El procés de negociació sol ser lent i no exempt d'interrupcions [1].
Pel que fa als factors estructurals, ja hem parlat anteriorment sobre la disposició de l'espai i de les persones a la taula de negociació, assenyalant que tal com se situen els representants dels dos governs, cara a cara, uns davant dels altres, es fa difícil creure que es pugui arribar a acords, i en defecte d'això serien més el resultat d'un miracle.
Sobre el comportament, hauria de reduir-se o cessar la violència i donar-se petites condicions per recuperar la confiança entre les parts i així poder creure en les propostes dels dos costats, que aquestes es respectaran i seran duradores en el temps, establint garanties del seu compliment, per finalment acceptar-les.
Caldrà, doncs, esperar. A què? A veure com es desenvolupen els fets, si s'equiparen les forces i s'arriba a un punt mort o si un bàndol pren molt d'avantatge. Tot i això, tard o d'hora la negociació arribarà. Quan vostès vegin Vladimir Putin i Volodomir Zelenski reunits en un mateix lloc, potser inicialment per videoconferència, en què existeixi una taula, però que aquesta no obstaculitzi la seva comunicació, i en què no disposats cara a cara, sinó possiblement un al costat de l'altre, colze a colze, cadascun a la butaca, llavors tindrem una negociació. Malauradament, això encara trigarà.
[1] Interessant les dades que ens ofereix el professor de la UOC Jordi Mas @masjordi en un post a Twitter amb data 22 de març de 2022 en què mostra com Rússia i després l'URSS des del 1812 fins al 2012 és un dels països que més inicia conflictes bèl·lics.
Bibliografía
Galtung, Johan (1998) Tras la violencia 3R: reconstrucción, reconciliación, resolución. Afrontando los efectos visibles e invisibles de guerra y la violencia. Red Gernika 6, Bakeaz y Gernika Gogoratuz.
William, Ury (2005) Alcanzar la paz. Resolución de conflictos y mediación en la familia, el trabajo y el mundo. Barcelona: Paidós Ibérica.
Autor
Politòleg i conflictòleg. Professor programa de Gestió i Solució de Conflictes (conflictologia) dels Estudis de Dret i Ciència Política de la UOC. Director del Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la UdG (Fundació UdG). Autor de diferents investigacions a Catalunya i de llibres sobre la resolució i gestió de conflictes públics, socials i esportius. Guardonat amb el Premi Civisme 2014 i 2015 de la Generalitat de Catalunya en la modalitat d'assaig i del Premi Ammi 2010 al millor premi estatal de mediació pel projecte "Mediació nocturna i Gestió de conflictes a l'oci nocturn".
Quantes vegades has pensat que et caldria tenir més pràctica per a desenvolupar un procés de mediació amb més condicions d'èxit?
Si és així, aquesta és la teva oportunitat.
La Societat Catalana de la Conflictologia organitza, per mitjà dels conflictòlegs i mediadors Xavier Pastor i Eduard Carrera, un Taller de Mediació Comunitària online 100% pràctic.
Objectius
Aquest taller de mediació et permetrà posar-te a prova en un conflicte com a mediador/a.
També posar en pràctica i reconèixer la correcta aplicació d'eines, dinàmiques i recursos bàsics per al desenvolupament amb èxit d'un procés de mediació.
A partir de la pròpia experiència viscuda i de la resta de companys en les diferents etapes i sessions del procés de mediació, es generarà un intercanvi d'impressions i una anàlisi conjunta de la intervenció efectuada per cadascun i, a continuació, un detall de propostes per a la millora de la nostra actuació mediadora individual.
Requeriments necessaris
En aquest taller només es practicarà mediació i tècniques de gestió de conflictes.
En conseqüència, si estàs interessat i/o interessada en el taller, per poder accedir, cal tenir prèviament coneixements sobre l'anàlisi del conflicte, sobre la comunicació verbal i no verbal i respecte el procés negociador i/o mediador i els diferents models.
En el formulari d'inscripció, se us demana que indiqueu quins d'aquests coneixements disposeu i on els heu adquirit.
Dia i hora
Taller setmanal: Dijous 3 de març de 2022 de 17.30 a 20.30 hores.
Taller cap de setmana: Dissabte, 5 de març de 2022 de 10.00 a 13.00 hores.
Modalitat
Online per Zoom
Preu
90 €
Termini i formulari d'inscripció
El termini per inscriure's a un dels dos tallers de mediació comunitària és el 25 de febrer de 2022
Formulari d'inscripció
Ya podéis consultar la publicación de la Jornada en motivo del Día Europeo de la mediación del 21 de enero de 2021 con el título: “Hacia la mediación del siglo 21. Del presente al futuro, vínculo y gestión de conflictos en tiempos de alarma y crisis.
