Olot s'ha guanyat amb el temps, amb la incorporació de visites a projectes i serveis de mediació comunitària, ser una seu de les sessions presencials (6) del Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la UdG.

En la capital de la comarca de la Garrotxa se celebra des de fa dos anys una de les sessions presencials de dissabte a la tarda.Olot és una ciutat rodejada de volcans i naturalesa. Una ciutat reconeguda per els seus espais verds (la Fageda d’en Jordà, els volcans, els parcs naturals, el carril bici,...), per les seves experiències socials innovadores (l’empresa La Fageda, seu del congrés internacional sobre vulcanologia,...) i per la seva gastronomia (patates d’Olot, embotits, carns, ...).

 

En aquesta sessió es presenta el projecte “veïnatge i convivència” del Consorci d’Acció Social de la Garrotxa. Un projecte de resolució de conflictes en comunitats de veïns premiat amb el 4art Premi Federico Mayor Zaragoza, convocat pels amics i amigues de la UNESCO de Tortosa.

Per explicar aquesta experiència es compta amb el testimoni directa de diferents participants: des d’administradors de finques a veïns i tècnics que han estat subjectes i participants dels programes i actuacions desenvolupades. Creiem que el testimoni dels protagonistes dóna un valor afegit i ens permet captar una bona fotografia dels resultats obtinguts.

A més, es proposa als alumnes per poder compartir plegats el dinar de dissabte, que fins ara ha comptat amb la presència d'algun professional com a convidat. Amb això es pretén fer pinya, exposar els nostres dubtes i preguntes que van apareixen en el postgrau, ajudant a l’aprenentatge individual i col·lectiu.
 

Amb el títol Gestió de processos d’autodeterminació democràtics i pacífics. Punts clau i estudis de cas, el Postgrau semipresencial de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària que s'iniciarà el proper 19 d'octubre, incorpora un nou tema en el seu programa de la 8a edició. 

El malestar entre Catalunya i Espanya és un conflicte públic que creix.Cada cop es veu més clar que la única vía possible per a Catalunya és un Estat propi dins d’Europa. Això exigeix, molts processos, però tard o d'hora un d’autodeterminació. I com es gestionen aquests processos? Què requereixen? Per quins fases s'ha de passar? Quines són les millors estratègies? Quins casos han estat d'èxit? Quines han estat les seves principals característiques?

En un postgrau que aporta competències per a la resolució de conflictes públics, estratègies i habilitats de negociació i criteris i pautes per desenvolupar amb èxit la mediació no hi pot faltar un tema dedicat a l'abordatge, l'anàlisi i el tractament d'aquest tipus de conflicte.

Per aquest motiu, es presenta aquest nou tema, que s’està dissenyant amb professionals experts en la matèria que s’integrarà en el modul 4 del postgrau dedicat a la gestió del conflicte públic.

Està prevista una Sessió de Presentació del Postgrau i dels seus continguts el proper 26 de setembre a les 18 hores a la seu de la Fundació UdG, Pl. Jordi de Sant Jordi, 1 de Girona.





 

"Quina relació hi ha entre els fenòmens que es van donar en aquestes quatre ciutats separades en el temps i l'espai?"

Fa més o menys un any, a Londres, la mort d'un jove a trets per la policia va provocar uns greus disturbis, inicialment a Tottenham i després en altres punts de la ciutat. No era el primer cop, però feia molt de temps que no tenien aquesta intensitat. Els darrers, el 1995, a Brixton, es van donar també per la mort d'un jove custodiat per la policia després d'un robatori.

Aquest no és un fenomen aïllat, ni tampoc característic de Londres o del Regne Unit, ja que s'ha donat en altres ciutats de diferents països en diferents moments, però que s'ha intensificat en els darrers anys.

A Salt, el gener de 2011, un jove cau d'un quart pis i mor a l'hospital després del robatori d'un ciclomotor i com a resultat de la persecució de la policia. Al carrer creix la indignació popular que es materialitza amb l'incendi de cotxes, contenidors, mobiliari urbà i en un conflicte de convivència entre habitants de diferents nacionalitats.

L'octubre de 2005 a Clichy-sous-bois, una banlieue-municipi de la perifèria- de París, un jove perseguit per la policia moria electrocutat i encenia l'espurna de la violència als carrers de la capital i a d'altres ciutats de França amb un balanç final de més de nou mil cotxes cremats i de desenes d'equipaments públics i d'establiments privats saquejats.

A la primavera de 1992 a Los Ángeles, als Estats Units, un jurat compost per blancs van absoldre els quatre agents de policia que varen agredir brutalment un jove negre mentre eren gravats per una càmera. La sentència va fer esclatar la indignació popular provocant nits d'enfrontaments i desperfectes a la ciutat.

Però què tenen en comú tots aquests conflictes? Quina relació hi ha entre els fenòmens que es van donar en aquestes quatre ciutats separades en el temps i l'espai? Quins van ser els factors que van predisposar a l'aparició de la violència i la destrucció? Es poden repetir?

Acabar de llegir...