La música és un potent instrument en general i, especialment, en l’aparició de conflictes per rebaixar-los com incrementar-los.

Des del diploma d’expertesa en Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la UdG, s'aprenen les tècniques i els procediments clàssics, i també a fer servir la música i altres eines, ja que són substancials sovint per abordar i resoldre conflictes.

Fa només unes setmanes, a la final de vòlei platja dels jocs olímpics, vam poder veure una forta discussió entre les jugadores del Brasil i el Canadà que va provocar que s'aturés el partit i que només es va poder recuperar el joc gràcies a la música.

No van poder fer res les paraules ni les sancions de l’àrbitre. Els comentaris en veu alta d’unes jugadores i de les altres se succeïen. Era impossible recuperar el joc. En un moment determinat i amb un volum molt alt, van començar a sonar les notes de la cançó “Imagine” de John Lennon. (1)

El DJ encarregat d’animar al públic assistent en aquests partits va considerar que la música ajudaria en aquests moments molt difícils. El públic es va començar a moure’s al ritme de la cançó i a fer cors amb les mans. Les jugadores van escoltar la música, van veure el públic, es van deixar de mirar entre elles i van aturar la discussió, i de cop se’ls va dibuixar un somriure a les seves les cares. I el joc es va poder tornar a iniciar després d’uns minuts.

Imagino que al finalitzar el partit i un cop lliurades les medalles, les jugadores dels dos equips parlarien tranquil·lament i van poder explicar-se els motius de la discussió, i un cop acalarits es perdonarien i resoldrien el conflicte.

La música és un potent instrument en general, i especialment en l’aparició de conflictes, per rebaixar-los com incrementar-los.

Coneixedors d’aquests efectes, la música ha estat presenten en les batalles. Sempre en les celebracions. I en relació als conflictes, la música té el poder de calmar-nos i facilita la reducció de les discussions i els enfrontaments.

Si ve la paraula i el diàleg són les principals eines, d’aquells i d’aquelles professionals de la conflictologia que es dediquen a analitzar i ajudar a resoldre conflictes, sovint només amb això no hi ha prou.

Ja podeu consultar la publicació electrònica "El valor de la mediació" amb el contingut de les ponències i les taules rodones de la Jornada del 21 de gener de 2023, en motiu del Dia Europeu de la Mediació que van organitzar la Societat Catalana de la Conflictologia, la Fundació Universitat de Girona i els Estudis de Dret i Ciència política de la UOC.

 
LLEGIR, ESCOLTAR I VISIONAR

FINALITAT I OBJECTIUS DE LA JORNADA

•     Eduard Carrera, conflictòleg, mediador, professor i codirector del Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació comunitària de la UdG.
•     Francesca Ferrari, mediadora i coordinadora de parentalitat.
•     Mon Tur, mediadora de família, advocada i coach, i especialitzada en divorci col·laboratiu.
•     Bàrbara Julbe, periodista a RAC1
•     Joan Trias, periodista i presentador del programa "La Caravana" de Ràdio Estel.
•     Yolanda García, periodista del portal Newtral
•     Entrevista: Oscar Negredo, mediador i coordinador del servei de mediació comunitària de L'Hospitalet del Llobregat.

•     Carmen Gil, sòcia d’Open Up Barcelona
•     Vanessa Saura, advocada d’empresa de Pepsico.
•     Eva Rimbau, professora dels Estudis d'Economia i Empresa de la UOC
•     Carles Garcia Roqueta, President de la Societat Catalana de Mediació en Salut
•     Josep Callol, director del Diari de Girona
•     Oriol Puig, Sotsdirector del Diari de Girona
•     Entrevista: Natàlia Flores, mediadora i sòcia de Gira-ADR

•     Jordi Casajoana, mediador i membre de l'Institut Mediació Integral (IMI)
•     Montse Soler, conflictòloga, mediadora i coordinadora de serveis de mediació nocturna a Catalunya i professora UOC.
•     Alex Luna, periodista esportiu a Gol TV
•     Jordi Plà, director esportiu al club Bàsquet Girona
•     Javier Latorre, expert en dret i mediació esportiva i membre de Iusport
•     Gemma Tubert, periodista de l'Agència Catalana de Notícies
•     Lluís Torrents, co-director del club Razzmataz
•     Ramon Mas, secretari general del Gremi de Discoteques de Barcelona.
•     Entrevista: Josep Maria Corominas, mediador esportiu