Leer, escuchar y visionar
Esta publicación electrónica que podéis leer, escuchar y visionar es el resultado del contenido de las aportaciones de expertos y expertas de la gestión de conflictos y de la mediación y de muy distintos ámbitos de conocimiento y profesión que participaron en la jornada.
Objetivos de la Jornada
La jornada tenía un doble objetivo, primero, celebrar el Día Europeo de la Mediación dando a conocer los sistemas y métodos de la conflictología y, segundo, reflexionar sobre los cambios que afectan a la sociedad y que están afectando y cómo esta nueva situación puede tener efectos sobre la aplicación de los métodos de Resolución de conflictos, en concreto a la mediación como procedimiento de gestión de conflictos, y las oportunidades de aplicación en tiempo de alarma y de crisis.
Y es que este tiempo que estamos viviendo está caracterizado por los procesos y maneras en que las personas, las comunidades, los grupos, las organizaciones y los gobiernos deciden cómo gestionar los difíciles conflictos que emergen. Hoy toca la salud, la economía, las libertades, los vínculos. ¿Y mañana? Lo que es seguro es que tendremos nuevas crisis, nuevos conflictos. Por estos motivos, los que nos dedicamos a la mediación y la resolución de conflictos debemos estar preparados, pero también la sociedad en general y sobre todo las personas que tienen que tomar decisiones para todas y todos.
Organización de la Jornada
Jornada del 21-01-2022
El próximo 21 de enero de 2022 celebramos una nueva edición de la Jornada en motivo del Día Europeo de la Mediación.
Este 2022, el título de la jornada es
"Ahora o Nunca. Buenos tiempos para la mediación". Con este título se pretende sacudir al sector de los profesionales y las instituciones de la resolución y mediación de conflictos a averiguar el motivo por el que la sociedad, las instituciones públicas y privadas y la ciudadanía - a pesar de tener conflictos ya menudo gestionarlos y resolverlos' ls mal-, no contratan los servicios de mediación. Y también se propone reflexionar sobre los buenos tiempos que actualmente vive la mediación respecto a años anteriores como un sistema óptimo para la gestión de conflictos y la prevención de los mismos en un momento en que en la sociedad hay mucho malestar y acumulan los conflictos no resueltos del pasado y de nuevos que no encuentran una forma eficaz y satisfactoria de solucionarse.
La jornada "Ahora o Nunca" es un llamamiento a repensar y articular una vez por todas las estructuras, los servicios y proyectos de la mediación en nuestro país y si es necesario a repensar unas nuevas, visto los pobres resultados obtenidos en los procesos de mediación articulados desde la administración pública y la petición por parte de las empresas y organizaciones.
Oberta la inscripció a la 18a edició Postgrau Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària. No t'esperis!
Calendari, Requisits d'admissió, Sortides professionals, Objectius, Metodologia, Sistema d'Avaluació, Programa, Docents, Pràctiques, Sessions presencials, etc.
Xavier Pastor
Especialista en gestió de conflictes Públics, Socials i Esportius. Director del Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Universitat de Girona (Fundació UdG). Professor del Programa de Gestió de Conflictes i Mediació dels Estudis de Dret i Ciència Política de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Premi Civisme Serra i Moret 2014 de la Generalitat de Catalunya. Premi al millor projecte de mediació a Espanya 2019 de l'AMMI (Asociación Madrileña de Mediadores).
Article publicat al Diari de Girona el 31 de desembre de 2020.
"La capacitat de resoldre el conflicte satisfactòriament ens fa millor persona, perquè així és com ens veuen els altres i ens valoren."
La pandèmia ha posat al descobert com som. Ens ha posat a prova. Ens ha posat contra les cordes i ens ha fet viure situacions intenses amb nosaltres mateixos i amb el demés, especialment amb els veïns i veïnes i amb els nostres companys de la feina.
Durant la pandèmia, en concret en l'estat d'alarma, vaig decidir investigar una mica. Mentre preguntava als meus companys i companyes de professió que treballen en els serveis municipals de mediació ciutadana del país, vaig fer en paral·lel una breu enquesta de 24 hores a les xarxes socials digitals, per saber si havia més o menys conflictes i la percepció de la gent davant d'aquest fenomen.
En concret vaig formular tres preguntes, però per mi la més important va ser la darrera.
Vaig optar per les xarxes socials digitals següents: Facebook, Twitter i Instagram. Es van donar variacions en els percentatges de les respostes, però en totes es donava una marcada tendència.
Vaig preguntar, primer: «Creieu que ara hi ha més o menys conflictes entre els veïns». Respostes: guanyava el sí, la situació ho propiciava. Després: «A la teva comunitat o escala ara hi ha més o menys conflictes entre els veïns». Resposta: menys conflictes. I finalment si: «Està ben vist tenir conflictes i que se sàpiga?». Respostes: no està ben vist i els percentatges eren contundents. Així que trobem molt normal tenir conflictes, però no es donen a casa nostra i si apareixen qui els té i no els resolts és vist negativament pels altres. Així som els humans, molt comprensius, però jutjadors de mena.
Els humans valorem l'estabilitat, la tranquil·litat, les bones maneres, el saber fer, el no cridar gaire i tot plegat defensant per damunt de tot els nostres interessos. És a dir, si algú té un conflicte amb el veí és normal, però valorem molt que el vulgui resoldre i sàpiga fer-ho i si m'ho permeten ràpid i en silenci.
I és que la resposta a aquesta darrera pregunta amaga una realitat interessant. Els humans valorem l'estabilitat, la tranquil·litat, les bones maneres, el saber fer, el no cridar gaire i tot plegat defensant per damunt de tot els nostres interessos. És a dir, si algú té un conflicte amb el veí és normal, però valorem molt que el vulgui resoldre i sàpiga fer-ho i si m'ho permeten ràpid i en silenci. Dit d'una altra manera, si el té i el resol és vist com una persona agradable i eficaç que pensa en ell i en la resta de mortals. Per contra, aquell que té contínuament conflictes, perquè no aconsegueix resoldre'ls, és vist com una persona conflictiva, egoista i maldestra, ja que té el conflicte (viu en tensió) i no es capaç de trobar una solució (no en sap o li prenen el pèl).
Aquell que té contínuament conflictes, perquè no aconsegueix resoldre'ls, és vist com una persona conflictiva, egoista i maldestra, ja que té el conflicte (viu en tensió) i no es capaç de trobar una solució (no en sap o li prenen el pèl).
I és que de conflictes, encara que no en vulguem, en tindrem. Precisament per aquest fet, hem de dotar-nos d'habilitats necessàries per prevenir-los i saber-los gestionar, no només per a nosaltres, sinó perquè la resta de persones ens valoraran pitjor o millor com a individus i com a ciutadans en funció d'aquestes habilitats i resultats. No en tinguin cap dubte. Pensin en les seves comunitats, sovint hi ha un veí que cau bé a tothom, perquè quasi mai té problemes, quan els té els resol i a més té temps per ajudar els altres a no tenir-los. El típic senyor o senyora que regala consells que funcionen. I funcionen. És com si aquest veí o veïna actués en el rol de mediador. I la mediació en aquesta cas ens fa millors persones.
Per als altres, que siguem capaços d'abordar i resoldre els nostres conflictes ens fa, als seus ulls, millor persona.
Així que darrere d'aquesta afirmació hi ha un fet constatat, per als altres que siguem capaços d'abordar i resoldre els nostres conflictes ens fa als seus ulls millor persona, però també per als nostres ulls, ja que prenem decisions encertades en cada moment sense la càrrega psicològica de les emocions «negatives» de la confrontació i la lluita, i això és especialment així quan ho encarem pensant que ha de perdre una persona perquè guanyi l'altra. I no hi ha cosa que ens faci més ràbia i ens penalitzi a la vida que perdre una i una altra vegada. Potser que comencem a guanyar, oi?
El proper 21 de gener de 2021, en motiu del Dia Europeu de la Mediació, s'organitza la Jornada amb el títol: "Cap a la mediació del segle 21. Del present al futur, vincle i gestió de conflictes en temps d'alarma i crisi."
La jornada té com a un doble objectiu, celebrar el Dia Europeu de la Mediació i parlar dels canvis que afecten la societat i que estan afectant i afectaran a la mediació com a procediment de gestió de conflictes i les oportunitats d'aplicació de la conflictologia en temps d'alarma i de crisi.
Aquests estan sent temps d'alarma i de crisi. Temps caracteritzats pels processos i maneres en què els humans, els governs, les organitzacions decideixen com gestionar els difícils conflictes que emergeixen. Avui toca la salut, l’economia, les llibertats, els vincles. I demà? El que és segur és que tindrem noves crisis, nous conflictes. Per aquests motius, aquells que ens dediquem a la mediació i la resolució de conflictes hem d’estar preparats, però també la societat en general i sobretot les persones que han de prendre decisions per a totes i tots.
Aquesta jornada l'organitzen la Societat Catalana de Conflictologia, de recent creació, la Fundació Universitat de Girona (UdG) per mitjà del Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària i la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) a través dels seus Estudis de Dret, Ciència Política i Criminologia en concret del Master de Gestió i Solució de Conflictes.
La Jornada està estructurada en 5 espais.
El primer dels espais és una entrevista inicial a experts en Resolució de Conflictes i mediació conduïda per Xavier Pastor. En concret s'entrevista a l’expert en mediació humanista, Guy Escalettes, i al reconegut expert internacional en Conflictologia, Eduard Vinyamata, per posar al damunt de la taula els principis humanístics, polítics i socials de la conflictologia i de la mediació i per oferir solucions als conflictes dels temps actuals.