La Càtedra de Resolució de Conflictes, Mediació i Transformació digital de la UOC i el Centre de Mediació de Catalunya organitzen una jornada per presentar els resultats d’un estudi sobre la mediació electrònica a Catalunya.*

L’acte tindrà lloc el 2 de juliol a les 16:30h a l’Auditori de la Universitat Oberta de Catalunya (C/ del Perú, 52, BCN).

Els principals problemes de convivència als municipis i/o barris son l’incivisme (45,8% de les persones enquestades) i la immigració (30,9%). Quan no coneixem a l’altre, quan no hi tenim contacte, ens en distanciem.

Amb el treball comunitari i la mediació comunitària, treballem per refer aquelles relacions trencades, promoure la cohesió en aquells espais on tothom pensa que no hi ha res a fer. Fer-los protagonistes dels seus propis canvis.

De fet, el que ens diuen les dades, és que a pesar de viure en una època de riquesa sense precedents, aquesta no acaba repercutint en la població. Així, les desigualtats augmenten al mateix ritme que la diversitat.

Els principals problemes de convivència als municipis i/o barris son l’incivisme (45,8% de les persones enquestades) i la immigració (30,9%). Quan no coneixem a l’altre, quan no hi tenim contacte, ens en distanciem.

En els propers anys, l’acció comunitària esdevindrà essencial perquè és la única que pot garantir recuperar els vincles entre la ciutadania.

Com a director del Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Universitat de Girona, Fundació UdG, m’agradaria dir-vos que només contractant mediadors i mediadores que actuïn en conflictes de tota mena es pot aconseguir la Pau.

Aquesta afirmació en part és veritat, però només en part, hi ha altres accions que poden ajudar-nos a assolir l’objectiu abans amb possibilitats d’èxit. De què estic parlant?

Dia Internacional de la Pau

Però, què és la Pau? Es diu que la Pau no és l’absència de conflicte, sinó de violència, de qualsevol tipus de violència.

Per regla general es pensa en la violència física i en conflictes armats, però hi ha moltes altres que serveixen com a factors que predisposen l’aparició de l’agressió.

Johan Galtung, mediador internacional, ens parla, per exemple, que hi ha creences, valors i ideals que justifiquen la violència o la pau. També ens diu que hi ha normes, lleis i regles socials que també ens porten cap un o altre escenari i que sustenten comportaments violents o pacífics.

Christopher Moore, expert en resolució de conflictes, ens parla de la importància de saber detectar les causes dels conflictes, per exemple, la manca d’informació, les deficiències en la comunicació, l’aparició d’interessos percebuts com a incompatibles, les diferències de valors i l’aplicació de determinats rols, estructures o usos del poder.

El que ens diuen els autors és que aquests factors i causes són presents i es poden trobar a qualsevol tipus de conflicte: armats, polítics, socials, en les organitzacions, familiars, personals, etc. Per aquest motiu és important disposar de mediadors i mediadores que ens ajudin a recuperar la comunicació i arribar a acords, però encara més que totes i tots sapiguem aplicar aquests principis, mètodes i tècniques per a la gestió eficaç i satisfactòria dels nostres conflictes quotidians.

Tots els conflictes són iguals o quasi

Per aquest motiu, si aconseguim que el conjunt de la població d’un territori o països sàpiguen detectar, abordar i gestionar a temps i de forma satisfactòria un conflicte, hi ha més possibilitats d’assolir i mantenir la Pau.

Per tant si tenim la capacitat de detectar i analitzar individual i conjuntament els factors i causes de la violència en un conflicte amb l’ajuda d’un expert també podem revertir la situació i trobar per nosaltres mateixos el que hem de fer i hem de dir per assolir la solució. Així el conflicte depèn de nosaltres, del que fem i el que diem en cada situació.