Més informació de la Jornada i inscripcions:
El proper 21 de gener de 2021, en motiu del Dia Europeu de la Mediació, s'organitza la Jornada amb el títol: "Cap a la mediació del segle 21. Del present al futur, vincle i gestió de conflictes en temps d'alarma i crisi."
La jornada té com a un doble objectiu, celebrar el Dia Europeu de la Mediació i parlar dels canvis que afecten la societat i que estan afectant i afectaran a la mediació com a procediment de gestió de conflictes i les oportunitats d'aplicació de la conflictologia en temps d'alarma i de crisi.
MOTIU
Aquests estan sent temps d'alarma i de crisi. Temps caracteritzats pels processos i maneres en què els humans, els governs, les organitzacions decideixen com gestionar els difícils conflictes que emergeixen. Avui toca la salut, l’economia, les llibertats, els vincles. I demà? El que és segur és que tindrem noves crisis, nous conflictes. Per aquests motius, aquells que ens dediquem a la mediació i la resolució de conflictes hem d’estar preparats, però també la societat en general i sobretot les persones que han de prendre decisions per a totes i tots.
Fa uns anys la mediació i la resolució de conflictes es van haver d'adaptar a una nova crisi econòmica, ara ha tocat fer-ho amb una alarma sanitària i en reducció de llibertats i de vincles socials. En societat, es donen i es donaran nous conflictes excepcionals en aquests o altres terrenys i cal estar preparats com a professionals per poder innovar i adaptar els procediments de resolució de conflictes a aquestes circumstàncies.
Aquesta jornada l'organitzen la
Societat Catalana de Conflictologia, de recent creació, la
Fundació Universitat de Girona (UdG) per mitjà del Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària i la
Universitat Oberta de Catalunya (UOC) a través dels seus Estudis de Dret, Ciència Política i Criminologia en concret del Master de Gestió i Solució de Conflictes.
ESTRUCTURA
La Jornada està estructurada en 5 espais.
En el primer espai es durà a terme una
entrevista inicial a experts en Resolució de Conflictes i mediació conduïda per Xavier Pastor. En concret s'entrevista a l’expert en mediació humanista,
Guy Escalettes, i al reconegut expert internacional en Conflictologia,
Eduard Vinyamata, per posar al damunt de la taula
els principis humanístics, polítics i socials de la conflictologia i de la mediació i per oferir solucions als conflictes dels temps actuals.
A continuació, 4 taules rodones i de debat sobre diferents temàtiques que afecten avui a la nostra societat i on s'estan aplicant i es podria aplicar la mediació i la gestió de conflictes, en concret:
A la Taula 1 presentacions i de debat reunirà
els mediadors i mediadores de serveis que han actuat en crisis econòmiques i en el confinament i postconfinament a causa del COVID-19: Aida Marzo, Oscar Negredo, Xavier Bernadí, Marion Hohn, Marta Méndez i Natàlia Flores.
A la Taula 2 es
presentaran
experiències i projectes innovadors aplicats i per aplicar que han nascut per analitzar i gestionar conflictes diversos o en diferents àmbits: política, esport, moviments socials, moda. En aquest espai es farà la presentació del resultat de l'estudi dels obstacles i debilitats de la mediació en el context actual.
La Taula 3 reunirà experts i expertes
de les tecnologies de la informació i la comunicació i d'aplicatius tecnològics per proposar-nos la seva
adaptació i utilització en la gestió de conflictes i per a la mediació. Aquesta taula comptarà amb:
Ismael Peña, Daniela Almiron, Ramon Bartomeus, Txell Costa i Tomás Prieto.
La Taula 4 tindrà com a protagonistes a joves que ens explicaran com gestionen els seus conflictes avui i com fan servir els seus aplicatius i eines tecnològiques per fer-ho.
PREUS:
50 € matrícula normal
45 € matrícula dels col·legis descompte (en l'espai d'inscripció web s'indiquen quins són)
30 € matrícula per als alumnes que hagin fet alguna de les edicions del Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Fundació UdG i del Màster, postgraus i especialitats de Gestió i Solució de Conflictes de la UOC.
FORMAT
En aquests moments, el desenvolupament de la jornada està previst per videoconferència a través de zoom. Si les mesures us permeten també serà presencial.
Cal indicar en la inscripció si la persona assitirà per zoom o bé presencialment a les instal·lacions de la jornada, ja que les places són limitades per l'aforament de la sala i per l'afectació de les mesures per la COVID19.
INSCRIPCIONS
https://www.fundacioudg.org/ca/p/matricula/2895/1
El proper 21 de gener de 2021, en motiu del Dia Europeu de la Mediació, s'organitza la Jornada amb el títol: "Cap a la mediació del segle 21. Del present al futur, vincle i gestió de conflictes en temps d'alarma i crisi."
La jornada té com a un doble objectiu celebrar el Dia Europeu de la Mediació i parlar dels canvis que afecten la societat i que estan afectant i afectaran a la mediació com a procediment de gestió de conflictes i les oportunitats d'aplicació de la conflictologia en temps d'alarma i de crisi.
Fa uns anys la mediació i la resolució de conflictes es va haver d'adaptar a una nova crisi econòmica, ara ha tocat fer-ho amb una alarma sanitària i una d'economica i social de grans repercussions.
En aquest moment i ens els propers mesos, es donen i es donaran nous conflictes excepcionals en aquests i altres terrenys i cal estar preparats com a professionals per poder innovar i adaptar els procediments de resolució de conflictes a aquestes circumstàncies. Estem davant de moltes necessitats derivades de conflictes.
Aquesta jornada l'organitzen la
Societat Catalana de Conflictologia, de recent creació, la
Fundació Universitat de Girona (UdG) per mitjà del
Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària i la
Universitat Oberta de Catalunya (UOC) a través dels seus
Estudis de Dret, Ciència Política i Criminologia en concret del Master de Gestió i Solució de Conflictes.
La Jornada està estructurada amb un
primer espai d'inauguració i de presentació d'estudis i accions per l'impuls de la mediació a Catalunya durant en el confinament i, a continuació,
3 taules rodones i de debats amb experts i expertes sobre diferents temàtiques i espais de treball que afecten a la mediació i la gestió de conflictes avui. Al final, està prevista
una conferència de cloenda a càrrec de Guy Scalettes, un dels principals representants a França de la Mediació Humanista.
Durant aquestes setmanes us anirem publicant la informació dels ponents i temes de les taules rodones i de debat tancades. En aquest sentit, us informarem de com realitzar la inscripció a aquesta Jornada.
Montse Soler
Mediadora. Profesora y tutora del posgrado de Resolución de Conflictos y Mediación Comunitaria de la Universidad de Girona. Coordinadora de servicios de mediación nocturna.
Poco a poco vamos saliendo a la calle, los bares ya pueden abrir las terrazas y, fase a fase, acabarán abriendo los locales de ocio nocturno. Buena señal. Volveremos a salir a tomar copas, a conversar, a escuchar música, a bailar de noche y "ligar". Y como el resto de actividades económicas, esta también se ha visto y se verá afectada por las medidas para evitar los contagios por Covid-19, en concreto en su puesta en marcha, y por los conflictos que la actividad nocturna puede ocasionar, los conocidos y nuevos.
La crisis de 2008 afectó al ocio nocturno. No hablo sólo de los locales de ocio nocturno en municipios turísticos, que también, si no de bares musicales y salas de fiesta en municipios donde muchas personas decidieron organizar las "fiestas" en casa, dejando de celebrar a los locales de noche.
Ahora con la COVID-19, la afectación ha sido de entrada y directa: los establecimientos de ocio han sido los primeros en cerrar sus puertas y aún hoy no se sabe en qué fase abrirán -quizás será la última- a debido a los aforos, las dificultades para mantener y hacer respetar las distancias y las medidas de seguridad sanitarias en estos locales.
Cada vez se ve más cerca el momento de abrir de noche bares musicales y discotecas, ya que con la llegada del buen tiempo, estas ganas de fiesta aumentan. Si estos locales no abren, no tardaremos en ver cada vez más concentraciones de jóvenes con música muy alta y haciendo "botellones" en calles, plazas, parkings y playas. Entonces ayuntamientos y policías se verán obligados a buscar maneras para gestionar estas situaciones. Y la sanción sola no funciona. De nuevo la mediación nocturna puede ayudar a solucionar estos conflictos conjuntamente con la policía.
Antes de la COVID-19, algunos municipios como Playa de Aro, Girona, Cambrils, L'Hospitalet del Llobregat ya aplican este nuevo modelo de pacificación de conflictos por la noche y madrugada en zonas de ocio nocturno con los servicios de mediación nocturna con el fin de hacer compatible la fiesta con el descanso de los vecinos.
Para este verano, los expertos pronostican que habrá turismo de proximidad y por tanto demanda de ocio nocturno. Otra vez se tendrá que estar preparados, y aún más para esta normalidad excepcional, teniendo en cuenta los conflictos que se dan de noche habitualmente. Por ejemplo, habrá que controlar el aforo de los locales del ocio nocturno para garantizar las distancias físicas. Así, habrá nuevas limitaciones del aforo y esto repercutirá con incremento de gente en la calle, de ruido y de quejas. Crecerá el tiempo de espera para acceder a los locales y el nerviosismo a las puertas que puede generar malentendidos, tensiones, discusiones y peleas con los usuarios. Es muy probable que haya más "botellón" y más suciedad de vasos, botellas, bolsas de plástico en la calle, más ruidos que afecten el descanso de los vecinos, y también menos usuarios e ingresos de los locales de noche. Pronosticando esta última situación, es posible un ligero incremento de precios en las bebidas de los locales de noche, como han hecho otros sectores para contrarrestar las pérdidas.
Habrá más llamadas a las comisarías denunciando el ruido por la música y los gritos en la calle, y también y sobre todo por el incumplimiento de las medidas obligatorias para la COVID-19 por parte de los usuarios de fiesta y locales de ocio nocturno. Aumentarán las quejas y denuncias de vecinos por la noche debido a la celebración de fiestas y encuentros de jóvenes en los domicilios que no les dejan dormir.
Estos son algunos ejemplos de medidas y conflictos de esta temporada en el ocio nocturno de nuestros municipios y que serán muchos más y más intensos si estos locales no abren las puertas. Si en el pasado se ha podido encontrar y dar soluciones a través de los servicios de mediación nocturna, hoy en estas condiciones estos servicios son más necesarios que nunca.
Artículo publicado el 27 de mayo de 2020 en el Diari de Girona
Article publicat al Diari de Girona el 8 d'abril de 2020
Xavier Pastor, Eduard Carrera, Montse Soler i Joaquim Margenat
A causa del confinament pel coronavirus estan passant moltes coses. Moltes coses que no imaginàvem i que tampoc estàvem preparats per acceptar. Moltes coses que passen i passaran i que es poden resumir bàsicament en dues idees, que:
1) l’espècie humana s'adapta a qualsevol atac i mira de superar-lo amb la màxima rapidesa al seu abast; i, 2) qualsevol conflicte, diguem-ne crisi, col·lectiu i nacional serveix per augmentar el control sobre la gent a través de la informació i la comunicació.
Quan això acabi, si acaba, no recuperarem la normalitat anterior a la pandèmia. En la nova “normalitat” contínuament seran presents el perill d’infecció d’aquest o d’un nou virus i, sobretot, la idea de la seva afectació sobre les nostres vides en tots els sentits. A curt termini serà una situació on l’atac viral i la mort seran molt reals, fet que provocarà la necessitat d’allunyar-nos els uns dels altres, deixant colpejada la nostra existència i el funcionament social com els hem conegut fins ara.
La mascareta formarà part de la nostra fisonomia, deixant només al descobert els ulls. Aleshores,
haurem de reinventar la nostra comunicació no verbal potenciant la salutació amb la mirada, directe als ulls de l’altre durant uns quants segons. El contacte visual és un dels aspectes més importants del llenguatge corporal. Són els ulls els que transmeten alegria i altres emocions. Per sort, el somriure no depèn de la boca, sinó dels ulls.
No mirarem igual a l’altre durant força temps. La nostra actitud ara està tocada per la por, perquè no hem patit aquesta malaltia i sabem que mentre no hi hagi vacuna, aquest virus no estarà controlat. En aquesta situació, l’altre és per nosaltres un perill. Això serà especialment significatiu en la gent gran, amb més probabilitats de morir un cop infectada.
Hi haurà un canvi significatiu en les nostres relacions. Les distàncies físiques personals i socials s’incrementaran, persistint en el temps i esdevenint un caràcter generacional. La gran majoria optarem per substituir el contacte presencial per la virtualitat, sobretot a través del mòbil. A nivell públic, el nostre comportament canviarà, com s’ha pogut constatar aquests dies. La velocitat del pas de les persones s’accelerarà molt. El ritme serà robòtic. Caminarem ràpid i mirant a terra. Arribar, parlar i fugir. La salutació i el contacte s’hauran convertit en una amenaça, i encara més el subtil frec entre les mans.
Aquest confinament, com a mesura pel control de la malaltia, ha provocat un augment en el temps d’utilització del mòbil, tauletes i portàtils, i d’hores i hores de connexió a internet per a la comunicació, la recerca d’informació i el consum de recursos audiovisuals d’oci. Les empreses tecnològiques s’han vist molt beneficiades,
si fins ara la societat física competia amb la realitat a internet, la primera ha quedat momentàniament aniquilada i la segona prioritzada d’ara endavant.
Els governs, amb les mesures de distanciament social, ens han empès cap aquesta realitat virtual des de casa. A partir de les nostres activitats a les xarxes socials digitals,
els Estats saben moltes més coses de nosaltres que abans. Ara els hem deixat entrar en el nostre espai més íntim, com són les nostres cases. Fins i tot han tingut l’oportunitat de seguir les nostres converses, ja que s’ha sabut que una de les plataformes que oferia servei de videoconferència no era segura i qualsevol persona amb coneixements informàtics podia escoltar el que dèiem en privat.
I ara ens amenacen amb seguir moviments i amistats.
El confinament també ha afectat als mitjans de comunicació i a la política. El teletreball ha arribat als programes d’entreteniment de televisió i a les rodes de premsa i ens ha permès xafardejar els menjadors i habitacions de periodistes, polítics i experts, satisfent la nostra primitiva curiositat.
Parlant de la televisió, tenint en compte que si estem a casa importa poc si plou o fa sol, els telenotícies farien bé de substituir l’espai del temps per un apartat de ciència, on bàsicament es parli de novetats tecnològiques i científiques aplicades a la salut i el benestar. Potser així ens donarien una informació que ens tranquil·litzaria de debò i de pas ens tornaria més intel·ligents.
Des de l'any 2012, el
Postgrau semipresencial de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Universitat de Girona (Fundació UdG), incorpora un tema en el seu programa amb el títol
"Gestió de processos d’autodeterminació democràtics i pacífics. Punts clau i estudis de cas".
El malestar entre Catalunya i Espanya és un conflicte públic que no ha trobat encara solució. Cada cop es veu més clar que la única vía possible per a Catalunya és un Estat propi dins d’Europa. Això exigeix, molts processos, però tard o d'hora un d’autodeterminació.
I com es gestionen aquests processos? Què requereixen? Per quins fases s'ha de passar? Quines són les millors estratègies? Quins casos han estat d'èxit? Quines han estat les seves principals característiques?
En un postgrau que
s'aporten competències per a la resolució de conflictes públics, estratègies i habilitats de negociació i criteris i pautes per desenvolupar amb èxit la mediació no hi pot faltar un tema dedicat a l'abordatge, l'anàlisi i el tractament d'aquest tipus de conflicte.
Per aquest motiu,
aquest nou tema, que està dissenyat amb professionals experts en la matèria, s’integra en el modul 3 del postgrau dedicat a la
gestió del conflicte públic, polític i de govern i governança.
L'Ajuntament de Girona ha engegat un servei de mediació en zones d'oci nocturn de la ciutat. La iniciativa es portarà a terme fins el 8 de juny, cada dijous i divendres de la una a les sis de la matinada. L'acció es portarà a terme en aquelles zones del terme municipal en què coexisteixen
una major concentració d'habitatges i locals d'oci nocturn.
Dues parelles de persones mediadores faran actuacions amb la voluntat de
prevenir, gestionar, transformar i resoldre possibles conflictes relacionats principalment amb aldarulls i actes d'incivisme a la via pública. Les mediadores i mediadors estan formats en el
Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la UdG i en el
Master de Gestió i Solució de Conflictes de la UOC, entre d'altres formacions específiques.
Curs d'Especialització de Mediació Nocturna o Gestió de Conflictes en les zones d'oci nocturn
Del 14 al 29 de juny s'organitza un curs d'especialització en Mediació nocturna per aquelles persones mediadores o expertes en resolució de conflictes que vulguin assolir competències específiques en l'àmbit de l'oci nocturn per aplicar la negociació, mediació i altrres tècniques de la gestió de conflictes i oferint-los l'oportunitat de treballar en algun dels serveis de mediació locals actualment en marxa
.
"Los conflictos interpersonales no solo generan estrés psicológico, sino que pueden incrementar el riesgo de sufrir enfermedades físicas y psiquiátricas, así como de suicidio. Abrazar a estas personas puede ayudarles a mitigar las emociones negativas, según concluye una investigación de la Universidad de Pittsburgh (Estados Unidos).
Interesante estudio que documenta el efecto de los abrazos para ayudar a superar conflictos, pero sobretodo muestra los efectos nocivos de los conflictos y de no saber como superarlos y gestionarlos en las personas.
Leer la notícia
Us presentem els docents de la 14a edició del Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Universitat de Girona que us ajudaran a desenvolupar-lo amb èxit.
Clickant al damunt de la fotografia, podeu veure vídeos comentant continguts del postgrau; i clickant al damunt del seu nom, saber una mica més de cadascun d'ells.
El passat 18 d'agost de 2018, El Periódico de Catalunya, la periodista Imma Fernández amb fotos de Pau Martí, va publicar un reportatge sobre els serveis de mediació nocturna i de gestió de conflictes a les zones d'oci nocturn que es desenvolupen al nostre país. En concret, se citaven els excel·lents resultats assolits en la reducció de les queixes per soroll i de botellot durant la nit a Platja d'Aro i a altres municipis com a Castelldefels.
Clickant en els següents enllaços podeu llegir les dues notícies senceres:
Los mediadores nocturnos reducen el incivismo en las zonas de ocio
"Un servicio de mediación pionero disminuye un 80% los conflictos en Platja d'Aro derivados de los ruidos y el consumo de alcohol en la calle"
"Los pacificadores, también en Castelldefels y otros municipios, intentan concienciar a los jóvenes para que no molesten al vecindario"
https://www.elperiodico.com/es/sociedad/20180817/los-mediadores-nocturnos-reducen-el-incivismo-6992839
Botellón sin desmadre
"Los jóvenes de Castelldefels halagan la misión concienciadora de los mediadores y su actitud de colegueo no prohibitiva"
"Ellos intentan que entremos en razón y se interesan por nosotros, no como la policía que nos multa y no aprendemos", dicen los chavales
https://www.elperiodico.com/es/sociedad/20180817/botellon-sin-desmadre-6988562
"La necessitat de fer compatible la diversió i la festa nocturna amb el descans de les persones ha esdevingut una feina de mediació amb un gran futur professional" Xavier Pastor, impulsor dels serveis de mediació nocturna a Catalunya.
El proper 11 de maig s'inicia la 2a edició del Curs d'Especialització en Mediació nocturna o en zones d'oci nocturn.
Aquest curs dóna la possibilitat a les persones formades en mediació i Resolució de conflictes per treballar en les zones d'oci nocturn i gestionar els conflictes que es deriven d'aquest activitat, fent compatible festa i descans.
Aquesta mediació va ser provada amb èxit, per primera vegada a l'estiu del 2016, a Platja d'Aro, ha tingut continuitat en aquest municipi l'any 2017, quan també es va ampliar a Calella i Badalona. Enguany, durant el mes de març i d'abril s'esta aplicant a Castelldefels.
Aquest curs està orientat per a treballar com a mediadors i gestors de conflictes.Tenint en compte que el turisme i l'oci nocturn és una de les "industries" del nostre país, queda clar que la mediació nocturna, ben aplicada, esdevindrà una feina de mediació amb un gran futur.
L'any passat tots els alumnes que van passar per al curs van poder optar a treballar en els serveis de mediación nocturna que es van posar en marxa.
PROGRAMA
Mòdul 1. Característiques de l’oci nocturn
Aproximació al conflicte.
Teories del conflicte social.
Trets característics d’un conflicte.
Tipologia de conflictes: factors, causes, i parts enfrontades en l’especificitat de mediació en l’oci nocturn.
Mapa de context: tipologia de conflictes en l’oci nocturn, anàlisi de serveis i recursos del territori com a eina de gestió alternativa de conflictes.
Mòdul 2. Conflictes i problemes relacionats amb l’oci nocturn
Principals problemàtiques i conflictes derivats de l’oci nocturn: estudi d’una zona concreta.
Problemes de comunicació i d’aproximació al conflicte en la intervenció a zones d’oci nocturn.
Metodologia de treball i fases d’intervenció.
Elaboració d’informes de treball.
Mòdul 3. La mediació i la resolució de conflictes en l’oci nocturn
Què és la mediació? Principals models.
El rol i competències de la persona mediadora.
Característiques de la mediació, i la seva aplicació a l’oci nocturn.
Claus i tècniques de mediació per al consens: elaboració d’informes.
Seguiment i avaluació de processos de treball.
Anàlisi d’un servei de mediació nocturna: El cas de Platja d’Aro i Badalona
Mòdul 4. Actuacions, dispositius i eines de mediació nocturna
El disseny de les intervencions.
Anàlisi de casos pràctics: pla de treball, seguiment i avaluació.
Tipologia de documents, característiques i estructura.
La intervenció en medi obert.
El curs és semipresencial: hi ha sessions 2 presencials (11 i 12 de maig i 25 i 26 de maig) i també sessions de treball online (de l'11 al 26 de maig). Les sessions presencials es realitzen a les instal·lacions de la Fundació UdG en el Parc Tecnològic, excepte la del 26 de maig que es durà a terme a Platja d’Aro.
Es preveu que la matrícula estigui obert en 10 dies.
Per més informació del preu i la matrícula, podeu contactar amb al
Fundació UdG
Durant un parell de setmanes dels mesos de març i d'abril, coincidint amb setmana santa, l'Ajuntament de Castelldefels ha contractat els serveis de mediació nocturna
Anteriorment aquests mediadors i mediadores de l'empresa PortaCabot havien intervingut en la
problemàtica dels conflictes que es donen en l'oci nocturn, en concret en l'espai públic i en relació als sorolls i el botellot, als municipis de Platja d'Aro, Calella i Badalona.
Castelldefels aplica una intervenció amb caràcter pilot per valorar la seva aplicació a posteriori durant tots els caps de setmana de l'estiu, a la zona d'oci notcurn, de bars musicals i de relaització de botellot per part dels joves.
La iniciativa s'ha dut a terme des de la regidoria de Territori, Mobilitat i Platges i de la Policia local de Castelldefels.
Tan des de
alcaldia com des de les regidories responsables han valorat molt positivament la iniciativa, tal com es deriva de les
seves declaracions.